Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/311: diferència entre les revisions
Pywikibot touch edit |
|||
| Estat de la pàgina | Estat de la pàgina | ||
| - | + | Validada | |
| Capçalera (noinclude): | Capçalera (noinclude): | ||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RH|center={{Maj|ali-bey el abbassí}}|right=95}} |
|||
| Cos de la pàgina (per ser replicat): | Cos de la pàgina (per ser replicat): | ||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
las plantas prenen vigorós increment. Així cada plantació es un conjunt de valls un al costat de l' altre. Se conresan del mateix modo alguns ceps.<br/> |
las plantas prenen vigorós increment. Així cada plantació es un conjunt de valls un al costat de l' altre. Se conresan del mateix modo alguns ceps.<br/> |
||
{{gap}}Las figueras se troban rodejadas de palmas secas, que abrassan y cubreixen exactament l' espay comprés entre las brancas de la figuera y 'l sorral. D' aquest modo se preserva del sol lo terreno qu' está al peu de l' arbre, s' impideix que 'l vent acumule sorra, se manté la humitat y frescor, y 's defensa 'l fruyt de mans extranyas y dels animals del desert. Quan hi ha tres ó cuatre figueras juntas, estant tan prop una d' altre, que sas brancas s' enllassan, y á benefici del tancat s' encontren defensadas del sol y sorra, com si fossen sols un árbre. ¡Quin gust se sent, y com alegra la vista y |
{{gap}}Las figueras se troban rodejadas de palmas secas, que abrassan y cubreixen exactament l' espay comprés entre las brancas de la figuera y 'l sorral. D' aquest modo se preserva del sol lo terreno qu' está al peu de l' arbre, s' impideix que 'l vent acumule sorra, se manté la humitat y frescor, y 's defensa 'l fruyt de mans extranyas y dels animals del desert. Quan hi ha tres ó cuatre figueras juntas, estant tan prop una d' altre, que sas brancas s' enllassan, y á benefici del tancat s' encontren defensadas del sol y sorra, com si fossen sols un árbre. ¡Quin gust se sent, y com alegra la vista y 'l cor l' espectacle de la cultura, quan, després d' haberse fatigat lo físich y moral en la vasta aridés del desert, se troba un siti plantat de figueras, ceps y melons! En aquest despoblat lloch no 's descubreixen més que cuatre ó sis aduars, quals habitants viuhen pobrement ab un reduhit número de caps de bestiar.<br/> |
||
{{gap}}Poblan lo desert gran número de ''xacals'', llargandaixos y una prodigiosa multitut de ''gerbos'', animalets molt bonichs, sobre 'ls quals hi ha una excelent disertació del viatjer Sonnini.<br/> |
{{gap}}Poblan lo desert gran número de ''xacals'', llargandaixos y una prodigiosa multitut de ''gerbos'', animalets molt bonichs, sobre 'ls quals hi ha una excelent disertació del viatjer Sonnini.<br/> |
||
{{gap}}La confosa mescla dels habitants d' Alexandría, que son un compost de totas las nacions, fá que s' enrahonin allí totas las llenguas; perqué en aquesta moderna Babel s' olvida casi l' idioma matern pera parlarne molts y donarse á entendrer. Los noys aprenen sens mestre tres ó cuatre llenguas alhora, llenguas que jamay saben ab perfecció. Se pot dir que es Alexandría lo pitjor punt del mon pera apendre un idioma.<br/> |
{{gap}}La confosa mescla dels habitants d' Alexandría, que son un compost de totas las nacions, fá que s' enrahonin allí totas las llenguas; perqué en aquesta moderna Babel s' olvida casi l' idioma matern pera parlarne molts y donarse á entendrer. Los noys aprenen sens mestre tres ó cuatre llenguas alhora, llenguas que jamay saben ab perfecció. Se pot dir que es Alexandría lo pitjor punt del mon pera apendre un idioma.<br/> |
||
{{gap}}Los coftes, descendents, com se sab, dels antichs habitants d' Alexandría y Egipte, avuy estan reduhits á un miler d' indivíduos, dedicats generalment al comers. Tenian en altre temps pera son |
{{gap}}Los coftes, descendents, com se sab, dels antichs habitants d' Alexandría y Egipte, avuy estan reduhits á un miler d' indivíduos, dedicats generalment al comers. Tenian en altre temps pera son cult un temple magnífich, qu' ha sigut arrasat pera posar en descubert los fochs de la plassa.<br/> |
||
{{gap}}Sols quedan en Alexandría unas cuaranta familias gregas domiciliadas; pero hi ha gran número de grechs de pas, perqué la major part dels barcos qu' entran son grechs ó servits per tripulació grega. Hi ha una iglesia y un convent d' aquesta relligió, hont resideixen lo bisbe y 'l ''patriarca'' |
{{gap}}Sols quedan en Alexandría unas cuaranta familias gregas domiciliadas; pero hi ha gran número de grechs de pas, perqué la major part dels barcos qu' entran son grechs ó servits per tripulació grega. Hi ha una iglesia y un convent d' aquesta relligió, hont resideixen lo bisbe y 'l ''patriarca'' |
||
| Peu de pàgina (noinclude): | Peu de pàgina (noinclude): | ||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
<references/> |
|||