Pàgina:Discurso llegit en la inauguració de la Capella del SS. Sacrament de Sant Pau del Camp y restauració dels claustres (1908).djvu/6: diferència entre les revisions

 
Estat de la pàginaEstat de la pàgina
-
Revisada
+
Validada
Cos de la pàgina (per ser replicat):Cos de la pàgina (per ser replicat):
Línia 1: Línia 1:
monástica de que sembla parlar la llegenda grabada á la llinda de la porta, y de la pedra sepulcral del fill de Wifred, primer compte de Barcelona; tot passant á parlarvos de la restauració que en el sigle XII hi feren Robert Gotart y sa muller Rotlandis, se extendria en sociològiques consideracions fins á demostrarvos la importància de les Comunitats religiosas; sa acció dulciflcadora de les crueses del feudalime, y per fi son pas civilisador á través de segles més propers, íngratament pagat ab les fogueres que abrandaren en lo any 35 les macises parets dels nostres capdals monastirs, y del mateix que en aqueixos moments nos aixopluga.<br />
monástica de que sembla parlar la llegenda grabada á la llinda de la porta, y de la pedra sepulcral del fill de Wifred, primer compte de Barcelona; tot passant á parlarvos de la restauració que en el sigle XII hi feren Robert Gotart y sa muller Rotlandis, se extendria en sociológiques consideracions fins á demostrarvos la importància de les Comunitats religiosas; sa acció dulcificadora de les crueses del feudalime, y per fi son pas civilisador á través de segles més propers, íngratament pagat ab les fogueres que abrandaren en lo any 35 les macises parets dels nostres capdals monastirs, y del mateix que en aqueixos moments nos aixopluga.<br />
{{gap}}Si, en lloen del historiayre, haguessiu triat à algun expert artista, ¡oh! ¡qué vos en hauria dit de belles coses! Encès pe'l fervorós sentiment del art, vos hauría explicat com en aquelles llunyanes èpoques les cúpules y 'ls campanars florien en els camps, portant la vida á les afores; com els temples prenien ayres de fortaleses, puig que'l santuari tenia d'ampararse ab la forsa de les armes; com, ja més endevant, l'art y la civilisacíó feyen evolucionar l'arquitectura monàstica, donantli la expressió del sentiment
{{gap}}Si, en lloch del historiayre, haguessiu triat á algun expert artista, ¡oh! ¡qué vos en hauria dit de belles coses! Encés pe'l fervorós sentiment del art, vos hauría explicat com en aquelles llunyanes époques les cúpules y 'ls campanars floríen en els camps, portant la vida á les afores; com eis temples prenien ayres de fortaleses, puig que'l santuari tenia d'ampararse ab la forsa de les armes; com, ja més endevant, l'art y la civilisacíó feyen evolucionar l'arquitectura monástica, donantli la expressió del sentiment
religiós y de la poesia del poble; y, passant á la estructura de ses línies, ab l' entussiasme dels grans devots, vos parlaria del mistich esperit de contemplació que apar
religiós y de la poesia del poble; y, passant á la estructura de ses línies, ab l' entussiasme dels grans devots, vos parlaria del mistich esperit de contemplació que apar