El poema de La rosa als llavis/I quan confiats els arbres

LES IMATGES - i 5

i quan confiats els arbres

1
i quan confiats els arbres es vesteixen
ignoren els seus ulls
nit        dia        sol        estelada plena

i les rodes de la fortuna de la seva sina

i el misteri de la rosa vermella dels seus colzes

ignoren el seu ventre
damunt la cripta ufana
que flameja el seu cos
vas de l'amor
llet i mel en son clos
flor d'atzabeja:

—quan confiats els arbres es vesteixen
Ella és la Primavera


i 2
com una fletxa el seu mentó
quan besa
—com una fletxa els seus braços alçats

la seva sina com una sageta
—una sageta el seu gest marxant

fletxa
arc
sageta
sagrari de carn:

i la joguinacom la més tallant