Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/312: diferència entre les revisions

Pywikibot touch edit
 
Estat de la pàginaEstat de la pàgina
-
Revisada
+
Validada
Capçalera (noinclude):Capçalera (noinclude):
Línia 1: Línia 1:
{{RH|left=96|center={{Maj|viatjes per áfrica y assia}}}}
Cos de la pàgina (per ser replicat):Cos de la pàgina (per ser replicat):
Línia 1: Línia 1:
''d' Alexandría'', subjecte apreciable y molt instruhit. No faltan alguns siris católichs, que fan petits negocis de géneros de liquidació.<br/>
''d' Alexandría'', subjecte apreciable y molt instruhit. No faltan alguns siris católichs, que fan petits negocis de géneros de liquidació.<br/>
{{gap}}Alexandría conté més de trescents juheus establerts, ocupats en lo comers y agiotatge y que mantenen correspondencias molt activas ab Liorna quan las circunsiancias ho permeten. Tenen actualment duas petitas sinagogas provisionals, perqué la gran sigué arruinada per los europeus.<br/>
{{gap}}Alexandría conté més de trescents juheus establerts, ocupats en lo comers y agiotatge y que mantenen correspondencias molt activas ab Liorna quan las circunstancias ho permeten. Tenen actualment duas petitas sinagogas provisionals, perqué la gran sigué arruinada per los europeus.<br/>
{{gap}}Los cristians y juheus del país vesteixen lo trajo llarch oriental, y no 's diferencían entre ells. Los turchs y árabes los tractatan bé; aixís es que atenen á sos negocis, practican sa relligió, celebran sas festas, y ostentan tot lo luxo que 'ls acomoda, segons sos medis, ab entera llibertat, y sens temor de vexacions.<br/>
{{gap}}Los cristians y juheus del país vesteixen lo trajo llarch oriental, y no 's diferencían entre ells. Los turchs y árabes los tractan bé; aixís es que atenen á sos negocis, practican sa relligió, celebran sas festas, y ostentan tot lo luxo que 'ls acomoda, segons sos medis, ab entera llibertat, y sens temor de vexacions.<br/>
{{gap}}Aquí també, com en tot llevant, son coneguts los europeos ab lo nom de franchs. Son número, que pujará a doscents, presenta una mostra de totas las nacions. En temps de pau, ocupats en lo comers, no pensan sinó en sos negocis. Satisfets ab sas ganancias, viuhen tranquilament dintre de la comoditat; pero en la época de ma residencia, desvagats a causa de la casi total interrupció del comers, irritats ab la consideració de lo que perdian cada any, ab l' agotament de tots los recursos, comprant los géneros á preu alt y no guanyant en sas especulacions, la major part estavan en un estat de tristesa inesplicable. La més petita cosa los irritaba a uns contra 'ls altres; lo més xich deute, ó 'l menor assumpto de comers, produhía processos interminables. Aixís es que estavan tots tan renyits ó dividits que era casi impossible reunir en una casa una societat de quinze á vint personas.<br/>
{{gap}}Aquí també, com en tot llevant, son coneguts los europeos ab lo nom de franchs. Son número, que pujará a doscents, presenta una mostra de totas las nacions. En temps de pau, ocupats en lo comers, no pensan sinó en sos negocis. Satisfets ab sas ganancias, viuhen tranquilament dintre de la comoditat; pero en la época de ma residencia, desvagats a causa de la casi total interrupció del comers, irritats ab la consideració de lo que perdian cada any, ab l' agotament de tots los recursos, comprant los géneros á preu alt y no guanyant en sas especulacions, la major part estavan en un estat de tristesa inesplicable. La més petita cosa los irritaba á uns contra 'ls altres; lo més xich deute, ó 'l menor assumpto de comers, produhía processos interminables. Aixís es que estavan tots tan renyits ó dividits que era casi impossible reunir en una casa una societat de quinze á vint personas.<br/>
{{gap}}Los franchs y sas donas vesteixen á la europea, ab tot lo luxo, esmero y gust de la moda. Viuhen en un barri molt semblant a una ciutat d' Europa. Homes y donas surten lliurement dia y nit, tocan instruments, y cantan per los carrers, sense que may un mussulma se permeti ab ells lo més lleujer insult, la menor descortesía. Aquesta llibertat s' exten també fins als protegits dels consulats, que, vestits á la europea, disfrutan dels mateixos privilegis que 'ls europeus, encare que sian juheus. ¡Quína diferencia d' aixó ab lo passa al regne de Marroch!
{{gap}}Los franchs y sas donas vesteixen á la europea, ab tot lo luxo, esmero y gust de la moda. Viuhen en un barri molt semblant á una ciutat d' Europa. Homes y donas surten lliurement dia y nit, tocan instruments, y cantan per los carrers, sense que may un mussulmá se permeti ab ells lo més lleujer insult, la menor descortesía. Aquesta llibertat s' exten també fins als protegits dels consulats, que, vestits á la europea, disfrutan dels mateixos privilegis que 'ls europeus, encare que sian juheus. ¡Quína diferencia d' aixó ab lo passa al regne de Marroch!<br/>
Peu de pàgina (noinclude):Peu de pàgina (noinclude):
Línia 1: Línia 1:
<references/>