Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/314: diferència entre les revisions

Pywikibot touch edit
 
Estat de la pàginaEstat de la pàgina
-
Revisada
+
Validada
Capçalera (noinclude):Capçalera (noinclude):
Línia 1: Línia 1:
{{RH|left=98|center={{Maj|viatjes per áfrica y assia}}}}
Cos de la pàgina (per ser replicat):Cos de la pàgina (per ser replicat):
Línia 1: Línia 1:
{{Pt|bustible}}, y d' aquest no n' hi ha á Alexandría. Aixís lo afirmat per Mr. Brown me sembla impossible. He preguntat sobre aixó ab alguns habitants, que m' han assegurat que may ha existit cap fábrica de vidre á Alexandría. M' he informat més
bustible, y d' aquest no n' hi ha á Alexandría. Aixís lo afirmat per Mr. Brown me sembla impossible. He preguntat sobre aixó ab alguns habitants, que m' han assegurat que may ha existit cap fábrica de vidre á Alexandría. M' he informat més especialment sobre las fetxas anteriors, y tots m' han confirmat lo que jo ja creya. En efecte, basta lo més senzill raciocini pera fer compendrer que seria extravagancia pensar en establir fábricas de vidre en un país hont la llenya li duhen per mar desde Turquía.<br/>
especialment sobre las fetxas anteriors, y tots m' han confirmat lo que jo ja creya. En efecte, basta lo més senzill raciocini pera fer compendrer que seria extravagancia pensar en establir fábricas de vidre en un país hont la llenya li duhen per mar desde Turquía.<br/>
{{gap}}Aquí com en altras parts acostuman los mussulmans solemnisar la circuncisió de sos fills. Cumpleixen ab aquesta cerimonia en totas edats, fins á dotze anys, encar que lo comú es en la primera infancia. Passejan solemnement al neófits per los carrers ben vestits y sobre caballs ricament guarnits y precedits de dolsaynas y timbals.<br/>
{{gap}}Aquí com en altras parts acostuman los mussulmans solemnisar la circuncisió de sos fills. Cumpleixen ab aquesta cerimonia en totas edats, fins á dotze anys, encar que lo comú es en la primera infancia. Passejan solemnement al neófits per los carrers ben vestits y sobre caballs ricament guarnits y precedits de dolsaynas y timbals.<br/>
{{gap}}Aquesta música es com la del Marroch: res d' armonía, una melodía detestable y crits aguts en lloch de cant: heus aquí lo que conmou als habitants fins á ferlos llensar llágrimas.<br/>
{{gap}}Aquesta música es com la del Marroch: res d' armonía, una melodía detestable y crits aguts en lloch de cant: heus aquí lo que conmou als habitants fins á ferlos llensar llágrimas.<br/>
{{gap}}La música turca, encar que del mateix género que la árabe, té millor composició, puig al menys se veuhen algunas cadencias ben terminadas. Lo capitá-baixá de la Porta Otomana que hi havia áa Alexandría, tenia la bondat de enviarme sa orquesta cada dia, lo qual me posá en estat de poderla apreciar.<br/>
{{gap}}La música turca, encar que del mateix género que la árabe, té millor composició, puig al menys se veuhen algunas cadencias ben terminadas. Lo capitá-baixá de la Porta Otomana que hi havia á Alexandría, tenia la bondat de enviarme sa orquesta cada dia, lo qual me posá en estat de poderla apreciar.<br/>
{{gap}}Aquesta orquesta de cámara de S. A. se compon de cinch músichs y un ''schaux'' ó director que sempre 'ls acompanya. Tocan cuatre instruments: un salteri, que tocan ab unas petitas baquetas y qual caballet del mitj se troba colocat de modo que las cordas sonan sobre l' esquerra la octava del tó que donan sobre la dreta; una viola ab sis cordas, trempada ab la progressió de ''do, mi, sol, do''; una especia de dolsayna de só molt agradable, que té alguna analogía ab lo baixó, ó més bé ab la corneta inglesa; en fí dos petits timbals acordats á la quinta, en lloch de la cuarta com en Europa y que 's tocan picantlos suament ab las puntas dels dits. Lo quint músich canta, pero no toca cap instrument.<br/>
{{gap}}Aquesta orquesta de cámara de S. A. se compon de cinch músichs y un ''schaux'' ó director que sempre 'ls acompanya. Tocan cuatre instruments: un salteri, que tocan ab unas petitas baquetas y qual caballet del mitj se troba colocat de modo que las cordas sonan sobre l' esquerra la octava del tó que donan sobre la dreta; una viola ab sis cordas, trempada ab la progressió de ''do, mi, sol, do''; una especia de dolsayna de só molt agradable, que té alguna analogía ab lo baixó, ó més bé ab la corneta inglesa; en fí dos petits timbals acordats á la quinta, en lloch de la cuarta com en Europa y que 's tocan picantlos suament ab las puntas dels dits. Lo quint músich canta, pero no toca cap instrument.<br/>
{{gap}}Cada vegada que dita orquesta venia á casa á passar la vetlla, lo schaux entrava fentme un cumpliment de part de
{{gap}}Cada vegada que dita orquesta venia á casa á passar la vetlla, lo schaux entrava fentme un cumpliment de part de
Peu de pàgina (noinclude):Peu de pàgina (noinclude):
Línia 1: Línia 1:
<references/>