El pobre viudo - Acte Primer

Pòrtic Acte Primer
El pobre viudo
Acte Segon


ACTE PRIMER



 L'escena passa en el menjador de Villa Ramona, o sía en una torre d'un poble d'aprop de Barcelona. Es una d'aquelles torres riques i carrinclones, que ja coneixem. Mobles bons, però desaparionats i de mal gust. Una taula. Un bufet. Aquell negrito de porcelana, aquelles boles de vidre, etc., etc. A la dreta, dugues portes que donen a dormitoris; a l'esquerra també dugues portes, la d'un dormitori i la de la cuina, i al fons, una galería amb vidres de colors, veient-se, darrera, el jardí.


ESCENA PRIMERA


DON JOAQUIM I COLOM

(Don Joaquim seu i porta una gasa al braç de la americana. Colom està dret.)

colom

Vaja, no hi pensi més amb la difunta. Reposi, i no s'hi enfundi tant.

don joaquim

Es que avui fa tres mesos que és morta. Tres mesos! Diguem un trimesari. I sembla que era ahir, la pobre! Talment sembla que era ahir!

colom

¿Però no hi va fer lo que va saber-hi?

don joaquim

Tot! Se li va fer tot!

colom

¿No va tenir abundancia de metges?

don joaquim

Fins en sobraven. Ja ho vas veure.

colom

¿No li va fer un enterro de primera?

don joaquim

Sis cavalls, i tots sis negres. I el cotxe negre, i jo… més negre que'l cotxe. I la corona que era de vidrets, que no sé si te'n recordes. Tu esposo que te llorará! i un Espérame a l'altre llaç. Les flors i els llaços no'ls hi vaig plànyer.

colom

I doncs ¿què hi vol fer-hi si es va morir?

¿No la va pas matar vostè?
don joaquim

Això sí que no, Colom. Més aviat hauría cregut que ella m'hauria mort a mí! Perquè els primers vintivuit anys, diguem-ne… de aclimatació, van ésser dolents. De molt mal passar. Però els darrers… ja ho sabs els darrers.

colom

Vaja, vaja. Resignació! {{TD4|don joaquim|No sé pas si podré tenir-la. Són molts anys, trenta anys de… compendre's, de contacte, de tacte, de compenetrar-se. Amb… tanta compenetració, arriba un moment que un s'avesa fins an el crit, i fins an el mal genit. Perquè de mal genit en tenía. Ja ho sabs que en tenía.

colom

Sí, senyor.

don joaquim

Però era el seu natural, la pobre! Perquè això sí, era un genit sobtat. Aixís que s'havía esbravat rompent lo que fós, que una cadira, que una sopera, que un quinqué, passava tres o quatre hores que era… una anyella, una… moltoneta. Després hi tornava, naturalment. ¿Però amb què s'havía de distreure, si no havíem tingut familia? I no és pas que no féssim passos, però no vàrem tenir-ne.

colom

Essent ric com és, prou que'n sortirà de familia.

don joaquim

No'm queda ningú!

colom

Jo crec que'ls quartos en críen de parents. Senten la farum.

don joaquim

No, Colom, no, M'he quedat ben sol. No'm queda ningú. Ni un trist fill natural. Res… natural. M'he quedat orfe, als cinquanta anys.

colom

Encara és jove, home.

don joaquim

Però és com si no ho fós. Perquè has de sapiguer que jo seré un viudo convençut. Li vaig jurar al peu del capsal, i no he faltat mai a la paraula! Seré un viudo a perpetuitat, com el ninxo on ella reposa. S'ho mereixía tot

aquell angel!
colom

Això és cert.

don joaquim

També l'estimaves, perquè crec que l'havíes vist néixer.

colom

Tant com veure-la nèixer, no, senyor. Perquè ella va nèixer a l'alcova, i jo era a la sala de confiança.

don joaquim

Però d'això se'n diu haver vist nèixer.

colom

Essent aixís, sí, senyor.

don joaquim

Déu t'ho pagui!

ESCENA II


ELS MATEIXOS I FELIPA
felipa

Escolti, senyor, hauria de dir-me què

voldría avui per sopar.
don joaquim

Si no estic per nutrir-me, Felipa.

felipa

Però bé ha de sopar!

colom

Es clar que sí. Hi té obligació.

don joaquim

Aquesta pobre la va assistir fins que va dir… que ja no va dir res. ¿Te'n recordes quan vares portar-li la darrera taça de caldo?

felipa

Se'l va pendre tot. Tot, eh?

don joaquim

Ai! Bon profit! Doncs, bueno. Primer em portes caldo. Me'l pendré, perquè jo ja m'entenc, però m'hi tiraràs una torrada. Li agradaven tant les torrades, que me les menjo com un record. Després dos ous per beure. Pobre Ramona! El llomillo me'l fas amb patates, ben fregidetes, però que no's cremin. Tal com li agradaven tant an ella! Després verdura. La vui seguir amb tot i per tot.

felipa
¿I no vol res més? Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/11 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/12 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/13 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/14 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/15 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/16 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/17 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/18 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/19 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/20 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/21 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/22 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/23 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/24 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/25 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/26 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/27 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/28 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/29 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/30 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/31 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/32 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/33 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/34 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/35 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/36 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/37 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/38 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/39 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/40 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/41 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/42 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/43 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/44 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/45 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/46 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/47 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/48 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/49 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/50 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/51 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/52 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/53 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/54 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/55 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/56 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/57 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/58 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/59 Pàgina:El pobre viudo (1916).djvu/60
don joaquim

Res, que venien per un testament...

encarnación

El farem als brindis. Això rai!

totes

Sí. Als brindis! Als brindis.

encarnación

Que dugui la sopa.

totes

Les sopes! Les sopes!

don joaquim

Que duguin les sopes, filles meves. I mengem, i patim, i anem tirant, que la bona avi- nença i armonía, treuen les ànimes de pena. (Girant els ulls enlaire.) I tu, feste'n càrrec, àngel de Déu, i recorda't d'aquella cinta que diu «Espérame», i espere'm.

Entra la criada amb les sopes. Cada dona abraça al que té al costat. Totes criden i baixa el


TELÓ

Pòrtic Acte Primer
El pobre viudo
Acte Segon