El poema de La rosa als llavis/Sota el meu llavi el seu

sota el meu llavi el seu

sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
—i l'espatlla ben nua
ben blanca

l'ombra corba
incitant
de l'esguard:

encara un altre bes
un altre
un altre

—quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!