El cor del poble

Personatges:

• Madrona... 60 anys
• Passarell... 65 anys
• Fidel... 26 anys
• D. Albert... 60 anys
• Boira... 65 anys
• Xic... 30 anys

L'acció, en una barriada fabril dels suburbis de Barcelona.

Epoca, actual.

Esquerra i dreta, les de l'actor.

Aquesta obra va esser representada per primera vegada a Barcelona en el "Teatre Català", la nit del 20 de Janer de 1902, baix el següent repartiment: Madrona, Da· Agna Monner; Passarell, D· Enric Borràs; Fidel, don Victorià Oliver; D. Albert, D· Jaume Virgili; Boira, D· Iscle Soler; Xic, D· Antoni Manso.

Director artistic: D· Enric Borràs.

Anteriorment, com a prova d'estudi, *El Cor del Poble* va representar-se a Vilanova i Geltrú, en el "Teatro Apolo", la nit del 6 d'Octubre de 1901, per l'agrupació dramatica "L'Avançada", amb el següent repartiment: Madrona, Da· Dolors Muntal; Passarell, D· Joaquim Vinyas; Fidel, D· Victor Baldirà; D. Albert, D· Antoni Salvà; Boira, don Miquel Sirvent; Xic D· Joan Quintana.

Director artistic: l'autor.

Acte primer

Interior d'una habitació en un tercer pis d'una barriada obrera, que denoti força netedat en tot, am les parets emblanquinades de poc, sostre de revoltons am les vigues pintades de blau ultramar i els sòcols d'ocre. Al mig del fons, la cuina, am xemeneia i escudellers guarnits am plats i xicres d'ornaments i coloraines ben llampants. A continuació dels fogons, l'aigüera, amb una aixeta de llautó, de la que, quan convingui, en ragi aigua; a sota, la carbonera, amb una portella de fusta; al damunt, un escorre-plats ple de pisa. A tot volt del montant de la xemeneia, una cortineta de roba de rovell, i als escudellers un farvalà de paper verd tot florejat. El còs general de la cuina està revestit am rejoles blanques, de Valencia, am dibuixos de fulles i flors verdes i rosades. A l'esquerra del fons, una finestra, oberta, i en l'empit dos testos am dugues clavellines molt gemades plenes de clavells blancs i rosats. Per aquesta finestra's veu, entelat per la boirina, un panorama de cases i fàbriques am les altes xemeneies ben fumades: a l'ultim terme, sortint per clar, la franja del mar, sota un cel tèrbol, emboirat per les glopades de fum de tot el dia. Al primer terme de la dreta, la porta de l'escala, am trucador i am reixeta pera mirar qui demana. A l'esquerra, dugues portes que comuniquen als dormitoris. Al davant de l'aigüera, que no vingui al centre de l'escena, una taula de fusta de pi, am les ales plegades. Del sostre, caient al mig de la taula, penja un quinqué, amb el pampol guarnit a tot volt per un serrell de paper verd. A l'angol de la dreta, un armari cantoner, ple d'objectes de pisa de tota mena i altres utensilis apropriats. A la paret de la dreta del fons, cada un enquadrat en un marc ben senzill, els retrats d'en Pi i Margall i d'en Clavé; i a l'altre costat, dos o tres quadros am diplomes i un dibuix caligrafic. Convenientment repartides per l'escena, unes quantes cadires de boga pintades de negre, am viuets grocs. Arran de l'aigüera, penjat en un clau, un aixuga-mans. En un angol de la cuina, una escombra i una xemeneia portatil. Hi ha un fogó encès, amb una olla a sobre. A l'aigüera, un gibrell amb escarola en remull. Damunt dels fogons, un canti de vidre, un saler, un ventall i una mistera.

Es al caient de la tarda, a la vigilia de Pasqua Florida.

