Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/33: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial

Edició següent →

@@ Estat de la pàgina / Estat de la pàgina @@
-Sense revisar
+Revisada
@@ Cos de la pàgina (per ser replicat): / Cos de la pàgina (per ser replicat): @@
@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+{{pt|mu-|mutuament,}} y, si en efecte es bo lo que se ensenye, veus aqui lo modo perque, ab lo desitj de saber, nasque lo negoneixement del bo, lo goig y unió mútua dels germans, y, sobre tot, la fisonomia característica é histórica de Espanya, lo verdader tipo de nacionalitat. ¿Qeé es la nació mès que una gran familia? junts poden tots los fills guardar y perpetuar lo bon nom de la casa paterna, mès deixéu que cada fill en sa casa se gose en las gracias y ternesas de sos fills, que cada hu es hermos pel pare que'l engendra.<br/>
-{{pt|mu-|mutuament,}} y, si en efeete es bo lo (ftie se enseiiye, veos a({Víi lomodo
+{{gap}}Exemples práctichs nos donan altres nacionalitats, probantnos
-perqtte^ ab lo dèsitj de séber^ nds^ne lo regoneiieme&t del bo, lo
+que consisteix tot sols en los bons medis, y que en res serveix de
-goig y qdíó mútua dels germans, y, sobre lot, la fisonomia cAVacte-^
+obstacle á las situacions actuals y esdevenidoras lo fer conéixer las situacions passadas. La Italia, que està dividida en diversas nacions, deu al esfors de cada una de estas lo coneixement general de lo bo que se guarda en cada hu de sos racons; la Alemania deu à la importància de la localitat, importància adquirida per lo molt que allí se llegeix, per lo molt que se escriu, y per lo molt que se sab, lo bon nom que tè com á conservadora de grans y diversos costums, que admiran mutuament los habitants de un y altre estrem,
-ristica é històrica de Espanya, lo verdader iípo de nacionalitat.
+per mès que sia diferenta la lley que'ls guie ó 'l dialecte que parlen; la Fransa, eixa nació tan nació, á pesar de sa homogeneitat
-iQoé es k nació ínès qae una gran familia ? junts poden tots úè
+moderna, texeix coronas en Paris pels sabis del Mitjdia que se esforcen en fer reviurer tot lo passat de sa pàtria antiga, de aquella patria que, á sos ulls, arriba sols fins al Loira; y la Espanya mateixa, comparant lo nou esperit de restauració y propagació que anima á sos estrems, fins podria comprobarnos, que se presenta are mès nacional que baix altres sistemas exclusivistas, impropis ja de la ilustració que vá adquirint.<br/>
-fills guardar y perpetuar lo bon nom de la casa paterna, mès dei-*
-xéu que cada fill en sà casa se'gose en las gracias y ternesas de sos
-fflls, que cada hu es hermos pel pare qne'l engendra.<br/>
-{{gap}}Exemples pràclfchs tios donan altres nacionalitats, |)robantnos
-que coüdsteix tot sols en los bons medis, y que en res serveix de
-obstacle à las situacions actuals y esdevenidoras lo fer conèixer las
-àiluadòns passadas. La Itàlia, que està dividida en diversas na-^
-^ions, deu al esfors de cada una de estàs lo coneixement general de
-lo bo que se guardà en cada hu de sos racons ; la Alemania deu à la
-importància de la localitat, importància adquirida per 4o molt que
-ílli se Ueigeiï, per lo mo4t que se escriu, y per lo molt que se sab,
-lo bon noín que tè còm à conservadora de grans y diversos cos-
-tums, queàdmiran mútuament los habitants de un y altre estrem,
-per mès que sia diferenta la Iley que 'Is guie ó 'I diülecte que par-
-len; la Fransa, eixa naeió tan nació, à pesar de sa homogeneitàt
-moderna, texeix corooas en Paris pels sabis del Mítjdía que se es-
-forcen en fer reyiurer tot la passat de sa pàtria antiga, de aquella patria que, à sos ulls, arriba sols fins al Loira ; y la Espanya ma-
-teixa, comparant lo tiou esperit de restanraeió y propagació que ani-
-ma i sos estrems, fins podria comprobarnos, que se presenta are mès nacional que baix altres sistemas exclustvislas, impropis ja Ae
-la ilustració que và adquirint.<br/>