Pàgina:Parlament del president Puigdemont en l'acte de presa de possessió com a 130è president de la Generalitat.pdf/1: diferència entre les revisions

(Cap diferència)

Revisió del 13:06, 14 gen 2016

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Moltíssimes gràcies per ser aquí. Moltes gràcies als qui omplen aquesta sala, la resta de sales d'aquest Palau, als qui ho estan seguint a través dels mitjans de comunicació, la gent que és fora la plaça, moltíssimes, moltíssimes gràcies.

Acabo de prometre el càrrec de 130è president de la Generalitat de Catalunya explicitant aquesta responsabilitat al Parlament i al poble de Catalunya, és a dir, entenent que el Parlament escull el president, i que el poble escull el Parlament en un cercle virtuós de legitimitat democràtica indiscutible. Assumeixo el càrrec sentint una gran responsabilitat i un gran honor, alhora, sentint-me també molt deutor de la dignitat que rebo de tots els qui m'han precedit i, en especial, del president Mas.

Venim de lluny, venim d'un viatge molt llarg a través de la història, en el qual ens han passat moltes coses, però no estem cansats i avui, amb tota la serenor d'aquest moment, del marc, del càrrec, també estem esperançats, avui més que mai. El president, ho ha dit ell, i avui hi ha tornat, ens ha regalat moltes metàfores marineres al llarg del seu mandat. Ha casat la literatura amb la política a través d'un conjunt de metàfores que ens han permès entendre millor la política. Jo no en sóc, de mariner, i potser de metàfores en faig poques, però sí que he volgut trobar el punt i final de la política de metàfores marineres, perquè jo no en puc proporcionar, amb la qualitat del president Mas i amb el coneixement d'ell, amb el tros d'un poema deliciós, d'un poema d'amor, d'un gran poeta turc, Nazim Hikmet, molt breu i deliciós, un passatge del qual diu el següent: "el més bonic del mar és allò que no hem navegat". I te la dedico a tu, perquè és exactament aquesta tendresa del que és, de fet, una poesia d'amor, el que representa el viatge que emprenem a partir d'ara. A partir d'ara posarem les institucions a treballar en aquesta direcció. I per atendre fonamentalment, i que ningú no ho posi en dubte, i que els que hagin de governar no ho perdin mai de vista, les esperances de la gent. I les esperances de la gent són: millors condicions de vida i treball, els drets bàsics garantits, la qualitat dels seus serveis públics, d'educació, salut serveis socials; la qualitat del seu medi ambient, el seu compromís amb la solidaritat internacional. Tot això, que estic convençut que tots vostès, tots vostès, hi estan d'acord, tot això no serà possible si no tenim les eines que ens ho permetin fer.

Hem de ser honestos, i hem de reconèixer que amb les eines de què disposem això no ho podem garantir mirant als ulls de la gent què és el que espera en aquest moment, tenir un Govern amb el que pugui confiar que li pugui satisfer les