Escena I

(La Madrona, sola. Seguidament el Xic)

(La Madrona està asseguda vora la taula, en una cadira mitjana, surgint uns mitjons. Vesteix modestament i am netedat. Va amb ulleres. Als seus peus té un cove de roba blanca, acabada de plegar. Arriba'l Xic per la primera porta de la dreta. Aquest va vestit amb americana i ermilla de cotó blau, pantalons de vellut negre, gorra de seda, deslluida; camisa de teixit de cotó de color grisenc; mocador vermell al coll; espardenyes blanques, tapades, i mitjons vermells, tot força usat, però nèt. Porta a la mà una botija buida i una fiambrera embolicada amb un mocador blau. Es un xicot molt fatxenda i endreçat, de caracter alegroi i decidit, i en certs moments tabalot.)

Xic (desde la porta) Com treballem, Madrona!

Madrona (somrient) Hola, Xic.

Xic Encara no plegueu?

Madrona Ara, desseguida.

Xic Apa, apa: deseu les eines i a cobrar s'ha dit. Jo, estona ha que tinc la setmanada a la butxaca.

Madrona Doncs jo espero que me la portin.

Xic (entrant) Me sembla que avui cobrareu tard.

Madrona I això? Per què?

Xic Perquè un dels vostres pagadors s'ha envescat a la barberia capdellant una discussió molt seria.

Madrona Ai, Senyor! No curarà mai, el meu home!

Xic Oh, i que'n sap, en sap d'enraonar!

Madrona Sempre retreu lo mateix. No pot parlar de ningú més que d'en Pi i Margall i d'en Clavé. No sé pas lo que li han dat, aquests homes.

Xic No veieu que'l Passarell és corista i politic, tot d'una peça?

Madrona (amb extranyesa) Corista i politic?

Xic Sí: és un aucell federal.

Madrona A la seva edat ja no hi hauria d'estar per aquestes cabories.

Xic De què'n dieu cabories! De l'art i de la politica?

Madrona Es clar que sí.

Xic Què'ns quedaria an els pobres si no tinguessim aquestes distraccions? Tot lo dia estariem ensopits.

Madrona Això és bo pels joves.

Xic Pels joves i pels vells. Si avui hi ha vell que encara fa la pols al minyó més presumit. I, si no, ja ho veureu aquest vespre, que sortirem a cantar les Caramelles.

Madrona (decidida) Ah! Lo que és a casa no vingueu pas. Després en tota la nit no podria dormir. Si'm trenquen el primer sòn, a l'endemà no soc bona pera res.

Xic Sembla mentida que sigueu la dòna del Passarell! Vaia una passarella n'hi ha de vós!

Madrona Ja se sap que les femelles no canten.

Xic Es cert; però escolten al mascle.

Madrona (rient) Vés, vés, gat dels frares!

Xic Tant és que feu com que digueu: a mitja nit "La Fraternitat" vindrà a fer-vos una cantada. Ja cal que tingueu amanides unes quantes dotzenes d'ous i un parell de conills o de pollastres.

Madrona Si heu de refiar-vos de lo que jo us dongui...

Xic Ah! Que no heu vist les nostres cistelles?

Madrona No. Se pot dir que, en tot avui, no m'he mogut de casa.

Xic Són guarnides am llaços de seda de tots colors, i am flors naturals, tant naturals que lo que és aquesta nit no podran pas dormir les papellones.

Madrona (rient) Ai, ai! Per què?

Xic Perquè'ns seguiran el rastre.

Madrona Qui us-e les ha guarnides?

Xic La Roseta, la meva xicota, que pera aquestes coses té les mans de plata.

Madrona Així sí que cantaras am gust.

Xic Am gust i afinació, com a l'òpera. I que cantem unes peces de primera: totes d'en Clavé.

Madrona Bé hi deureu anar, a casa la Roseta?

Xic No caldria sinó!

Madrona Veiam, veiam.

Xic (cambiant de to) Què me'n dieu de la meva promesa?

Madrona Ah! Prou és una noia ben maca i bona treballadora.

Xic (content) I am molta moral.

Madrona Sí: és molt entenimentada.

Xic I en Fidel, què fa? Sembla que les noies no li agradin.

Madrona No n'hi sento parlar mai.

Xic Ben al revés d'elles. No'n té poques d'encisades!

Madrona Vols dir?

Xic Haurieu de sentir allà a la fàbrica com l'alaben les urdidores i les rodateres!

Madrona Encara és jove pera casar-se.

Xic Jo també ho soc, i ja arrecono diners pera comprar els mobles.

