Alexíada/Llibre I: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: Revertida
Línia 223:
[4] Raül es valgué d'aquesta notícia que havia sentit durant el viatge per intentar silenciar els tambors de guerra: «Quina causa justa invocarem per atacar Aleix, quan fou Botaniates el perpetrador de la injustícia que ha privat la vostra filla del ceptre dels romans? Que algú altre ens hagi ocasionat un perjudici no ens dona cap dret a portar la guerra a qui no ens ha fet cap mal. Si no tenim un motiu just per anar a la guerra, totes aquestes coses —les naus, les armes, els homes i els preparatius en general— hauran estat debades».
 
[5] Aquestes paraules encara irritaren més Robert, que perdé els estreps i estigué a punt de deixar-li anar la mà. Per la seva banda, el fals emperador Miquel Ducas, que ja hem anomenat Rector, bullia d'indignació i era incapaç de reprimir la seva còlera davant d'una demostració tan clara que no era l'emperador Ducas, sinó un simple impostor. A més a més, el tirà estava fora de si des que Roger, germà de Raül,<ref name=Roger group=nota>No hi ha capCap altra font d'aquest període queno corroboricorrobora la suposada relació fraternal entre [[:w:Roger (fill de Dagobert)|Roger]] i Raül. Tampoc no se sap amb certesa quins eren els seus vincles, si és que en tenien, amb els [[:w:Família Raül|Raüls]], una nissaga romana d'Orient fundada per desertors normands.</ref> havia desertat als romans i els havia revelat els seus preparatius de guerra amb tots els ets i uts. Endut per un rampell, feu palesa la seva voluntat de matar Raül allí mateix. Estant així les coses, [Raül] fugí de seguida cap a Bohemond, el refugi més proper que podia trobar.
 
</div>