Alexíada/Llibre I: diferència entre les revisions

[1] Fos com fos, Robert havia concentrat les seves forces a Bríndisi. En total, eren cent cinquanta naus i trenta mil soldats, és a dir, dos-cents homes per cada nau. Portaven armes i cavalls, sabedors que els seus contrincants els rebrien equipats de la mateixa manera quan arribessin a l'altra banda. La seva idea era passar a Epidamne, que en el parlar actual anomenem ''Dirràquion''. En un primer moment, havia valorat la possibilitat de navegar d'Òtranto a Nicòpolis i prendre Naupacte juntament amb la seva comarca i les fortaleses circumdants, però, com que eren a una distància molt superior a la que separava Bríndisi de Dirràquion, optà per aquesta última ruta per fer via i facilitar la travessia del seu estol. Cal tenir en compte que era hivern i que el sol, en el seu retrocés cap a cercles meridionals i la constel·lació de Capricorn, anava escurçant els dies. Així doncs, abans que haver de salpar d'Òtranto a trenc d'alba i arriscar-se a ensopegar amb alguna tempesta mentre navegava de nit, preferí anar de Bríndisi a Dirràquion a tota vela. Aquest és el punt on el mar Adriàtic es fa més estret i, per tant, la travessia és més curta. Tampoc no deixà enrere el seu fill Roger, com havia resolt de bon principi, quan l'havia nomenat governant de la Pulla, sinó que, pel motiu que fos, canvià d'opinió i el feu venir amb ell.