Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/306: diferència entre les revisions

Pywikibot touch edit
 
Estat de la pàginaEstat de la pàgina
-
Revisada
+
Validada
Capçalera (noinclude):Capçalera (noinclude):
Línia 1: Línia 1:
{{RH|left=90|center={{Maj|viatjes per áfrica y assia}}}}
Cos de la pàgina (per ser replicat):Cos de la pàgina (per ser replicat):
Línia 1: Línia 1:
{{Pt|cat}} excavacions pera descubrirlos del tot. La base del obelisch que queda dret s' apoya sobre tres gradas de marbre blanch de petxinas.<br/>
cat excavacions pera descubrirlos del tot. La base del obelisch que queda dret s' apoya sobre tres gradas de marbre blanch de petxinas.<br/>
{{gap}}Si s tracta d' examinar quin pogué esser lo destí d'aquell doble monument, diré que, vejentlo construhit á la vora del mar y sa base casi al nivell del aygua, podrá considerarse com un embarcader, y que la posició dels dos obelischs devant de la torra del far, fa conjecturar que l' espay entre 'ls dos punts estava destinat á las naumaquias.<br/>
{{gap}}Si 's tracta d' examinar quin pogué esser lo destí d'aquell doble monument, diré que, vejentlo construhit á la vora del mar y sa base casi al nivell del aygua, podrá considerarse com un embarcader, y que la posició dels dos obelischs devant de la torra del far, fa conjecturar que l' espay entre 'ls dos punts estava destinat á las naumaquias.<br/>
{{gap}}La columna nomenada de Pompeyo, colós tal vegada únich en son género, y de la mateixa pedra que 'ls obelischs, se compón de cuatre pessas que forman lo pedestal, la base, la canya y l' capitell; la canya, que es d' una sola pedra, te xexanta tres peus una polsada tres líneas de longitut, sobre vuyt peus duas polsadas duas líneas de diámetro en sa part inferior. ¡Més quan enganyadors son los sentits del home! A cinquanta passas, la vista no 's dona encare compte del colós que te devant; la imaginació no queda ferida ab la presencia d' aquella massa, fins á estarhi á molt curta distancia; lo qual prevé de trobarse la columna aislada sobre una petita eminencia, sense tenir á prop cap objecte de dimensió ordinária que serveixi d' escala de comparació. Los sentits se representan una gran columna y res més; mes quan s' arriba á la distancia de set ú vuyt passas, allavors, com si de cop s' esqueixés un vel devant dels ulls, es quan se coneix lo grandiós del monument. Nosaltres aprenem á veure tocant, y aquí l' ull no dona la mida del objecte fins que casi se 'l toca, ó quan menys fins que 's compara la dimensió de qualsevol de sas parts ab la de nostre cos. Llavors es quan un raig de llum sorpren de sobte nostra imaginació, y queda un espalmat de la gran massa que te al devant. No es la primera vegada que he experimentat aquest fenómeno d'óptica, que han explicat ab acert los inteligents. Los furats que hi ha al capitell indican haver sigut antigament coronat d' una estátua.<br/>
{{gap}}La columna nomenada de Pompeyo, colós tal vegada únich en son género, y de la mateixa pedra que 'ls obelischs, se compón de cuatre pessas que forman lo pedestal, la base, la canya y 'l capitell; la canya, que es d' una sola pedra, te xexanta tres peus una polsada tres líneas de longitut, sobre vuyt peus duas polsadas duas líneas de diámetro en sa part inferior. ¡Més quan enganyadors son los sentits del home! A cinquanta passas, la vista no 's dona encare compte del colós que te devant; la imaginació no queda ferida ab la presencia d' aquella massa, fins á estarhi á molt curta distancia; lo qual prevé de trobarse la columna aislada sobre una petita eminencia, sense tenir á prop cap objecte de dimensió ordinaria que serveixi d' escala de comparació. Los sentits se representan una gran columna y res més; mes quan s' arriba á la distancia de set ú vuyt passas, allavors, com si de cop s' esqueixés un vel devant dels ulls, es quan se coneix lo grandiós del monument. Nosaltres aprenem á veure tocant, y aquí l' ull no dona la mida del objecte fins que casi se 'l toca, ó quan menys fins que 's compara la dimensió de qualsevol de sas parts ab la de nostre cos. Llavors es quan un raig de llum sorpren de sobte nostra imaginació, y queda un espalmat de la gran massa que te al devant. No es la primera vegada que he experimentat aquest fenómeno d'óptica, que han explicat ab acert los inteligents. Los furats que hi ha al capitell indican haver sigut antigament coronat d' una estátua.<br/>
{{gap}}S' ignora absolutament la fetxa de la construcció de la columna y obelischs. Los noms que se 'ls donan de ''Cleopatra'' y ''Pompeyo'' no poden considerarse sinó com denominacions modernas: perqué indubtablement son monuments molt anteriors als personatjes quals noms portan. Lo de {{Pt|''Se''-|''Serero''}}
{{gap}}S' ignora absolutament la fetxa de la construcció de la columna y obelischs. Los noms que se 'ls donan de ''Cleopatra'' y ''Pompeyo'' no poden considerarse sinó com denominacions modernas: perqué indubtablement son monuments molt anteriors als personatjes quals noms portan. Lo de ''Se''-
Peu de pàgina (noinclude):Peu de pàgina (noinclude):
Línia 1: Línia 1:
<references/>