Els astres

Astres de foc poblant de nit els cels llunyans,

astres muts girant sense veure-hi, glaçats sempre,

ens arrenqueu del cor els dies de l'ahir,

ens tireu sense miraments als endemans,

i plorem, i els crits que us adrecem són ben vans.

I, ja que cal, us seguirem, lligats de braços,

girats els ulls al vostre esclat, pur i amarg.

Pel vostre aspecte, tota dolor poc importa.

Callem, nosaltres, trontollem pels camins nostres.

És, tot d’una, ara aquí al cor, el seu foc diví.