Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/315: diferència entre les revisions
Pywikibot touch edit |
|||
Estat de la pàgina | Estat de la pàgina | ||
- | + | Validada | |
Capçalera (noinclude): | Capçalera (noinclude): | ||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RH|center={{Maj|ali-bey el abbassí}}|right=99}} |
|||
Cos de la pàgina (per ser replicat): | Cos de la pàgina (per ser replicat): | ||
Línia 1: | Línia 1: | ||
S. A. Los músichs se sentavan á terra formant simicercol devant del meu sofá. Ja duyan los instruments trempats y á una senyal meva, comensavan per un ''adagi'', en lo qual un dels instruments seguia lo tema. Los demés feyan un baix contínuo, y tocavan ''pianíssim'', no tocant llavors los timbals. Fins aquí era tolerable y casi agradable en certs punts; més aviat comensava un ''andante'' ó ''alegro'', en lo que prenian part los timbals: llavors era quan las veus ó instruments se esforsavan en vá pera posarse al unísono, y mas orellas, acostumadas á una música regular, purgavan los ratos agradables que s' habian dat en Europa.<br/> |
S. A. Los músichs se sentavan á terra formant simicercol devant del meu sofá. Ja duyan los instruments trempats y á una senyal meva, comensavan per un ''adagi'', en lo qual un dels instruments seguia lo tema. Los demés feyan un baix contínuo, y tocavan ''pianíssim'', no tocant llavors los timbals. Fins aquí era tolerable y casi agradable en certs punts; més aviat comensava un ''andante'' ó ''alegro'', en lo que prenian part los timbals: llavors era quan las veus ó instruments se esforsavan en vá pera posarse al unísono, y mas orellas, acostumadas á una música regular, purgavan los ratos agradables que s' habian dat en Europa.<br/> |
||
{{gap}}Al cap d' un cuart cessava 'l cant y continuavan tocant los instruments: per fí paravan los timbals y venia un adagi semblant al primer. Després d' aquesta pessa, los músichs me feyan una cortesía, y s' acabava lo primer acte. Se 'ls hi servía café. Donavan després altre segon acte, ab las mateixas ceremonias y en tot semblant al primer. Jo aplaudia son talent músich, y 'ls feya |
{{gap}}Al cap d' un cuart cessava 'l cant y continuavan tocant los instruments: per fí paravan los timbals y venia un adagi semblant al primer. Després d' aquesta pessa, los músichs me feyan una cortesía, y s' acabava lo primer acte. Se 'ls hi servía café. Donavan després altre segon acte, ab las mateixas ceremonias y en tot semblant al primer. Jo aplaudia son talent músich, y 'ls feya algunas preguntas. En fí després d' encarregar al schaux presentés mos respectes á S. A. los hi donava una petita gratificació, y se n' anavan contents. La escena que acabo de referir se renová més de cent vegadas durant la residencia del capitá-baixá á Alexandría.<br/> |
||
⚫ | {{gap}}Considerant lo gran comers d' aquesta ciutat, es ben extrany que no hi haja oficinas públicas de correus: las correspondencias se fan del modo més ridícul y grosser. Los patrons dels barquets que venen sovint de Smirna, de Constantinopla y altres punts, s' encarregan de las cartas pera Alexandría, ó voluntariament ó per especulació particular. A sa arribada recorren los carrers y casas ab las cartas dintre un mocador ó sach que duhen á la má. Devegadas al treure las cartas del paquet cauhen en lo carrer y 's perden. Qualsevol que crega que li han d' arribar cartas deté al portador en son camí y li demana 'l sach. Aquest, que ordinariament no sab llegir l' árabe ni 'l europeu, li dona, y d' aquest modo poden alguns indiscrets fer passar per sas mans tota la correspondencia de la ciutat ab pretext de buscar las cartas que suposan las hi dirigeixen; fer inventari del sach, pendre las que 'ls hi convinga, y mitjansant una petita gratificació al portador, entornarsen tranquilament després d' haver |
||
encarregar al schaux presentés mos respectes á S. A. los hi donava una petita gratificació, y se n' anavan contents. La escena que acabo de referir se renová més de cent vegadas durant la residencia del capitá-baixá á Alexandría.<br/> |
|||
⚫ | {{gap}}Considerant lo gran comers d' aquesta ciutat, es ben extrany que no hi haja oficinas públicas de correus: las correspondencias se fan del modo més ridícul y grosser. Los patrons dels barquets que venen sovint de Smirna, de Constantinopla y altres punts, s' encarregan de las cartas pera Alexandría, ó voluntariament ó per especulació particular. A sa arribada recorren los carrers y casas ab las cartas dintre un mocador ó sach que duhen á la má. Devegadas al treure las cartas del paquet cauhen en lo carrer y 's perden. Qualsevol que crega que li han d' arribar cartas deté al portador en son camí y li demana 'l sach. Aquest, que ordinariament no sab llegir l' árabe ni 'l europeu, li dona, y d |
||
Peu de pàgina (noinclude): | Peu de pàgina (noinclude): | ||
Línia 1: | Línia 1: | ||
<references/> |