Madrona Es a dir que vas per niu?

Xic Ja recullo brossa.

Madrona Doncs, en Fidel ni hi pensa.

Xic Jo estic en que aquest xicot no estimarà mai a cap dòna mentres vós visqueu.

Madrona (molt contenta) Ai, pobra de mi!

Xic Es que sí que us estima! Ja ho veig: com que vós vau recullir-lo...

Madrona El pobret!

Xic Vaia una poca-vergonya devia ser, la seva mare!

Madrona No diguis aquests disbarats!

Xic Doncs, perquè'l llençava!

Madrona (acabant de surgir els mitjons i desant les ulleres) Deixa-m endreçar aquest cove.

Xic (anant-se'n) Jo me'n vaig a sopar i a mudar-me una mica.

Madrona Adéu, noi, adéu.

Xic (girant-se) Ah! Ja me'n distreia.

Madrona Què hi ha de nou?

Xic Quan vingui'l Passarell, digueu-li que no's mogui de casa sense que's vegi am mi. Hem de parlar d'allò que ell ja sap.

Madrona Està bé.

Xic Digueu-li que també vindrà en Boira.

Madrona Que'n teniu avui, de trafecs!

Xic Tots tres hem d'anar a comprar les atxes pera aquesta nit.

Madrona Que heu de fer lluminaries?

Xic Sí. Pera cantar, dòna! I pera veure-ns les cares!

Madrona Fatxendes!

Xic Bé: me'n vaig cap a dalt, que la mare estona ha que deu esperar-me. Endavant, Madrona.

Madrona Adéu, noi. Que sopis de gust.

Xic Gracies. Igualment. (La Madrona s'ajup pera agafar el cove. Apareix Don Albert per la primera porta de la dreta.)

Escena II

(Els mateixos, més Don Albert)

Don Albert (desde la porta) Ave Maria...

Xic Mireu, Madrona.

Madrona (girant-se, deixant el cove a terra) Qui demana?

Don Albert Un servidor.

Madrona (avançant, admirada, cap a la porta) Què se li oferia?

Don Albert Que per casualitat és aquí on viu una tal Madrona (fent memoria), Madrona...

Madrona Casals? (Tant la Madrona com el Xic miren a Don Albert extranyats i am prevenció.)

Don Albert Just: Madrona Casals, casada amb en Jaume Boter, de motiu Passarell.

Madrona (molt sorpresa i un xic espantada) Sí, senyor... Aquest és el meu home.

Don Albert Ah, ah! Per vostès vinc.

Madrona (am veu tremolosa) Per nosaltres?... Pot-ser no som nosaltres...

Don Albert (mirant fixament an el Xic) Els noms no menten. I aquest minyó... qui és?

Madrona (més espantada que de primer) Un vehí, un amic molt entrant de casa, que viu al pis de dalt.

Don Albert (somrient) Ah! Molt bé.

Xic (acostant-se a la Madrona, en veu baixa) Madrona: voleu que m'esperi?

Madrona (molt espantada) No, Xic, no!

Xic (també en veu baixa) No resteu...

Madrona (fingint serenitat) Gracies, gracies.

Xic Doncs, fins després. (Se'n va poc a poc, molt recelós, per la primera porta de la dreta. A Don Albert.) Estigui bo.

Don Albert Passi-ho bé, jove.

Escena III

(Els mateixos, menys el Xic)

Don Albert Vostè ja no deu recordar-se de mi, veritat?

Madrona No, senyor. No tinc present haver-lo vist mai.

Don Albert (fent una rialleta, molt amable) Doncs m'ha vist i ha parlat am mi una altra vegada.

Madrona Pot-ser sí. Però com que una ja és d'edat...

Don Albert Es clar. De quan jo li parlo fa molts anys. Veurà: m'explicaré. (Signant pera seure.) Me permet?

Madrona Segui, segui, que deu estar cansat de pujar l'escala.

Don Albert (seient) Doncs, bé: li faré memoria.

Madrona (sempre molt recelosa) Digui.

