Els pobres. Els sants/Suson
Malaltís n'està Suson
d'una extranya malaltia.
Un esbart d'angels del cel
baixa a fer-li companyia
i a cantar-li una cançó
que alguna hora li plavia.
Quan de la celda són dins
comença la melodia:
fa rum rum el guitarró,
com un colom que sospira;
piteja lo violí,
la flauta dolça refila,
i comenta la cançó,
la que al beat li plavia,
la de l'amor de Jesús,
la de l'amor de Maria.
El beat està en son llit
i no canta com solia.
— Per què no cantau, Suson? —
ja li n diu el de la citara. —
Alguna hora a nostres veus
la vostra veu responia
cantant l'amor de Jesús,
cantant l'amor de Maria. —
Lo venerable respon:
— Si jo cantava algún dia,
ja veieu que ara no puc:
més aviat ploraria.
Cantau, vosaltres, cantau,
en honor de qui us envia:
plorant jo en un clot de llit,
espero que la mort vinga.
— No vindrà encara la mort:
prou Jesús len privaria,
que heu de fer-li més cançons
en la nostra companyia. —
Quan sen van els angelets
s'enduen sa malaltia,
s'enduen sa greu tristor
i el deixen ple d'alegria.
Ai! Allavors que sen van
Suson cantaria.