Epístola primera del Apóstol Sant Pau a Timotheu

EPISTOLA PRIMERA
DEL
APOSTOL SANT PAU A TIMOTHEU.

CAPITOL I.

Encarrega l'Apóstol á Timotheu que impedesca las doctrinas novas y qüestions inútils que no fomentan la caritat, que es lo fi de la lley. Obligacions del Ministeri Episcopal.
1 PAU Apóstol de Jesu-Christ per manament de Deu, Salvador nostre, y del Senyor Jesu-Christ, esperansa nostra:
2 A Timotheu caríssim fill en la fe. Gracia, misericordia, y pau de part de Deu Pare y de nostre Senyor Jesu-Christ.
3 Com jot supliqui quet quedasses en Efesi, quant jo partí per la Macedonia, á fi de que amonestasses á alguns que no ensenyassen altra doctrina,
4 Nis ocupassen en faulas y genealogías interminables, las quals abans excitan disputas que edificació de Deu, que es en la fe.
5 Puix lo fi del manament es la caritat procehint de cor pur, y de bona conciencia, y de fe no finjida:
6 De la qual desviantse alguns, s'han entregat á parladurías vanas,
7 Volent ser doctors de lley, sens enténdrer ni lo que diuhen, ni lo que afirman.
8 Sabem donchs que la lley es bona per aquell que usa d'ella llegítimament:
9 Sabent assó que la lley no fou feta peral just, sinó perals injustos y desobedients, perals impíos y pecadors, perals inichs y profans, perals parricidas y matricidas, perals homicidas,
10 Perals fornicaris, perals sodomitas, perals robadors d'homes, perals mentiders yls que juran en fals, y si hi ha alguna altra cosa que es contraria á la sana doctrina,
11 Conforme al gloriós Evangeli del Deu benehit, lo qual m'ha estat encarregat.
12 Y dono gracias á Jesu-Christ Senyor nostre, quem ha confortat, perquém tingué per fiel, posantme en lo Ministeri:
13 A mi que era abans blasfemo, y perseguidor, y injuriador; emperó alcansí misericordia de Deu, perqué ho fiu per ignorancia en incredulitat.
14 Y la gracia de nostre Senyor sobreabunda en gran manera ab la fe y caritat que es en Christo Jesús.
15 Fiel es aquesta paraula, y digna de tota acceptació: Que Christo Jesús vingué á aquest mon pera salvar als pecadors, dels quals jo so'l principal.
16 Mes per aixó conseguí misericordia, peraqué en mi lo primer mostrás Jesu-Christ sa extremada paciencia per'exemple dels que havien de créurer en ell pera la vida eterna.
17 Al Rey donchs dels sigles immortal y invisible, al Deu sol sabi, sia la honra y gloria per los sigles dels sigles. Amen.
18 Aquest manament te encomano, fill Timotheu, segons las profecías que foren abans fetas de tu, peraqué per ellas militias bona milicia,
19 Tenint fe y bona conciencia, la qual per haver alguns apartat de sí, naufragaren respecte de la fe:
20 D'est número son Hymenen y Alexandri, que he entregat á Satanás, peraqué aprengan á no blasfemar.

CAP. II.

