Pàgina:La festa del blat (191-).djvu/11: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

@@ Cos de la pàgina (per ser replicat): / Cos de la pàgina (per ser replicat): @@
@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-QUICA ''Empaytantlo''. Tu rebràs! Tu! <br>
+{{TD6|quica|''Empaytantlo''. Tu rebràs! Tu!}}
+{{TD6|martinet|Si no'm tocaréu y us la pendré.}}
+{{TD6|quica|Ja veuràs jo!}}
-MARTINET Si no'm tocaréu y us la pendré. <br>
+{{TD6|sebio|''A Martinet''. Déxala, home.}}
+{{TD6|martinet|La escombra!}}
-QUICA Ja veuràs jo!<br>
+{{TD6|quica|Bergant! Més que bergant!}}
+{{TD6|martinet|Ja es meva! ''Prenentli''.}}
-SEBIO ''A Martinet''. Déxala, home.<br>
+{{TD6|quica|Lo bergantàs! Mirèusel! Dómla, lladre! Remalehit! La escombra! Lladre!}}
+<br/>
-MARTINET La escombra!<br>
+<br/>
+En altra escena Faci indica al oncle Telm qu'ha arribat l'hora d'anarsen a treballar a Barcelona, obehint a un desitx que no'l dexa. A lo qual l'oncle Telm li observa'ls perills de la ciutat, hont comensen a fer adeptes les doctrines disolvents. Ve una escena de transició entre Quica y Manela y a la escena V Vicentó manifesta disgust per creure que l'Oriola no li du voluntat. A la escena VI compareix l'Oriola ab la garba de blat, seguida de la gent y de la música. Oriola explica que la murria de Vicentó no ve d'altra cosa sinó d'haverla perseguida y haver caygut, després de lo qual s'entra a la<br/>
-QUICA Bergant! Més que bergant!<br>
+{{c|ESCENA VII }}
+{{c|<small>ORIOLA, QUICA, MANELA, VICENTÓ. FACI, SEBIO, MARTINET, ALEIX, homes, dones y JAUME quan s'indiqui.</small>}}
-MARTINET Ja es meva! ''Prenentli''. <br>
+{{TD6|oriola|Escoltèu, qu'ara ve'l bo. Donchs, ha sigut que, en arribant a la font de la Teula, hi havía un home arrambat al marge de baix, sabeu? Y, la veritat, a mi m'ha trencat el cor, perque talment semblava que s'anés a acabar aquell pobret home, que massa's veya que no's podía alsar d'en terra. ''En Jaume's presenta a la porta del fons; ningú's fixa en ell''. Jo que m'hi acosto, y li faig «Germanet, què teniu?» Y no m'ha respost ni un mot, ab la vista closa y'l pit que li anava com una manxa. Ay, quina pena que feya'l sentirlo! ''En Jaume entra poch a poch quedantse arreconat al fons''. Jo que hi torno cridant més fort: «Germanet, germanet!» Ell que aleshores}}
-QUICA Lo bergantàs! Mirèusel! Dómla, lladre! Remalehit! La escombra! Lladre!<br>
-<br>
-En altra escena Faci indica al oncle Telm qu'ha arribat l'hora d'anarsen a treballar a Barcelona, obehint a un desitx que no'l dexa. A lo qual l'oncle Telm li observa'ls perills de la ciutat, hont comensen a fer adeptes les doctrines disolvents. Ve una escena de transició entre Quica y Manela y a la escena V Vicentó manifesta disgust per creure que l'Oriola no li du voluntat. A la escena VI compareix l'Oriola ab la garba de blat, seguida de la gent y de la música. Oriola explica que la murria de Vicentó no ve d'altra cosa sinó d'haverla perseguida y haver caygut, després de lo qual s'entra a la <br>
-ESCENA VII <br>
-ORIOLA, QUICA, MANELA, VICENTÓ. FACI, SEBIO, MARTINET, ALEIX, homes, dones y JAUME quan s'indiqui.<br>
-ORIOLA Escoltèu, qu'ara ve'l bo. Donchs, ha sigut que, en arribant a la font de la Teula, hi havía un home
-arrambat al marge de baix, sabeu? Y, la veritat, a mi m'ha trencat el cor, perque talment semblava que s'anés a acabar aquell pobret home, que massa's veya que no's podía alsar d'en terra. ''En Jaume's presenta a la porta del fons; ningú's fixa en ell''. Jo que m'hi acosto, y li faig «Germanet, què teniu?» Y no m'ha respost ni un mot, ab la vista closa y'l pit que li anava com una manxa. Ay, quina pena que feya'l sentirlo! ''En Jaume entra poch a poch quedantse arreconat al fons''. Jo que hi torno cridant més fort: «Germanet, germanet!» Ell que aleshores