Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/307: diferència entre les revisions

{{RH|center={{Maj|ali-bey el abbassí}}|right=91}}

''vero'', que li donan altres á la columna, es encare molt més absurdo, puig son orígen revela la ignorancia del llenguatge árabe. Aquells pobles l' anomenan ''Lo Suari'', nom que significa ''la columna'', y que per la imperfecció de la escriptura árabe s' escriu ab los mateixos carácters ó lletras que la paraula ''Severo'', que es lo que ha ocasionat l' erro.<br/>

{{gap}}Alguns árabes instruhits pensan que la columna es obra d' Alexandre, que ells anomenan ''Scander''; mes jo he trobat en altres sabis del país una tradició més respectable y análoga á la naturalesa y grandesa del objecte. Diu, donchs, la citada tradició, que la columna s' elevá desde 'l temps y pera 'l cult d' Hércules, que ells anomenan ''Scander-lo-Carneim'', es á dir, ''Alexandre dels dos sigles'', perque la tradició es que visqué dos sigles; y no ''Alexandre dels dos corns'', com han traduhit alguns autors: ''Carn'' vol dir ''sigle; carneinn'', que es lo dual de ''carn'', significa ''dos sigles''.<br/>

{{gap}}Las catacumbas ó grutas que componian l' antiga ''Necropolis'' ó ''ciutat dels morts'' son també objecte digne de la atenció del viatjer. N' hi ha de tallats á la roca, en forma de cambras més ó menos grans, ab un, dos y tres rengles de nitxos destinats á rebrer los cadavres. Prop de la habitació d' un morabit anomenat ''Sidi-lo-Pabbari'', s' hi veu una especie de carrer, compost solsament de catacumbas y situat al peu de dos pujols un devant del altre. Un dels costats está casi totalment cobert de sorra, á excepció d' una catacumba gran per demés, puig conté tres salas y gran número de nitxos; lo costat oposat conté onze catacumbas, de las quals, algunas se conservan perfectament, y tenen tres rengles de nitxos uns sobre altres.<br/>

{{gap}}Las grutas més magníficas se troban á distancia de duas millas al SO. de la ciutat. Sembla que serviren de sepulcre als antichs reys d' Egipte; avuy están malmesas, y encare destruhidas en molts paratjes; gran part está obstruhida per la runa y sorra, perque 'l sostre cau. Per lo mateix es molt incómodo penetrarhi, lo que no 's pot fer sinó arrastrantse per terra. Abans de ficarshi es prudent enjegar alguns tirs de fusell ó pistola, tant pera espantar á las bestias fréstegas que se solen abrigar en aquella trista morada, com pera posar l' ayre en moviment. Després s' hi entra ab llums, y ab