Encarrega ques preguia pels reys y magistrats. Jesu-Christ es l'únich medianer y redemptor de tots. Debem orar en tot lloch. Modestia de las donas, sa sumissió y silenci.
1 Recomano donchs lo primer de tot, ques fassan peticions, oracions, pregarias, accions de gracias pera tots los homes,
2 Pels reys, y per tots los que están constituhits en autoritat, á fi de que tingam una vida quieta y tranquila en tota pietat y honestedat.
3 Perqué aixó es cosa bona, y accepte devant de Deu nostre Salvador;
4 Lo qual vol fer salvos á tots los homes, y que vingan al coneixement de la veritat.
5 Perqué un sol es Deu, y un sol també lo medianer entre Deu yls homes, Jesu-Christ home:
6 Ques doná á sí mateix en rescat per tots, pera ser testimoni en degut temps:
7 Per lo qual jo he estat constituhit Predicador y Apóstol, (veritat dich, no enganyo) Doctor dels Gentils en fe y veritat.
8 Per lo tant desitjo quels homes preguian en tot lloch, alsant las mans puras sens ira ni discussió.
9 Axí mateix preguian també las donas vestidas honestament, y adornantse ab modestia y simplicitat, y no ab los cabells rissats, ó ab or, ó perlas, ó vestits costosos;
10 Sinó, com correspon á donas que fan professió de pietat, ab bonas obras.
11 Aprenga la dona en silenci ab tota sumissió.
13 Emperó jo no permeto á la dona que ensenyia, ni que usurpia l'autoritat sobrel home, sinó que estiga en silenci;
13 Perqué Adam fou format primer; després Eva:
14 Y Adam no fou seduhit; mes la dona fou seduhida en prevaricació.
15 No obstant ella se salvará per los fills que portará al mon, si continua en fe, y caritat, y santedat, ab modestia.

CAP. III

Descriu com deuhen ser los bisbes, los diacas, y las donas que serveixen á l'Iglesia.
1 Es una paraula verdadera: Si algú desitja l'ofici de bisbe, desitja un bon treball.
3 Puix es necessari quel bisbe sia irreprensible, espós d'una sola muller, sobri, prudent, respectable, modest, amant de l'hospitalitat, y apte pera ensenyar;
3 No donat al vi, ni violent, sinó moderat, no pledegista, no cobdiciós,
4 Sinó un que sapia gobernar be sa casa; que tinga sos fills en subjecció ab tota honestedat.
5 Puix lo qui no sab gobernar sa casa, ¿com cuydará de l'Iglesia de Deu?
6 No sia neófit; peraqué ple de superbia no cayga en la condemnació del diable.
7 Ademés es menester que tinga bona reputació entre aquells que son de fora, perqué no cayguia en despreci y en llas del diable.
8 De la mateixa manera los diacas deuhen ser honrats y modestos, no de paraulas dobles, ni donats molt al vi, ni aficionats á l'usura:
9 Conservant lo ministeri de la fe en conciencia pura.
10 Y sian estos probats abans, y llavors exercescan lo ministeri si son trobats irreprensibles.
11 Las mullers sian igualment honestas, no maldihents, sobrias, fiels en totas las cosas.
12 Los diacas sian esposos d'una sola dona, y gobernian be sos fills y sa casa.
13 Perqué los que haguessen exercit be son ministeri, adquirirán pera sí un bon grau, y molta confiansa en la fe ques en Christo Jesús.
14 Aquestas cosas t'escrich, esperant que en breu te vindré á véurer.
15 Y si tardás, perqué sapias com has de conduhirte en la casa de Deu, ques l'Iglesia del Deu viu, columna y fonament de la veritat.
16 Y es gran sens dubte lo misteri de la pietat, en que Deu se manifestá en carn, ha estat justificat en l'Esperit, vist dels ángels, predicat als Gentils, cregut en lo mon, y rebut dalt en la gloria.

CAP. IV.

