Pàgina:Piferrer (1884).djvu/52

52

piferrer

»Donchs bé: vosté y jo anarem errats y, ab los dos, las personas que á vosté l' havían informat. Los restos mortals d' en Piferrer existeixen encara degudament guardats en lo ninxo número 702, isla segona ^[1], del nostre cementiri vell, com existeix encara, tancant aquell ninxo, la lápida que 'ls amichs costejaren, lápida que vosté cregué perduda y que segueix dihent en lletras ja desdauradas: Restos mortales de don Pablo Piferrer y Fábregas, primer escritor de los Recuerdos y Bellezas de España. R. I. P. Allí 'ls trasladá la familia, segons se 'm comunica á instancia d' un individuo d' ella, lo 3 d' Octubre del 49, un any y dos mesos y mitj després de la mort. Crech auténtica la nova de aquesta traslació.

»L' orígen dels informes que á vosté li donaren y vosté 'm comunicá, y la causa de la equivocació estriban en que en Piferrer no fou enterrat desde 'l primer moment en aquell ninxo, que possehia ja la familia, y en lo qual havia sigut sepultat pochs mesos abans altre individuo de la mateixa. En Piferrer ho fou en lo número 177 de la isla tercera. Aixís resulta dels llibres del Cementiri. Peró en aquestos llibres, que 's duyan allavors ab una informalitat inconcebible, no consta res més sobre lo ulterior destí del cadavre, ni més noticia que la de son sepeli en lo lloch segonament indicat. D' aquí que 'l qui acudís als documents de la casa sense més antecedents ni manera d' adquirirlos per no saber hont parava la familia, s' havia de trobar, en vista d' aquella única indicació, ab que 'l ninxo que 'ls tals llibres designavan com lo d' en Piferrer havia passat á ser propietat de don Joseph Fábregas y Abril y familia, segons resa la lápida de ferro, molt vella ja, que 'l tapa. Tampoch dels llibres resultava res sobre colocació de la lápida, que hauria estat lo que hauria pogut adressar las investigacions.

»Quedém, donchs, en que 'ls dos primers apartats de ma Necrología d' en Piferrer restan reduhits á la categoría de mentidas retóricas, y jo me 'n felicito, més que no pas de que fossen veritat, per la familia, pels amichs y pels admiradors del simpátich historiador-poeta.

1. Es segona y no tercera, com per error d' imprenta 's digué al publicarse per primer cop aquesta carta.