Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/552: diferència entre les revisions

m proves
Estat de la pàginaEstat de la pàgina
-
Sense revisar
+
Revisada
Cos de la pàgina (per ser replicat):Cos de la pàgina (per ser replicat):
Línia 2: Línia 2:
Agamenon por la qual entendre es necesari saber que Tiestes he Atreu foren jermans fills de Palops rey dels miçenesos qui era principal realme de Grecia, del qual Atreu foren fills Agamenon he manalau, los quals menalau y agamenon prengueren per mullers dues iermanes filles de Tindaren rey de Salonich he de Ieda sa muller la muller
Agamenon por la qual entendre es necesari saber que Tiestes he Atreu foren jermans fills de Palops rey dels miçenesos qui era principal realme de Grecia, del qual Atreu foren fills Agamenon he manalau, los quals menalau y agamenon prengueren per mullers dues iermanes filles de Tindaren rey de Salonich he de Ieda sa muller la muller
Agamenon hac nom Clitimestra e la muller de menalau Helena, hague lo dit Agamenon de la dita Clitimestra hun fill apellat Orestes he dues filles la una apellada epigenia he laltra Eletra. Apres quel dit Rey Agamenon Rey dels miçenesos he capita general dels grechs en la destruccio de Troya hon estech per deu anys. La dita clitimestra ama per amors Egistus fill del damun dit Tiestes lo qual auia engendrat en vna sua filla apellada Pelepea, E axi mateix lo dit Agamenon estant en
Agamenon hac nom Clitimestra e la muller de menalau Helena, hague lo dit Agamenon de la dita Clitimestra hun fill apellat Orestes he dues filles la una apellada epigenia he laltra Eletra. Apres quel dit Rey Agamenon Rey dels miçenesos he capita general dels grechs en la destruccio de Troya hon estech per deu anys. La dita clitimestra ama per amors Egistus fill del damun dit Tiestes lo qual auia engendrat en vna sua filla apellada Pelepea, E axi mateix lo dit Agamenon estant en
lo dit setge de Troya ama moltes fembres que tench per amigues entre les quals foren Briseyda sacerdotesa de Apollo he apres Briseyda que tolch a Achiles he finida la guerra de Troya pres Casandra filla del Rey Priam de Troya per muller per la qual cosa indignada Clitimestra induint he consitant la Egistus proposa de matar lo dit Agamenon recordant cascun jorn la mort de Epigenia sa filla que lo dit Agamenon per consell de Calcas bisbe auia sacrificada a diana per recobrar lo bon vent que auia perdut anant en Troya com no pogues partir del port de aulida de la qual hepigenia lo dit Agamenon fenyhia he vela que la auia esposada a achilles esots aquesta color trames a vlixes a sa mare muller sua clitimestra que li tramets a Epigenia filla sua per lo dit matrimoni a conplir a ella trames lay e el dit Agamenon sacrificala als deus per quels tornas los vents no que podien exir dels ports E per ço</ref> la dita Clitimestra un jorn apres quel dit Agamenon fon tornat en
lo dit setge de Troya ama moltes fembres que tench per amigues entre les quals foren Briseyda sacerdotesa de Apollo he apres Briseyda que tolch a Achiles he finida la guerra de Troya pres Casandra filla del Rey Priam de Troya per muller per la qual cosa indignada Clitimestra induint he consitant la Egistus proposa de matar lo dit Agamenon recordant cascun jorn la mort de Epigenia sa filla que lo dit Agamenon per consell de Calcas bisbe auia sacrificada a diana per recobrar lo bon vent que auia perdut anant en Troya com no pogues partir del port de aulida de la qual hepigenia lo dit Agamenon fenyhia he vela que la auia esposada a achilles esots aquesta color trames a vlixes a sa mare muller sua clitimestra que li tramets a Epigenia filla sua per lo dit matrimoni a conplir a ella trames lay e el dit Agamenon sacrificala als deus per quels tornas los vents no que podien exir dels ports E per ço</ref>.<br/>
Grecio com volgues sacrificar als deus per la sua venguda es despullas feu que lo dit Egistus lo feri de una espasa per lo costat, e com encara per aquell colp no moris axi tost la dita Clitimestra ab una destral de ses mans tallali lo cap e encara volch matar Orestes son fill mas Eletra sor del dit Orestes lo amaga el dona a guardar a un hom apellat Etropi {{sr|p}} la qual cosa Clitimestra encarrera la dita Eletra, e apres feu matar a cassandra.<br/>
{{gap}}Conte en si aquesta tragedia v. actes lo primer dels quals es appellat de Thiestes trames del infern per concitar les maluestats de la casa de Pelope son pare lo qual era Agamenon E en aquesta fa. ij. coses car primerament nostre Thiestes trames del infern detestant la casa de Pelope son pare segonament mostra lo corus deplorant los cassos infortunats dels grans Reys lla on diu ho enganadora fortuna etce. la primera part contenent lo plant de Thiestes es diuisida en tres la primera Thiestes detestant blasme la casa de Pelope de les maluestats antlgues que sieren comeses En la segona denuncia e menaça alguns nouells crims esdeuenir tost en a{{sr|q}}lla lla on diu mas {{sr|p}} que recompte yo etc. E en la terça anaga he indueix son fill Egist9 a alçiure agamenon la on diu lea viandes son {{sr|p}}ses etc. quant al {{su3|p|i}}mer acte conte he diu axi.<br/>
{{gap}}Açi son yo Thiestes lexant los tenebrosos lochs de ditis deu infernal trames del p9 pregon e pus escur tartre de infern incert he no sabent en qual daquestes dos lochs habitarme es pus greu car yo fuig dels inferns e lo mon fuig ami com me beu per les mies abominacions detestables lo meu coratge tremolant de pahor qui fremeix los meus ossos auorreix veure ensemps lea cases del pare e del frare aques es lo bell palau elantiga casa de Pelope mon pare en la qual es costuma {{sr|d}}ls grechs sortegar aquis pertany la altesa de la corona Reyal de Grecia açi son asseguts en lalta cadira aquells Reys del linyatge de Tantal9 als quals es donaf portar lo cepfre Reyal en la ma aci es lo lorch de tenir
la gran cor/ aci son les aires sales per celebrar los conuyrs e per vsar
de les grans vlandes po mes am tornar en llnfern e haul tar en los lochs
t
fares ab aquell dlach gordla de Ia sltgla Infernal quia fer he cruel ab Hi.
