Obre el menú principal

Viquitexts β

Epístola a un amic


Decima 5

O dols y cordial amich!
Vostra epistola galana
Un Evangeli demana,
Y axi a cantarlo me aplic':
Dient que m'rich del mes rich,
Que ab ma seba y ab mon pa
Troba lo gust del Manna
Mon apetit, que a tot diu;
Y una cuxa de perdiu
De est modo menjar me fa.


Decima 6
De vostra amorosa historia
Vos tinch una enveja honrada,
Que una bellesa extremada
Me ha ocupat la memoria:
No que m' don' pena ni gloria;
Perque com a pesar meu,
Dintre de la anima s' veu,
No m' perturba la raho,
Sino que alli en un raco
Se contenta ab so del seu.


Decima 9
Y suposem tot primer,
Que jo so aquell catequista,
Que de humil Capi-Gorrista,
Pugi a Capella roquer:
Supremo Rey de un graner,
Duch de un Campanar molt fort,
Gran senescal de una sort,
Tetrarca de una Abadia,
Quirite de una promia,
Y Belerbey de un bon hort.


Decima 10
En fi sia lo que so;
Jo fora un home perfet,
Si ma sort me haguera fet
Un gran princep o Baro:
Mea vingam a la raho:
Cuand lo Cel tal gracia m'fera,
Que es lo que ma sort tinguera
Mes que era en lo esencial,
Sino es, que mon propi mal,
Com ara no l' coneguera?


Decima I2
Axi fundo mon descans
En ma pobresa mateixa;
Y a ma sort no li fas queixa,
Ans be li beso las mans:
Los de prebendas mes grans
Solten la imaginacio
A la mejor presumpcio,
Que copia en son honros titol,
Que si ells son de Capitol,
Jo de paragrafo so.


Decima I3
Ningu de eixos fariseus
Sobre cuatre mulas rua,
Cada ma sobre una cua,
Y sobre dos colls dos peu:
En las mes famosas Seus
Lo de major dignitat
Sobre una mula va honrat:
Puig jo n' tinch una també,
Y que es tan mula de be,
Com la mula del Abat.


Decima I5
Dos dotsenas de gallinas,
Sots la proteccio de un gall
Tinch en lloch de papagall,
Y aucells de las Filipinas;
Ni desde las platjas Xinas
Gosos envio a cercar;
Que un ne tinch per registrar
A mants a la porta pican;
Y es tal que si li replican,
Una anca se n' sol portar.


Decima I6
No m' poso lo blanch armi,
Cuand es rigoros lo fret,
Sobre lo brodat roquet
De Olanda ni Caliqui;
Que ab ma garnatxa de lli,
Y la Cota arrosegant,
Que vaig comprar al encant;
Y l' salpaser en la ma,
Dimoni al infern no hi ha,
Que m' gose venir devant.


Decima I8
So de absoltas reportori,
Y home, sens dubte, han de ferme;
Que ab ellas mano lo terme,
Y tinch fama en purgatori:
Neta la deix com un bori,
A l' anima mes tacada,
Si ab mons Requiems la he fregada
Y volant pura a la gloria,
Alla te de mi memoria,
Y m' es continua advocada.


Decima 35
Asco apar que li causam
Los pobres al titular,
Que deu pretendrer baixar
De algun germa extern de Adam:
Y es lo bo que si cabam
La terra mesclada ab fem
A una cana trobarem,
Tothom ser fill de sas obres,
Y tant los richs com los pobres,
Al altre mon nos veurem.


Decima 45
No s' contenta l' mercader,
Sols ab un guany moderat;
Perque de tot lo guanyat
Paga delme a Llucifer:
Y tan lliberal sol ser,
Que pera comprar tapins
Dona cuatre cents florins,
Y pensa que satisfa
Ab aso, lo que roba,
Fent almoyna als Caputxins.


Decima 5I
Set o vuyt anys te la Nina,
Y encara que es tan minyona,
Ja sab molt be la xacona,
Y no sap be la doctrina:
Sa mare ja la encamina,
Y l's pasos li vol tallar,
So es, mostrant li de dansar,
Y ab grasolets y perfums
La caram, abans que l's costums,
Li comensa de illustrar.


Decima 65
Cuant lo Evangeli cantaban
En la Jglesia antiguament,
Los nobles encontinent
La espasa desembaynaban:
Y ab aso significaban,
Que tenian aparell
De morir peleant per ell:
Mes ja aquella gallardia
Tota se n' va vuy en dia
En ser Gnerro o ser cadell.


Decima 66
Y puix en aso que las,
Canto un Evangeli al poble,
No volria que algun noble
La espasa m' desembaynas:
Musa, acursa un poch lo pas,
No t' fasas tant a sentir;
Que tant dir, ve a contradir
Al ser de donsella honrada:
Acaba de una vegada,
Vejas si hi ha mes que dir.



PD-icon.svg
Aquesta obra es troba sota domini públic. Això és d'aplicació per tot el món, ja que l'autor va morir fa més de 100 anys. (Més informació...)