Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/111: diferència entre les revisions

 
(Cap diferència)

Revisió de 19:19, 18 nov 2020

Aquesta pàgina ha estat revisada.
109
L'Amistat

Amb aquells a qui admirem i estimem, al principi no podem fer-ho. I, am tot, el més petit defecte de propria possessió vicía, al meu judici, la relació sencera. Mai podrà haver-hi fonda pau entre dos esperits, mai respecte mutual, fins que, en llur dialec, cascú representi el món enter.

Ço que es tant gran com l'amistat tractem-ho am tanta grandesa d'ànima com puguem. Guardem silenci, i podrem oir el murmuri dels déus. No intervinguem. Qui us ha ficat a rumiar lo que direu a l'ànima escullida, o com li direu? No importa quant enginyós, quant graciós i quant tendre sigui. Hi ha graus innombrables de follia i de saviesa, i pera vós el dir quelcom es ser frèvol. Espereu, i el cor parlarà. Espereu fins que lo necessari i lo etern us subjuguin, fins que l dia i la nit se valguin dels vostres llavis. El sol premi de la virtut es la virtut; la sola via de tenir un amic es ser-ne un. No us apropareu pas més d'un home entrant a casa seva. Si es diferent, la seva ànima us fuig tant més depressa, i no rebreu mai dels seus ulls un esguard veritable. Veiem als nobles de lluny, ens hi acostem, i ens repelleixen. A què ve