Viquitexts

Viquitexts:Pàgina de proves: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
100_JosepJosep GarcíaCercós RoblesFransí (Olot, GarrotxaBarcelona, 18351925 —--- Barcelona, 19101989)
 
El pare i l’avi matern, tots dos clarinetitstes, l’iniciaren en la música. Als set anys començà a estudiar piano i als disset en féu el primer concert. Estudià harmonia amb R. Lamote de Grignon i E. Cervera, i contrapunt amb C. Taltabull. Estudià també amb H. Scherchen i tingué contacte amb L. Nono, I. Xenakis i altres compositors de l’època. Fou membre del “Cercle Manuel de Falla”.
Inicià els seus estudis musicals amb F. Vidal a Reus, i els amplià amb A. Nogués a Barcelona. Els estudis musicals els conjuminà amb els de dibuix i pintura a la Llotja de Barcelona, els quals, d’aquests últims en faria la seva primera professió aconseguint la plaça de professor d’art a l’escola Valldèmia de Mataró. Ben aviat però, optà per dedicar-se plenament a la música i es traslladà a Barcelona, on fou professor de piano de diferents escoles, entre elles l’Escola Municipal de Barcelona. Impartí classes a membres de l’alta burgesia catalana, entre ells el Compte Güell, de qui esdevingué professor particular i músic protegit de la família.
 
Treballà durant molts anys a l’editorial Espasa-Calpe en la redacció de biografies i resums musicals. Un d’aquests resums, tot un tractat, és l’aparegut al suplement de 1967-68, titulat “Introducción a la música de nuestro tiempo”.
Formant-se sobretot de manera autodidacta, desenvolupà una intressant tasca compositiva, atrevint-se ben aviat amb el gènere operístic amb les òperes Juli Cèsar, El Olimpo en Narbona, i el drama El ángel de Puigcerdá, i ben aviat esdevingué una de les personalitats de referència dins el panorama musical català de finals del s. XIX. Fou integrant del tribunal de la Festa de la Música Catalana i un dels més destacats fervents fundadors de l’Orfeó Català, de qui se n’autoproclamà “l’avi de l’Orfeó” i dedicà obres com el Càntic del Llorer, la Triologia Catalònia o l’himne patriòtic La bandera catalana, que tingué un èxit esclatant.
 
Molt sensible en art, li agradaven les matemàtiques, la geografia i les religions, i també les llengües –havia estudiat un xic d'àrab, de japonès i de rus, i coneixia les més properes.
Dins la seva producció destaquen també, en el gènere religiós, el seu Rèquiem, l’oratori Santa Isabela de Hungría, per orquestra i orgue, i un Ave Maria amb cors; en el gènere coral i simfònic, la Rondalla de pastors per cor d'homes; la Boda dels aucells; Tardor; i una marina per a orquestra, titulada Retorn. Del gènere cambrístic, en el passat 8è Cicle Els teus clàssics, reestrenàrem la seva obra titulada Fantasia, per piano violi, violoncel i harmònium.
 
Com a compositor, el seu llenguatge musical té unes característiques pròpies, on conviuen un gran respecte per la tradició i una concepció molt personal de la modernitat. Sentí sempre la necessitat de trobar una tècnica compositiva pròpia, tant en harmonia com en contrapunt, i això el dugué a investigar-hi. És especialment remarcable, entre aquestes investigacions, la recerca de totes les sèries dodecafòniques sense repetició d’intervals, que apreciava per la seva sonoritat, ordenades o per la posició del tritò o per la mútua relació de tritò de totes les notes de la sèrie.
Una de les seves obres més ambicioses fou però, l’òpera Garraf, amb lletra del poeta Ramón Picó i Campanar, i dedicada al seu benefactor Eusebi Güell i Bacigalupi. Trigaren tretze anys a bastir-la, i és d’una gran el•laboració harmònica, amb abundants modulacions, i cos orquestral, i mantenint un gran lirisme melòdic que s’amalgama perfectament amb el text. Fou estrenada al Palau de la Música Catalana, sota la batuta d’Antoni Ribera, el març de 1917, en homenatge pòstum del compositor, que morí inesperadament el 1910.
 
Entre les seves obres orquestrals s’hi troben tres simfonies, no estrenades, i les obres Concert per a violoncel i orquestra, Escenes simfòniques per a viola i orquestra, i Suite Bilbao, estrenades al Palau de la Música. De música de cambra, té Simfonia de Cambra, Meloditzacions i Peces per a trio, no estrenades, i Dues glosses, Text, context i pretext, i Dos retaules, estrenades.
 
Escrigué cançons amb textos de R. M. Rilke, Joan Salvat-Papasseit i Joan Brossa, i el cicle de cançons de M. Martí i Pol, Els bells camins, per a baríton i piano. Entre les peces de piano, té Preludi, recitatiu i fuga, Sonata en si menor, Preludis ambulants, El quadrat màgic i Piano-ballet, i per a clavicèmbal, Manat a fer per encàrrec. Per a orgue, Coral amb variacions i Passacaglia.
 
Escrigué també música de cabaret literari, per a l’obra Manicomi d’estiu, representada a la Cova del Drac, sobre textos de J. Vidal Alcover i Mª Aurèlia Capmany. I per a les obres de teatre Otel•lo i Lisístrata, dirigides per Àngel Carmona.
 
Acompanyà al piano moltes classes de ballet, un dels recitals de Joan Tena, la major part dels de Marina Noreg –entre ells Carnaval de Schumann, Elegia de Rachmaninov i un Estudi de Scriabin-- i pràcticament tots els de la seva muller, Carme Calvet, ballarina i coreògrafa.
Obtingut de «https://ca.wikisource.org/wiki/Viquitexts:Pàgina_de_proves»