Els tres tambors (Amades, 1979)

I
Si n’eren tres tambors
que en vénen de la guerra:
I el més petit de tots
porta un ram de rosetes,
ram, ram pataplam,
porta un ram de rosetes.

II
La filla del bon rei/del Ruan
n’ha sortit en finestra:
-Tambor, lo bon tambor,
si em vols dar una roseta?
Ram, ram pataplam,
Si em vols dar una roseta?

III
-Donzella que l’haurà
serà l’esposa meva;
no us donaré el ram
que a vós no us pugui prendre,
ram, ram pataplam,
que a vós no us pugui prendre.

IV
-M’haureu de demanar
al pare i a la mare.
Si el sí us volen dar,
per mi, res no es pot perdre,
ram, ram pataplam,
per mi, res no es pot perdre.

V
-Déu lo guar, el bon rei/ el Ruan
Si em dareu la infanteta?
- Bé em dir diràs tu, tambor,
Quina hisenda és la teva?
Ram, ram pataplam.
Quina hisenda és la teva?

VI
-La hisenda que jo tinc:
la caixa i les manetes.
-Ix-me d’aquí, tambor,
abans no et faci perdre!
Ram, ram pataplam.
Abans no et faci perdre !

VII
-No em fareu perdre vós,
Ni vós em fareu perdre
Que allà en el meu país
En tinc gent que em defensa,
ram, ram pataplam,
en tinc gent que em defensa.

VIII
-Bé em diràs tu, tambor,
bé em diràs qui et defensa ?
-Em defensa el rei franc
Amb tota la/sa noblesa,
ram, ram pataplam,
amb tota la/sa noblesa.

IX
-Bé em diràs tu, tambor,
bé em diràs qui és ton peire?
-Mon peire, gran senyor,
és rei de l’Anglaterra,
ram, ram pataplam,
és rei de l’Anglaterra.

X
-Vine, vine, tambor,
ma filla serà teva.
-No en sento grat de vós;
tampoc no en sento d’ella,
ram, ram pataplam,
tampoc no en sento d’ella,

XI
que allà en el meu país
n’hi ha que són més belles.
Més hermosa i gentil
n’és la meva promesa,
ram, ram pataplam,
n’és la meva promesa.