Viquitexts:Pàgina de proves: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Pàgina blanquejada
Etiqueta: Buidament
Línia 1:
Josep Cercós Fransí (Barcelona, 1925 --- Barcelona, 1989)
 
El pare i l’avi matern, tots dos clarinetitstes, l’iniciaren en la música. Als set anys començà a estudiar piano i als disset en féu el primer concert. Estudià harmonia amb R. Lamote de Grignon i E. Cervera, i contrapunt amb C. Taltabull. Estudià també amb H. Scherchen i tingué contacte amb L. Nono, I. Xenakis i altres compositors de l’època. Fou membre del “Cercle Manuel de Falla”.
 
Treballà durant molts anys a l’editorial Espasa-Calpe en la redacció de biografies i resums musicals. Un d’aquests resums, tot un tractat, és l’aparegut al suplement de 1967-68, titulat “Introducción a la música de nuestro tiempo”.
 
Molt sensible en art, li agradaven les matemàtiques, la geografia i les religions, i també les llengües –havia estudiat un xic d'àrab, de japonès i de rus, i coneixia les més properes.
 
Com a compositor, el seu llenguatge musical té unes característiques pròpies, on conviuen un gran respecte per la tradició i una concepció molt personal de la modernitat. Sentí sempre la necessitat de trobar una tècnica compositiva pròpia, tant en harmonia com en contrapunt, i això el dugué a investigar-hi. És especialment remarcable, entre aquestes investigacions, la recerca de totes les sèries dodecafòniques sense repetició d’intervals, que apreciava per la seva sonoritat, ordenades o per la posició del tritò o per la mútua relació de tritò de totes les notes de la sèrie.
 
Entre les seves obres orquestrals s’hi troben tres simfonies, no estrenades, i les obres Concert per a violoncel i orquestra, Escenes simfòniques per a viola i orquestra, i Suite Bilbao, estrenades al Palau de la Música. De música de cambra, té Simfonia de Cambra, Meloditzacions i Peces per a trio, no estrenades, i Dues glosses, Text, context i pretext, i Dos retaules, estrenades.
 
Escrigué cançons amb textos de R. M. Rilke, Joan Salvat-Papasseit i Joan Brossa, i el cicle de cançons de M. Martí i Pol, Els bells camins, per a baríton i piano. Entre les peces de piano, té Preludi, recitatiu i fuga, Sonata en si menor, Preludis ambulants, El quadrat màgic i Piano-ballet, i per a clavicèmbal, Manat a fer per encàrrec. Per a orgue, Coral amb variacions i Passacaglia.
 
Escrigué també música de cabaret literari, per a l’obra Manicomi d’estiu, representada a la Cova del Drac, sobre textos de J. Vidal Alcover i Mª Aurèlia Capmany. I per a les obres de teatre Otel•lo i Lisístrata, dirigides per Àngel Carmona.
 
Acompanyà al piano moltes classes de ballet, un dels recitals de Joan Tena, la major part dels de Marina Noreg –entre ells Carnaval de Schumann, Elegia de Rachmaninov i un Estudi de Scriabin-- i pràcticament tots els de la seva muller, Carme Calvet, ballarina i coreògrafa.