Don Albert ¿No recorda, farà cosa d'uns vinticinc anys, que un diumenge, allà a mitja tarda, no sé si en aquesta mateixa casa o en una altra de per aquestes barriades, va presentar-se-li una senyora ja d'edat avançada, en companyia d'un senyor molt més jove que ella?

Madrona Que van dur-me en Fidel pera que'l criés?

Don Albert Sí: van dur-li un nen de pocs dies.

Madrona (persistint) En Fidel.

Don Albert Just.

Madrona Es clar que me'n recordo!

Don Albert Doncs aquella senyora era l'avia, i aquell senyor... jo mateix. Se'n recorda bé?

Madrona Sí, senyor, sí. Però, la veritat, vostè no'm ve al pensament. Han passat tants anys!...

Don Albert Vinticinc!

Madrona Aquella senyora sí que, si me la presentaven, me sembla que la coneixeria.

Don Albert La pobra ja és morta, al cel siga! (Curt silenci i cambi de to.) I el noi, què s'ha fet?

Madrona (entrant en confiança) Està am nosaltres. Si'l veia!... Ja és tot un home. Es més guapo!... I molt enlletrat, segons diuen. Té molt cap, molt! Miri. (Senyalant els quadros de l'esquerra.) Tots aquests quadros són premis que va guanyar quan anava a estudi.

Don Albert Ja n'estic enterat, de la seva aplicació. Veig que no va anar a raure en males mans. El pobret, en mig de la seva desgracia, va tenir la sort de trobar lo que podriem dir-ne uns bons pares. Vostè, pera ell, ha sigut més que una dida.

Madrona El meu fill, si sempre l'he estimat tant!

Don Albert No'n dubto pas.

Madrona (seient) I vegi quina cosa més extranya: quan era menut, menut, el volia portar a la Borderia.

Don Albert (molt sorprès) Per què?

Madrona Veurà: quan vostè i aquella senyora van confiar-me'l pera que'l criés... se'n recorda?... van dir-me que vindrien a pagar-me...

Don Albert (humiliat) Es ben cert.

Madrona Passa un mes i no's presenta ningú; en passa un altre i un altre, i res... I, és clar, com que jo no sabia qui eren els seus pares, ni com se deien, ni aon vivien, un dia vaig dir al de casa: "Què'n fem d'aquest infantó, si tampoc cobrem el didatge? Si ells no'l volen, per què l'hem de voler nosaltres, que no hi tenim cap obligació?" Res: una mala pensada.

Don Albert Però vostès són tant bons que no's van despendre d'ell.

Madrona No, senyor, no! No vam poder! Estava tant avesada a breçolar-lo i a cantar-li cançons!... Com que a nosaltres se'ns en havia mort un, de nen... Ens va fer una recança deixar el breçol buid!

Don Albert I per aquest motiu vostès no van abandonar-lo.

Madrona Encara que no hagués sigut per això. Vam pensar: "Vès quina culpa té'l pobre infant si'ls seus pares no'l volen!..." I ens el vam afillar.

Don Albert Perfectament.

Madrona (amb humilitat) Hem fet per ell tot lo que hem pogut, uns tristos treballadors com som.

Don Albert La seva mare'ls està molt agraida.

Madrona (am sorpresa i ansietat) Però, que és viva la seva mare?

Don Albert Gracies a Déu, sí. Ella m'ha enviat...

Madrona Ella mateixa?

Don Albert Sí. Pera saber noticies del noi. La bona senyora està disposada a regonèixer en Fidel com a fill i a tenir-lo pera sempre més al seu costat.

Madrona (molt admirada) Al seu costat?

Don Albert (am somriure persuasiu) Naturalment.

Madrona Què!... Vol que'l noi ens deixi? Això no pot ser! Ell és nostre! És meu!

Don Albert No's desconsoli i escolti am serenitat.

Madrona Jo no vui que en Fidel se'n vagi! Ara que ja és gran! Perquè'l llençaven!

Don Albert La seva mare era molt joveneta quan va posar-lo al món... Un fals amor... una boja passió... Ja se'n pot fer càrrec.

Madrona Tot lo que vulgui. Però, fins ara no s'ha recordat d'ell?

Don Albert Se n'ha recordat sempre. Actualment s'han vençut tots els obstacles: la senyora és viuda, se troba sola i amb una gran fortuna. Jo soc el seu administrador.

