Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/9: diferència entre les revisions

m e=>a
 
Cos de la pàgina (per ser replicat):Cos de la pàgina (per ser replicat):
Línia 1: Línia 1:
{{LletraInicial|E}}N quina manera lo coch deu vsar de son offici per quant / el art de la cuyna es cosa molt larga de esplicar no desaber parlar al present nenguna cosa mes per auant ne donar vertadera raho molt especificalment / e per lo semblant del trinxar Mes per hauer ne dita la mija part no vull esser tant prolix per que vull ne dir encara alguna condicio ho perfectio. Lo trinxant com dit / e deu esser home molt net en totes coses e majorment en tenir sos coltells be affillats per tallar / o trinxar la carn e deu estar sempre sobre lo trinxar / ço es que talle prest e menut e net / e que alunye lo seu cors tant com puga del plat o tallador / que com mes luny li sera molta honra li sera feta.
{{LletraInicial|E}}N quina manera lo coch deu vsar de son offici per quant / elart de la cuyna es cosa molt larga de esplicar no de saber parlar al present nenguna cosa mes per auant ne donar vertadera raho molt especificalment / e per lo semblant del trinxar Mes per hauer ne dita la mija part no vull esser tant prolix per que vull ne dir encara alguna condicio ho perfectio. Lo trinxant com dit / e deu esser home molt net en totes coses e majorment en tenir sos coltells be affillats per tallar / o trinxar la carn e deu estar sempre sobre lo trinxar / ço es que talla prest e menut e net / e que alunye lo seu cors tant com puga del plat o tallador / que com mes luny li sera molta honra li sera feta.
{{c|{{x-gran|De offici de mestre de Estable.}}}}
{{c|{{x-gran|De offici de mestre de Estable.}}}}
{{LletraInicial|D}}E quina manera deu vsar lo mestre de estable lo seu offici en casa de son senyor. Te de vsar axi que se ha de leuar bon mati e ales companyes que li seran sotmeses fassa pendre los caualls / o mules que comandades li son en guardia / e a cascuna fassa donar colacio de sego o ordio del que hi haura / e feta la colacio encontinent sien tretes del estable e meses en algun loc de passatge segons en quin temps som / e alli les fassa estrijolar e netejar gentilment / en manera que sien ben netes / e apres fet aço tornar les has ahon acostumen de estar / e apartar los has los fems que son podrits per que los caualls o besties no stiguen bruts: car sapies que nenguna cosa nols fa venir ronya als peus sino estar entre fems que sien massa podrits / e al vespre quant yras a dormir faras fer lo lit ales besties / e fornir aquelles que tinguen que menjar palla o fe del que acostumen de menjar empero que hagen begut molt finament / e si los fehies passar vn poch lo estrijol per la esquena seria molt bo / car noy ha cosa que tant en gruixe la bestia com la netedat / e a son senyor li es molt agradable. E encara deu tenir lo mestre de estable lum cremant tota la nit dins lo estable per que si los caualls o altres besties se desligauen de continent puguen esser socorregudes per aquells qui en lo estable dormen. E de aquesta materia nom curare mes de parlar ne ara per que en lo libre de Menescalia ja molt largament ne parlat / mes solament ne dire vna libertat que deu hauer lo Mestre de estable en casa de son senyor. Ell pot caluacar la millor Bestia que sia en tot lo estable si fer ho vol. Si donchs nos fehia per cortesia de algun Caualler o
{{LletraInicial|D}}E quina manera deu vsar lo mestre de estable lo seu offici en casa de son senyor. Te de vsar axi que se ha de leuar bon mati e ales companyes que li seran sotmeses fassa pendre los caualls / o mules que comandades li son en guardia / e a cascuna fassa donar colacio de sego o ordio del que hi haura / e feta la colacio encontinent sien tretes del estable e meses en algun loc de passatge segons en quin temps som / e alli les fassa estrijolar e netejar gentilment / en manera que sien ben netes / e apres fet aço tornar les has ahon acostumen de estar / e apartar los has los fems que son podrits per que los caualls o besties no stiguen bruts : car sapies que nenguna cosa nols fa venir ronya als peus sino estar entre fems que sien massa podrits / e al vespre quant yras a dormir faras fer lo lit ales besties / e fornir aquelles que tinguen que menjar palla o fe del que acostumen de menjar empero que hagen begut molt finament / e si los fehies passar vn poch lo estrijol per la esquena seria molt bo / car noy ha cosa que tant en gruixe la bestia com la netedat / e a son senyor li es molt agradable. E encara deu tenir lo mestre de estable lum cremant tota la nit dins lo estable per que si los caualls o altres besties se desligauen de continent puguen esser socorregudes per aquells qui en lo estable dormen. E de aquesta materia nom curare mes de parlar ne ara per que en lo libre de Menescalia ja molt largament ne parlat / mes solament ne dire vna libertat que deu hauer lo Mestre de estable en casa de son senyor. Ell pot caluacar la millor Bestia que sia en tot lo estable si fer ho vol. Si donchs nos fehia per cortesia de algun Caualler o