Els pobres. Els sants/Sant Gregori
Bé n'es de caritatiu
Sant Gregori papa:
cada dia que l sol surt
té dotze pobres a taula,
dotze pobres pelegrins
de valona empetxinada.
Los més vells i pobriçons
més a propet sels posava:
menjar los dóna en son plat,
els dóna beure en sa taça.
Beneint la taula un jorn
tretze pobres hi ovirava,
lo qui fa tretze l front té
circundat de clariana.
Qui serà? Qui no serà?
Ningú l'ha vist com entrava:
té l'habit de pelegrí,
de quelcom més fa la cara.
Sant Gregori l'escomet:
— I qui sou vos, — li demana, —
pelegrí, bon pelegrí,
qui no sou persona nada?
— Doncs jo só un angel del cel, —
somrient contesta l'hoste; —
avui m'ha enviat a vós
Jesucrist redemptor nostre,
per veure ab mos ulls
com cuidau sos pobres.
De Déu a vós vaig i vinc,
vaig i vinc a totes hores:
ne baixo ab benediccions,
hi pujo vostres almoines.