colls e 111, caps esra arlcat e fello ab les cedes maculades he negres
contra les anlmes condempnades ho lo cors de yslon en la roda plena
de serpents efernalment es glrat en la pedra portada ab gran affany
escamelx hi engana Phlslo concis refornaf della on deu per ell es mo-
guda on lo boll or famegantse pelx del fetge de Tislon qui apres quel ha
tot mengat tome sancer de cap per niultlplicar a tots temps la sua pena
Inflnlda lla on se degant de mortal set dins la font Tantalo encalca ab
los labia sechs laygua fugent eles pomes que 11 crexen ja fam mas
aquesie veil part es gran de la nra culpa. 6 si tots aqlls los quals Minos
Jutge de infern poneix per los crims de lurs mans celerades repent I
manlfestam nostres culpes yo sols Thlestes vencre tots los a firs per
les mies malueslais e pie de. IIJ. Alls en ml sorerrafs sere vencuf de
mon frare Atreu yo menge les mies corrades matexes co es. IIj. Alls
me9 que mon frare per gran crueltat me dona a mengar B yo per aco
fortune no macula a ml son pare per co com no fuy ignocent Mas en
pus greu e molt pus maior culpa me ha gosat ensutzear la fortuna
peruersa car de ma Alia ppa ne feu cobegar los desigs delestables e no
fuy pas del dlr paoruch mas de fet comence lo detestable crim a com-
plir E per co que per tots mes fills passas egualmenl en corrupclo ma
filla forcada per los fats porta lo ventre greu each hun fill Eglslo, dlgne
de tal pare com yo sson ho deu quina nialuestat natura tornant a Iras a
mesclat en semps aul be pare he pare he merit e fill e net e lo dia ab la
nit mas per que Ne compte yo los crims ia passat de mostre Iinyafge
car de pa nouelles sen espercn after qui no tardaran moll veo aqll Rey
dels tteys e Capila de tots los duchs de Orecia Agamenon la banders del qual ha aegulda mil nag les qls ab lea sues hi (es estesen han
cliberies totes les mars de Troya aprs. x. anys bencut yllon e Troya
mesa en cendres qui ve peresser degollal de tes mans dessa miiller
Clitimeslra la nadara de enlremesclada sanch de nostre Ifnyafge la casa
celerada de Pelope ja veig yo les espases e la destral e los darsts qui
son preses ja veig Io cap real de agameno amb greu colp de destral
dints e trenchat del seu cors Ja son prop les malueatats e los crims lo
gran frau e la mort e la sanch. Aci parla Tiestes a son fill Bgisto In-
duhint lo after la mort de agamenon,
Les viandes son psles Egistus e la causa de la nattuitat tua es
venguda car per co es nat que auciesses aton cosln Jerma Agamenon
de que han vergonya que la tua cara Iotas muda de color per que la tua
ma tremolant dubte net reconsilies entre fu mateix per quel reglres as
dupte que de tu se pertanga a fer tan gran maluestat guarda sis
pertany a ta mare.
Respbh Egistus amb delliberacio de fer la dita mort com pla-
nyentsse de les nils iongues.
Mas per quern son tan Iongues les nits e en lestlu on solien
esser Ian breo son allongades axi com si fossen dfuern per que sou Ian
detengudes lea esteles cahents en lo eel B quant exira lo sol'quim rata
lo torn bell he elare.
En lo seguent capitol es contentful lo plant o lanmentacio" que fa lo
Corua deplorant loa Infortunats cassos dels gran* Pays.</small></ref>.<br/>