Li adverteix que vindran alguns que ensenyarán diferents errors; lo exorta á prevenirse contra d'ells, á que s'exercitia en la pietat, y á que donia bon exemple als demés.
1 Emperó l'Esperit Sant diu clarament, que en los derrers temps prevaricarán alguns de la fe, donant oidos á esperits seductors, y á doctrinas de diables;
2 Mentint ab hipocresía, y tenint sa conciencia cauterisada;
3 Prohibint casarse, y manant abstenirse de las viandas que Deu criá, á fi de que ab acció de gracias participassen d'ellas los fiels yls que conegueren la veritat.
4 Perqué tota criatura de Deu es bona, y no es de rebutjar res de lo ques participa ab acció de gracias;
5 Perqué se santifica per la paraula de Deu y per la oració.
6 Proposant aixó als germans serás bon ministre de Jesu-Christ, criat ab las paraulas de la fe, y de la bona doctrina que alcansares.
7 Emperó desprecia las faulas de vellas, y exercítat en la pietat.
8 Perquéls exercicis corporals aprofitan poch; mes la pietat es útil pera tot, tenint la promesa de la vida que ara es, y de la que ha de ser.
9 Fiel paraula es aquesta, y digna de tota acceptació.
10 Puix per aixó treballam, y som vituperats, perqué confiam en lo Deu viu, lo qual es lo Salvador de tots los homes, especialment dels que creuhen.
11 Mana aquestes cosas, y ensényalas.
12 Ningú tinga en menos ta juventut: emperó sias modelo dels fiels en paraula, en bona vida, en caritat, en fe, en puresa.
13 Fins que jo vinga, ocúpat en la lectura, en l'exortació, y en la doctrina.
14 No menysprehis lo de ques en tu, lo qual set ha donat per profecía ab l'imposició de mans dels presbíteros.
15 Medita aquestas cosas: ocúpat en ellas, á fi de que ton avansament sia manifest á tots.
16 Vetlla sobre tu mateix, y sobre la doctrina; continua en aquestos cosas, puix fent aixó te salvarás á tu mateix, y als quet oygan.

CAP. V.

Adverteix á Timotheu com ha de portarse ab los fiels de totas edats. Com han de ser las viudas que servescan en l'Iglesia. Que han de ser premiats los presbíteros que cumplen be son ministeri; que ha de corretgir los pecats publichs, y mirar molt en qui imposa las mans per ordenarlo.
1 No increpias al Anciá: ans be amonéstal com á pare; als joves com á germans;
3 A las ancianas com á mares; á las joves com á germanas ab tota puresa.
3 Honra á las viudas que son verdaderament viudas.
4 Y si alguna viuda tingués fills, ó nets, aprenga primerament á ben gobernar sa casa, y á correspóndrer á sos pares; puix aixó es accepte devant de Deu.
5 Emperó la que verdaderament es viuda, y desemparada, confihi en Deu, y perseveria en súplicas y oracions nit y dia.
6 Mes la que viu en plaher, es morta mentras viu.
7 Y aquestas cosas mánalas, perqué ellas sian irreprehensibles.
8 Emperó si algú no té cuydado dels seus, y majorment dels de sa familia; lo tal ha negat la fe, y es pitjor que un infiel.
9 No sia posada en lo número ninguna viuda de menos de xixanta anys, ni que haja tingut mes d'un marit,
10 Tenint lo testimoni de bonas obras; si ha criat bé á sos fills, si ha exercitat l'hospitalitat, si rentá los peus als sants, si acudí al alivi dels atribulats, si ha practicat tota bona obra.
11 Viudas mes joves no las admetias; perqué després d'haver viscut llicenciosament contra Christo, volen casarse:
12 Tenint condemnació, perqué féren vana la primera fe.
13 Y estant ademés ociosas, s'acostuman á divagar de casa en casa; no solament ociosas, sinó parladoras, y curiosas, reportant lo que no deurían.
14 Desitjo donchs que las que son joves se casian, crihin fills, sian bonas mares de familia, y que no donian ocasió de maledicencia al enemich.
15 Perqué algunas s'han ja pervertit pera seguir á Satanás.
16 Si algun dels fiels té viudas, mantínguilas, y no sia gravada l'Iglesia, á fi de que hi haja lo que bastia pera las que verdaderament son viudas.
17 Los presbíteros que gobernan be sian recompensats ab doble honor, especialment los que treballan en predicar y ensenyar.
18 Perqué diu l'Escriptura: No posarás bos al bou que bat. Yl jornaler es digne de son jornal.
19 Contra'l presbítero no rebias acusació sinó devant de dos ó tres testimonis.
20 Als que pequian reprenlos devant de tothom, peraqué los demés també temian.
21 Te conjuro devant de Deu, y del Senyor Jesu-Christ, y dels ángels elegits, que guardias aquestas cosas, no fent res ab parcialitat.
22 No imposias de llauger las mans sobre algú, nit fassas participant dels pecats dels altres. Consérvat pur.
23 No beguias mes aygua sola, sinó usa un poch de vi per causa de ton ventrell y de tas freqüents dolencias.
24 Los pecats d'alguns homes son notoris d'antemá anant abans al judici; mes los d'altres segueixen després.
25 Axí mateix, las bonas obras d'alguns son manifestas d'antemá, y las que nou son no poden estar escondidas.

