Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/61: diferència entre les revisions
→Sense revisar: Es crea la pàgina amb «Le¿ Tres Tarongetes de la Virtut 61 I ell que sent una veu que li diu, melo diosa com un vol d'ocells: —«Príncep de tres flames ja'm podràs collir. Les teves tre...». |
|||
| Estat de la pàgina | Estat de la pàgina | ||
| - | + | Revisada | |
| Cos de la pàgina (per ser replicat): | Cos de la pàgina (per ser replicat): | ||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{gap}}I ell que sent una veu que li diu, melodiosa com un vol d'ocells:<br /> |
|||
Le¿ Tres Tarongetes de la Virtut 61 I ell que sent una veu que li diu, melo diosa com un vol d'ocells: —«Príncep de tres flames ja'm podràs collir. Les teves tres flames me faràn morir». I ell, sentint aquesta veu, cull la prime ra Tarongeta de la Yirtut. I veu davant seu una donzella meravellosament bonica que li diu plorant: —Ai Príncep!.. Les teves tres flames m'han cremat tota! Em moro de set! Portem a la font!.. I el Príncep pren en els seus braços la donzella que defallia abrasada de la gran set, i la porta a la font. Però, abans d'arri- bar-hi, la donzella se li mor de set als bra ços, cremada per la flama del perpunt i per la flama del capell i per la flama de l'éspa- sa. I ell la deixa a terra sobre les flors j sembla talment una flor més bella que totes les altres marcida abans d'hora. Però el Príncep veu que encara queden dues taronges dalt de l'arbre. I corre a collir la segona. Però abans dubta un instant i pregunta amb veu alta. —Si la culliré o no la ciíJliré aquesta Tarongeta de la Virtut?... I ell que sent una veu que li diu, melo diosa com un vol d'ocells: —«Príncep de tres flames ja'm podràs collir. |
|||
{{gap}}{{gap}}—«Príncep de tres flames<br /> |
|||
{{gap}}{{gap}}ja'm podràs collir.<br /> |
|||
{{gap}}{{gap}}Les teves tres flames<br /> |
|||
{{gap}}{{gap}}me faràn morir».<br /> |
|||
{{gap}}I ell, sentint aquesta veu, cull la primera Tarongeta de la Virtut. I veu davant seu una donzella meravellosament bonica que li diu plorant:<br /> |
|||
{{gap}}—Ai Príncep!.. Les teves tres flames m'han cremat tota! Em moro de set! Portem a la font!..<br /> |
|||
{{gap}}I el Príncep pren en els seus braços la donzella que defallia abrasada de la gran set, i la porta a la font. Però, abans d'arribar-hi, la donzella se li mor de set als braços, cremada per la flama del perpunt i per la flama del capell i per la flama de l'espasa. I ell la deixa a terra sobre les flors i sembla talment una flor més bella que totes les altres marcida abans d'hora.<br /> |
|||
{{gap}}Però el Príncep veu que encara queden dues taronges dalt de l'arbre. I corre a collir la segona. Però abans dubta un instant i pregunta amb veu alta.<br /> |
|||
{{gap}}—Si la culliré o no la culliré aquesta Tarongeta de la Virtut?...<br /> |
|||
{{gap}}I ell que sent una veu que li diu, melodiosa com un vol d'ocells:<br /> |
|||
{{gap}}{{gap}}—«Príncep de tres flames<br /> |
|||
{{gap}}{{gap}}ja'm podràs collir. |
|||