Estrenada al Teatre Principal, la nit del 22 de Abril de 1908
BARCELONA Imprempta de Salvador Bonavía Carrer de Petritxol, 2 1910.
REPARTIMENT
PERSONATJES
ACTORS
Sherlock Holmes.
D. Enrich Gimenez.
El profesor Moriarty.
» J. García Robles.
Orlebar(James Murray.)
» Manel Ballart.
El doctor Watson.
» Enrich Vinyals.
El comte Stalhberg.
» Carles Capdevila.
El baró d'Altenheim.
» J. Comella.
Benjamí.
» Lluis Puiggarí.
Bassick.
» Emili Ginestet.
Fletcher.
» J. Gil.
Bribb.
» Joseph Santpere.
Jarvis.
» Lluis Morató.
Fitton.
» Carles Capdevila.
Billy.
» Ferran Capdevila.
John.
» Salvador Cervera.
Lestrade.
» Lluis Baró.
Alina Brent.
D.ª Emilia Baró.
Madge Orlebar.
» María Morera.
La senyora Brent.
» Enriqueta Guerra.
Teresa.
Srta. Agneta Adell.
L'acció a Londres. Època present.
NOTA: Al final de l'obra và una pauta de traducció pera la pronunciació dels noms propis y paraules ingleses.
ACTE PRIMER
Les cartes de Miss Brent.— La íntervenció de Sherlock Holmes.
Un saló a casa dels Murray. Aspecte trist y sever. Tot revellit y passat de moda. La casa està situada en un dels barris extrems de Londres Ab tot, la pessa es gran y conserva una certa apariencia de grandiositat, Al fondo, gran obertura, en la que's veu una escala practicable, ab barana de fusta, que va al primer pis, del quin s'ha de veure'l sostre. A la dreta, primer terme y ben a la vista del públich, un moble de xicaranda armari-secretaire, el qual, quan s'obra, deixa veure, en son interior, una caixa de ferro de caudals, ab combinació de lletres pera obrirla. A l'esquerra, primer terme, una finestra. Al fondo, esquerra, y aprop de l'escala, un'altra porta, que va al vestíbul o recibidor. A la dreta, en l'àngul del fondo, un piano. A la dreta y en segón terme, un'altra porta. En el fondo, més enllà de l'escala, una ampla finestra, ab cortines, que dona al carrer, y desde la que's pot observar qui truca a la porta d'entrada de la casa; perque som a un entressol, quasi a peu plà del carrer. A la esquerra, segón terme, una xemeneya, ab un gran quadro de tapicería al demunt. En el pany de paret del fondo, esquerra, un moble, demunt del qual hi haurà un quinqué, ab pantalla vermella, de puntes. Taula gran, al mitj de la escena, ab un servey de thè complert, y tot lo convenient pera escriure. Alfombra, sillons, cadires, tot ben distribuit. Del sostre, penja un aparell d'il-luminació. Es cap al tart. Els llums y la xemeneya son encesos.
ESCENA PRIMERA
MADGE, ORLEBAR y BENJAMÍ. La primera es una dòna morena, d'uns trenta anys, d'aspecte agradós, mirada dol
sa. Vesteix ab elegancia. El segón, entra portant una safata damunt de la que hi ha un diari plegat. Es un majordòm d'aspecte irreprotxable.
Benja.
Ho trovarà a la tercera plana, senyora; al capdamunt de la segona columna.
Madg.
Gracies.
Benja.
Mentres Madge agafa'l diari. La senyoraja'm dispensarà, però la cambrera m'ha dit que voldría
parlar ab vostè.
Madg.
Que ha desplegat el diari y després d'asseures en un sillò's posa a llegir. Díguili que ara no podrà ser.
Benja.
Molt bé, senyora.
Madg.
Pausa. Seme alsar els ulls del diari. Quí es la que'm vol parlar, la Teresa o la Berta?
Benja.
La Teresa, senyora.
Madg.
Afectant sorpresa. La Teresa!...
Benja.
Si, senyora.
Madg.
Que ho sab, vostè, de lo que's tracta?
Benja.
No... senyora.
Madg.
Donchs, vegi de saberho. Pregúntili de part meva que's lo que vol. Jo no l'haig de veure fins que sàpiga lo que ha de dirme.
Benja.
Tal com vostè diu, se farà, senyora.
Se 'n va, tancant cuidadosament la porta del vestíbul darrera d'ell. Madge un cop sola, examina ab atenció el diari. S' acosta al quinqué encès pera poguer llegir ab més facilitat. Benjami torna a entrar a poch a poch, sense qu'ella se'n adongui. Queda un moment aturat, observant a Madge, que llegeix. De cop aquesta rebat el diari per terra ab una revolada y s'alsa tota irada. Recull el diari, el plega y 'l deixa damunt del piano, anant cap al armari que conté la caixa de ferro. Obra 'l portell de fusta y contempla ab gran interès les pesses rodones de metall en les que hi ha cisellades les combinacions de lletres. Després tanca'l portell ab violencia. S' adona de Benjamí 's calma inmediatament. Aquest fa veure que acaba d'entrar al saló, dissimulant.
Benja.
No puch fer entrar en rahó a la Teresa, senyora. Insisteix en que ha de parlar ab vostè.
Madg.
Donchs haurà d'esperar a demà. Avuy es impossible.
Benja.
Es lo que jo li he dit, però ella m'ha respost que demà ja no hi serà en aquesta casa.
Madg.
Ab extranyesa. Còm s'entén? Què vol dir ab això?...
Benja.
La senyora ja'm dispensarà, però si li haig de ser franch, d'un quan temps ensà, jo no sé que
li trovo d'extrany a la Teresa...
Madg.
Prou comentaris!... Díguili que pot venir quan vulgui. Benjamí saluda y va pera sortir. Cridantlo. Ah!... Benjamí!... Ell s'atura Escolti: què li ha fet suposar, portantme aquest diari, que jo tindría interès en enterarme del casament de que 's parla en la tercera plana?... Eh?... Contestim.
Benja.
Ab deferència. Com que havía sentit a la senyora parlar, ab el senyor, de les persones que figuren com a nuvis en aquesta relació de casament, he cregut que la seva lectura podía interesar a la senyora. Rès més
Madg.
Sab, Benjamí, que vostè es molt inteligent? Es una qualitat que jo estimo molt en els méus servidors .. Però, tingui ben present que si es una qualitat remarcable en un majordòm una mica d'inteligencia, també podría ser un defecte'l tenirne una mica massa.
Benja.
Ho tindré ben present, senyora.
Madg.
Digui a la Teresa que vingui.
Benja.
Molt bé diu, senyora, se'n và.
ESCENA II
MADGE y ORLEBAR. Madge queda un xich pensativa. Després torna a agafar el diari y torna a llegir. Se sent la porta exterior de la casa que 's tanca ab violencia. Madge alsa'l cap y es dirigeix vivament cap a la porta del vestíbul. Entra per ella Orlebar. Es un home sapat, d'aspecte dur y resolut. Va vestit ab elegancia, y fora fins atractíu si sa mirada no fós tan dura y malèvola, encare més que la de sa esposa.
Madg.
Vivament. Y bé?... Has trovat l'home que'ns fà falta?
Orleb.
No. Va al armari. Obra nirviosament el portell. Dona dos o tres vols als poms de les lletres y diu inquiet. Era fora de casa. No tenim més remey que fer venir un manyà perquè ho espanyi!...
_(page_9_crop).jpg)
_(page_13_crop).jpg)