Diferència entre revisions de la pàgina «Pàgina:1886 12 23 El Archivo 270-1.pdf/2»

 
Estat de la pàginaEstat de la pàgina
-
Sense revisar
+
Revisada
Capçalera (noinclude):Capçalera (noinclude):
Línia 1: Línia 1:
  +
{{RH|centre=EL ARCHIVO.|dreta=271}}
Cos de la pàgina (per ser replicat):Cos de la pàgina (per ser replicat):
Línia 1: Línia 1:
<poem>per no entendre aquest misteri
+
<section begin="hou"/><poem>per no entendre aquest misteri
 
de tot lo veig contrastat
 
de tot lo veig contrastat
 
puix perdrá prest son jmperi
 
puix perdrá prest son jmperi
Línia 15: Línia 15:
 
sens carbo ni vna estella
 
sens carbo ni vna estella
 
quina marauella.</poem>
 
quina marauella.</poem>
  +
<section end="hou"/>
  +
[[File:Lanorte decorazione 012.jpg|center|100px]]
  +
<section begin="resepta"/>
  +
{{c|RESEPTA PERA DOLOR DE YLLADA.}}
  +
{{línia|2em}}
  +
Pendre flor de romero y fer vna panada y posarla dins della y enuiarla al forn y com estiga quallada ques puga traure ab la pala pendrela y chafarla dins dels ardells á lambins y posari poluora de anyells y de clauells y de gingebre y arruparo ab bon vi y treta laygua apres de pendre vna ajuda y feta: pendre tanta cantitat com un diner de aygua arrent y trobara remey.
  +
<section end="resepta"/>
  +
En esto de recetas y planes curativos han sido muy fecundos los galenos de los pasados siglos. Son curiosísimas las que poseemos del siglo XVII.
  +
  +
Ya daremos á conocer algunas.
  +
{{Custom rule|sp|20|fy1|40|sp|20}}
  +
{{c|CUESTION GRAMATICAL}}
  +
{{c|{{Maj|por}}}}
  +
{{c|{{Maj|[[Autor:Josep Bernat i Baldoví|D. José Bernat y Baldoví.]]}}}}
  +
{{línia|3em}}
  +
En ''El Tabalet'' de D. José Bernat y Baldoví, núm. 9, pág. 132 de la segunda edicion, hemos encontrado el siguiente artículo sobre los puntos ridículos, que alcanzan ciertos modos de hablar sincopado de los valencianos. Dejamos la ortografía como la puso su autor.
  +
  +
{{c|'''PUNT GRAMATICAL'''}}
  +
{{bc|<poem>{{gap|1em}}En el cual deu l' Academia
  +
Desde ara posar la má;
  +
Perque si no huí ó demá
  +
Se va á ensendre una epidemia.</poem>}}
  +
  +
No mes preguém als reformadors y guardies vigilants de la puresa y ''bon olor'' de la llengua, que es fasen cárrec del abús de les síncopes, y apócopes, que s'han introduit en el llenguache de la conversasió familiar, espesialment en algunes paraules señalades, com v. gr. ''ca...'', en llóc de ''cada; ca...'' en llóc de ''casa;...'' una ''q...'' en llóc de ''que; pa...'' en lloc de ''pera; po...'' en llóc de ''pero'', etc. Asó produix cóses, pera les cuals á vóltes no será prou taparse les orelles, pues casi involuntariament se pórta ú la má als nasos: y en proba, allá va un trós de conversasió, que tingueren no fa molts dies dos criades en lo cabás baix lo brás en el Mercat Nou, sinse recordarsen que l'olla estaba al fóc, y que les ames se fonien aguardantles.
  +
  +
!Oi! ''¿Cha Pepa?''—Eu! no t'habia vist. ¿Qué portes? ¿freses?—Sí, chustet; no tenim ''pa pa'', y tindrem ''pa peres''. Así porte unes taronches... pero bones; es ''ca galló'' com un sucre.—''Pos Tona'', no t'queixes; no es menchá ''pa bordes''; se coneix qu'en ''ca t'ama'' ho pasen bé.—Sí, si saberes... lo que ''ca cué'' em costa... ''ca gota'' de suor es com una sirera. ''C{{'}}acaches'' el muscle, ''c{{'}}alzes'' la esque-
Peu de pàgina (noinclude):Peu de pàgina (noinclude):
Línia 1: Línia 1:
<references/>