CAP. VI.

Los sirvents obehescan als amos, sian ó no Christians. Sobre los falsos mestres. Danys que naixen del avaricia. Deuhen los richs evitar la superbia, y emplearse en obras de caritat.
1 Tots los sirvents que están baix lo jou, tingan á sos amos per dignes de tota honra, peraquél nom de Deu y sa doctrina no sian blasfemats.
2 Yls que tenen per amos á fiels, nols menysprehin, puix son germans; ans be servéscanlos millor perqué son fiels y amats, participants del benefici. Ensenya y amonesta aquestas cosas.
3 Si algú ensenya d'altra manera, y no abrassa las paraulas sanas de Jesu-Christ nostre Senyor, y la doctrina que es conforme á la pietat,
4 Es un superbo que no sab res, ans be flaqueja sobre qüestions y disputas de paraulas; d'ahont s'originan envejas, renyinas, blasfemias, malas sospitas,
5 Altercats d' homes d' enteniment pervers y destituits de veritat, suposant que la pietat es un guany: de semblant gent apártaten.
6 Emperó la pietat ab contentament es un gran guany.
7 Perqué no deguerem res á aquest mon, y es cert que no podem portárnosen res.
8 Y tenint ab que alimentarnos y cubrirnos, contentemnos ab aixó.
9 Puix los que volen ferse richs cauhen en tentació, y en llas del diable, y en molts desitgs inútils y perniciosos, que sumergeixen als homes en la mort y perdició.
10 Perqué arrel de tots mals es l'avaricia; ab la codicia de la qual alguns se desviaren de la fe, ys subjectaren á moltas penas.
11 Emperó tu, home de Deu, fuitg d'aquestas cosas, y segueix la justicia, la pietat, la fe, la caritat, la paciencia y la mansuetut.
12 Peléa bona batalla de la fe, agáfat de la vida eterna, á la que fores cridat, havent també fet bona confessió devant de molts testimonis.
13 Jot mano devant de Deu, que vivifica totas las cosas, y de Christo Jesús, que devant de Pons Filat testificá bona confessió,
14 Que guardias aquest manament sens mácula, irreprensible, fins á la vinguda de nostre Senyor Jesu-Christ;
15 La qual fará manifesta en son temps, lo benaventurat y sol poderós Rey de Reys y Senyor de Senyors;
16 Lo qui solament posseheix immortalitat, y habita en una llum inaccessible; al qui ningun home ha vist ni pot véurer; al qui sia honra y poder etern. Amen.
17 Als richs d'aquest mon mánals que no sian altius, ni confihin en riquesas incertas, sinó en lo Deu viu (quens dona abundantment totas las cosas pera nostre us,}
18 Que obrian lo be, ques fassan richs en obras bonas, disposats á donar, y á repartir lliberalment;
19 Atresorant pera ells mateixos un bon fonament pera lo venider, á fi de que pugan alcansar la vida eterna.
20 ¡O Timotheu! guarda lo deposit que set ha confiat, evitant las profanas y vanas parladurías, y las contradiccions de la que falsament s'apellida ciencia;
21 La qual professantla alguns se desviaren de la fe. La gracia sia ab tu. Amen.