Pàgina:La festa del blat (191-).djvu/14: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Capçalera (noinclude): | Capçalera (noinclude): | ||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RunningHeader|left=44|center={{versaleta|a. guimerà}}}} |
|||
{{línia}} |
|||
| Cos de la pàgina (per ser replicat): | Cos de la pàgina (per ser replicat): | ||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
44 A. GUIMERÀ<br> |
|||
----<br> |
|||
enflocada, y'l nuvi enorgullit al darrera! Me fico per aquestes vessanes, y seguen cantant, y'ls carros s'enduen les garbes, que al passar m'espolsen les espigues per sobre. Y ara he vingut aquí entre gent esvalotada, que m'ha arrossegat com un riu; perque la vida arrossega, ay mare meva, més que la mort, y la estimació y la felicitat més que les penes y l'odi! ''Arrenca en plor y després s'axeca ab por de que'l sorprenguen''. Si'ls meus companys me vegessin plorant! Ah, nó! Que volem trasmudarho tot, y la felicitat que la tinguen tants desgraciats... ''Rialles a dalt. Pausa. Després resoltament.'' Eh! Jo he vingut aquí perque no vuy caritat de burgesos! ''Tornant poch a poch a la tristesa''. Els hi donaré, y després montanyes amunt; y aquí que ballin, y riguen, que jo ja m'ajeuré per morirme hont no la senti aquexa cobla! Y l'endemà la Oriola s'axecarà contenta, y a mí'm trobaran els llops ò'ls homes: els que primer arribin. <br> |
enflocada, y'l nuvi enorgullit al darrera! Me fico per aquestes vessanes, y seguen cantant, y'ls carros s'enduen les garbes, que al passar m'espolsen les espigues per sobre. Y ara he vingut aquí entre gent esvalotada, que m'ha arrossegat com un riu; perque la vida arrossega, ay mare meva, més que la mort, y la estimació y la felicitat més que les penes y l'odi! ''Arrenca en plor y després s'axeca ab por de que'l sorprenguen''. Si'ls meus companys me vegessin plorant! Ah, nó! Que volem trasmudarho tot, y la felicitat que la tinguen tants desgraciats... ''Rialles a dalt. Pausa. Després resoltament.'' Eh! Jo he vingut aquí perque no vuy caritat de burgesos! ''Tornant poch a poch a la tristesa''. Els hi donaré, y després montanyes amunt; y aquí que ballin, y riguen, que jo ja m'ajeuré per morirme hont no la senti aquexa cobla! Y l'endemà la Oriola s'axecarà contenta, y a mí'm trobaran els llops ò'ls homes: els que primer arribin. <br> |
||