Convenció dels Drets dels Infants: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 69:
2. Un infant els pares del qual visquin en Estats diferents té el dret de tenir relacions personals i contactes directes amb tots dos progenitors amb regularitat, tret de circumstàncies excepcionals. Amb aquesta finalitat, i d’acord amb el deures dels Estats membres establerts a l’article 9, paràgraf 2, els Estats membres han de respectar el dret de l’infant i dels seus pares a sortir de qualsevol país, fins i tot del propi, i d’entrar al seu propi país. El dret a sortir de qualsevol país solament estarà subjecte a les restriccions legals i que siguin necessàries per a protegir la seguretat nacional, l’ordre públic, la salut o la moral públiques o els drets i les llibertats d’altres persones, i en consonància amb els altres drets reconeguts en aquesta Convenció.
 
Article 11
1. Els Estats membres han de prendre mesures per evitar el trasllat il·lícit d’infants a l’estranger i que siguin retinguts il·lícitament.
2. Amb aquesta finalitat, els Estats membres han de promoure l’establiment d'acords bilaterals o multilaterals, o l’adhesió als acords existents.
 
Article 12
1. Els Estats membres han d’assegurar a l’infant amb capacitat de formar un judici propi el dret a manifestar la seva opinió en tots el afers que l’afectin. Les opinions de l’infant han de ser tingudes en compte segons la seva edat i maduresa.
2. Amb aquesta finalitat, l’infant han de tenir especialment l’oportunitat de ser escoltat en qualsevol procediment judicial o administratiu que l’afecti, bé directament, bé per mitjà d’un representant o d’una institució adequada, d’acord amb les normes de procediment de la legislació.
 
Article 13
1. L’infant té el dret a la llibertat d’expressió; aquest dret inclou el dret a cercar, rebre, i difondre informació i idees de tota mena, sense consideració de fronteres, sigui oralment, per escrit, o impreses en forma d’art o per qualsevol altre mitjà triat per l’infant.
2. L’exercici d’aquest dret pot estar subjecte a algunes restriccions, que seran només les que prevegi la llei i que siguin necessàries: a) per respecte als drets o a la reputació d’altri; o b) per a la protecció de la seguretat nacional, de l’ordre públic o de la salut o la moral públiques.
 
Article 14
1. Els Estats membres han de respectar el dret de l’infant a la llibertat de pensament, de consciència i de religió.
2. Els Estats membres han de respectar els drets i els deures dels pares i, si convé, dels tutors legals, a dirigir l’infant en l’exercici del seu dret d'acord amb el desenvolupament de les seves facultats.
Linha 87 ⟶ 91:
 
Article 15
 
1. Els Estats membres reconeixen els drets de l’infant a la llibertat d’associació i a la llibertat de reunió pacífica.
2. En l’exercici d’aquest drets no hi ha d’haver més restriccions que les establertes de conformitat amb la llei i que siguin necessàries en una societat democràtica en interès de la seguretat nacional o pública, l’ordre públic, la protecció de la salut o la moral públiques, o la protecció dels drets i les llibertats dels altres.
 
Article 16
 
1. Cap infant no pot ser subjecte d'interferències arbitràries o il·legals en la seva vida privada, la seva família, domicili o correspondència, ni d'atacs il·legals al seu honor i reputació.
2. L'infant té dret a la protecció de la llei contra aquestes interferències o atacs.
 
Article 17
Els Estats membres reconeixen la importància de la funció dels mitjans de comunicació i han de vetllar perquè l'infant tingui accés a informacions i materials informatius procedents de diverses fons nacionals i internacionals, especialment les que tenen per finalitat promoure el seu benestar social, espiritual i moral, i la seva salut física i mental. Amb aquesta finalitat, els Estats membres:
1. Han d'encoratjar els mitjans de comunicació social a difondre informació i materials informatius que siguin beneficiosos socialment i culturalment per a l'infant d'acord amb l'esperit de l'article 29;
Linha 102 ⟶ 109:
 
Article 18
 
1. Els Estats membres han d'esmerçar els seus millors esforços a assegurar el ,reconeixement del principi que el pare i la mate tenen responsabilitats comunes en l'educació i el desenvolupament de l'infant. Els pares o, si falten, els tutors legals, tenen la responsabilitat primordial de l'educació i el desenvolupament de l'infant. Llur preocupació fonamental ha de ser l'interès primordial de l'infant.
2. Amb la finalitat de promoure i garantir els drets enunciats en aquesta Convenció, els Estats membres han de donar l'ajut oportú als pares i tutors perquè puguin acomplir les seves responsabilitats d'educar l'infant i han d'assegurar la creació d'institucions, equipaments i serveis per a l'atenció dels infants.