Viquitexts:Pàgina de proves: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 110:
 
 
:::''No la tornaré pas. Abans, la vellesa l’haurà atesa
:::''a la nostra estança, a Argos, lluny del seu país,
:::''corrent a la feina, venint al meu llit.
 
 
Línia 118:
 
 
:::''I potser un dia a Argos teixiràs roba per a una altra
:::''i portaràs l’aigua del Messeis o l’Hiperé,
:::''ben a desgrat, sota el pes d’una dura necessitat.
 
 
Línia 208:
 
 
:::::::::::::''...Però Aquil•les,
:::''plorant, s’assegué lluny dels seus, apartat,
:::''vora les ones blanquisses, l’esguard sobre la mar vinosa.
 
 
Línia 216:
 
 
:::::::::::::''...Així, sabràs
:::''que puc més que no tu, i tothom s’hi pensarà,
:::''a tractar-me d’igual i a plantà’m cara.
 
 
Línia 226:
 
 
::::''Digué, i tots callaren i restaren en silenci;
::::''els feia vergonya refusar, por acceptar.
 
 
Línia 241:
 
 
:::''Zeus pare, des de dalt, feia en Àiax pujar la por.
:::''S’atura, colpit, al darrere es posa l’escut de set pells,
:::''tremola, mira esverat la multitud, com una bèstia...
 
 
Línia 252:
::''Hi posà dues sorts de la mort, que tot ho dalla,
::''l’una per als troians domadors de cavalls, l’altra per als grecs coberts
::::::::::::::::::::{{gap}}[''d’aram.
::''La prengué pel mig. Fou el jorn fatal dels grecs el que baixà.
 
Línia 271:
 
 
:::''“Que ningú no accepti, ara, ni els béns de Paris
:::''ni Helena; tothom veu, fins el més ignorant,
:::''que Troia, ara, n’és a tocar, de la ruïna.”
:::''Digué; i tots aclamaren entre els aqueus.
 
 
Línia 291:
::''com en tu, quan un dels grecs, de cuirassa d’aram,
::''t’estirarà, tota plorant, la llibertat llevant-te.
::''...............................................................
::''Però, que sigui mort, jo, i la terra em colgui,
::''abans de sentir com crides, de veure com t’estiren.
Línia 310:
 
 
:::''Ells, per la plana, fugien, com vaques
:::''que un lleó empaita, arribat en plena nit...
:::''Així els perseguia el poderós atrida Agamèmnon,
:::''occint sens parar el darrer. Fugien, ells.
 
 
Línia 418:
 
 
:::''¡Ah! ¡morir tot seguit, ara que l’amic ha hagut
:::''de caure sense el meu ajut! Ben lluny de la pàtria
:::''ha mort, no m’ha pas tingut per apartar la mort...
:::''Ara surto a cercar el qui ha occit un cap tan car,
:::''Hèctor; la mort, la rebré en el moment en què
:::''Zeus voldrà acomplir-la, i tots els altres déus.
 
 
Línia 456:
 
 
:::''¡Vinga, amic, mor, tu també! ¿Per què et planys així?
:::''També és mort Patrocle, i valia molt més que tu.
:::''I jo, ¿que no veus com ne sóc, de bell i gran?
:::''Sóc de raça noble, una deessa m’és mare;
:::''però també damunt meu hi ha la mort i el dur destí.
:::''Serà a l’aurora, o cap al tard, o al mig del dia,
:::''que a mi també per les armes m’arrencaran la vida...
 
 
Línia 511:
 
 
:::::::::::''...més me valdria,
::::''si et perdo, d’estar sota terra; no tindré ja
::::''cap més recurs, quan trobat hagis el destí,
::::''només que mals...
 
 
Línia 533:
 
 
:::::::::::''...Però Aquil•les
:::''plorava, recordant el companyó estimat; el son
:::''no li venia, que tot ho venç; de continu es regirava...
 
 
Línia 554:
 
 
:::''Així, allí caigué, adormit per un son d’aram,
:::''el malaurat, lluny de l’esposa, defensant els seus...
 
 
Línia 561:
 
 
:::''Onze dies alegrà el cor entre aquells que estimava,
:::''tornat que era de Lemnos; el dotzè, una altra vegada
:::''el lliurà Déu a les mans d’Aquil•les, el qui l’havia
:::''d’enviar a l’Hades, tot i que no volgués partir.
 
 
Línia 570:
 
 
:::''La sang li xopa els cabells, als de les Gràcies semblants...
 
 
Línia 576:
 
 
:::''...custodi de les esposes castes i els infantons