Els pobres. Els sants/Mort de Sant Joan de la Creu
Per crucem ad lucem.
Amor es aquella cosa que auciu
l'amich, quan ou cantar les beyleses de
son Amat.
L'enamorat de Jesús
està en son llit d'agonia,
ab les cinc llagues ferit
d'Aquell que en la creu expira.
Com ha viscut en la Creu,
morir li dona alegria.
Divinos volent sentir,
un cantador lin refila,
fent parlar una arpa d'or
plena de dolça armonia.
Mentres estaven sonant
l'Extatic al cel se gira,
ont, responent a aquells chors,
millor música sentia:
sent la veu de l'Estimat
més bé que la Sulamita :
— Ja es passat l'hivern plujós,
el temps de les flors arriba.
Vine: seras coronat;
dels cims del Carmelo vine:
ta veu de tortora he oit
i a aconhortar-te venia.
— La tortora, sense Vós,
troba la terra anyorivola:
vinga al seu hort l'estimat
que per ell tragué florida.
— Ja só vingut a l'hort meu,
ja tinc la flor que n volia.
— Mon estimat es per mi
com un fascicle de mirra.
Ell es ab mi i jo só ab Ell
qui pascitur inter lilia. —
Al punt de la mitja nit
la campana als frares crida.
— Què toquen? — diu al prior.
— El primer toc de matines.
— Al cel les vaig a cantar,
prop de Jesús i Maria. —
I, enamorat papelló
de la Flama d'amor viva,
tant i tant la voltejà,
que en son foc se cousumia.
Diada del Sant, 1891