Pàgina:Els Mestres Contistes - Volum 2 (1909).djvu/8

com es molt natural; m'he volgut també venjar sobre vosté. Ja ho véu, tots aném en dansa!...
 — Que potser hi ha foch?...
 — No, una clienta, una senyoreta que ha trucat a la porta en un estat d'agitació extraordinaria y que insisteix pera véurem. S'espera al saló. Y ara jo dich, que quan les senyoretes corren per Londres a n'aquestes hores y treuen del llit a la gent, ab aquesta presa, deu ser que'ls hi passa alguna cosa molt important y potser de caràcter gravíssim. Si, com jo'm penso, porta algun assumpto interessant a la meva resolució, suposo que vosté voldrà enterarsen, com de costum, y auxiliarme en tot allò que pugui. Veliaqui el motiu d'haverlo despertat.
 — Gràcies, Holmes, li agrahieixo'l que m'hagi despertat. —
 Com que no hi havia res al mon que m'apassionés tant com el seguir d'aprop a Sherlock Holmes en ses investigacions professionals, y l'admirar el seu maravellós sistema de desxifrar, per medi de la deducció els problemes que l'hi eren sotmesos, vaig vestirme ràpidament y al cap de deu minuts, era ab ell al salò.
 Allà vàrem trovarnos en presencia d'una senyoreta tota vestida de negre, ab un vel espès que l'hi cobria la cara. Al