Madrona (espurnejant-li'ls ulls) Si'l noi ens deixa, tant jo com el meu home'ns morirem de tristesa!

Don Albert La seva mare m'ha donat facultats pera tot.

Madrona I com quedarem nosaltres?

Don Albert (pausadament) Donya Lluisa (aquest és el nom d'ella), en recompensa al desinteressat amor a i l'honradesa de vostè i el seu marit, està disposada a passar-los una pensió vitalicia, l'assignació de la qual deixa a la voluntat d'en Fidel.

Madrona (am dignitat) Nosaltres no volem res. No demanem res. No més volem el noi!

Don Albert No diu vostè que l'estima tant?

Madrona Molt! Més que ane mi mateixa.

Don Albert (somrient i en to persuasiu) Doncs, sent aixís, per què no vol sacrificar-se una mica, no més que una mica pera la seva felicitat?

Madrona Si ell n'és molt de feliç!

Don Albert Més ho seria si anés am la seva mare; i no perquè vostès no li duguin força voluntat, sinó perquè donya Lluisa (afortunadament pera ella) compta am més elements. No comprèn? Per molt que vostès l'estimin, an en Fidel; per molt que per ell se desvetllin... què serà, digui, què arribarà a ser, per més anys que visqui, si no troba una mà generosa que l'ajudi? Tota la vida haurà d'afanyar-se pel trist bocí de pa de cada dia; i quan sigui vell, si hi arriba; quan li manquin les energies, no'l voldran enlloc. Vostè ho sap més que jo... No està am mi?

Madrona (deixant-se convèncer) Ja ho veig, ja.

Don Albert I no seria una llàstima, una veritable llàstima, que un jove com ell, tant llest i tant instruit, se perdés per falta de medis?

Madrona (després de pensar-s'hi) Es clar que sí.

Don Albert Vostè, que és tant bona; vostè, que l'estima com una mare, no ha de consentir-ho, cregui-m; no ha de consentir-ho que siga sempre un escarras.

Madrona Què vol que faci, jo?

Don Albert Que procuri convence-l; que de la mateixa manera que vostè ha sabut fer-se estimar d'ell, ara sapiga també inspirar-li amor per la seva mare. A vostè, que coneix el cor d'en Fidel, no li costarà gaire conseguir que floreixi en ell una nova estimació.

Madrona (anant convencent-se) Pobra de mi!

Don Albert Faci-li veure clarament la situació en que avui se troba la seva mare. La pobra, am tot i les seves riqueses, sense ell no pot ser feliça.

Madrona Quina pena deu fer!

Don Albert Tot el dia en parla, d'en Fidel: és la seva il·lusió. I tant bona senyora que és! Quan la conegui'n quedarà enamorada. Es molt instruida, però molt modesta, i, en mig d'una gran senzillesa, una persona molt fina.

Madrona Ja ho crec, ja.

Don Albert (suplicant) Vegi, vegi si'l sap convèncer, an en Fidel. A vostè, més que a ningú, li pertoca fer-ho. La gloria més gran pera vostè serà veure-l ben feliç i fet un home.

Madrona I nosaltres el podrem tractar, com fins avui, de ben aprop?

Don Albert I per què no? No crec que ell els tanqui les portes de casa seva.

Madrona (am dignitat) Ell no!

Don Albert Donya Lluisa, tampoc.

Madrona Doncs, sent aixís...

Don Albert Què?... Digui.

Madrona Miraré de convence-l.

Don Albert Sí: procuri-ho. Vulgui que, a més de dida, tingui mare.

Madrona Sí; sí que ho faré.

Don Albert (aixecant-se) Gracies, moltes gracies! Déu premiarà la seva obra! (Cambiant de to.) Que trigarà gaire en Fidel?

Madrona (també aixecant-se) Els dissabtes acostuma venir tard.

Don Albert No escriu en el despatx d'una fàbrica?

Madrona Sí, senyor.

Don Albert (subratllant) Crec que també escriu en certs periodics... sinó que les seves idees... Bé: això rai. Ja l'amansirem.

Madrona Aquí tot-hom l'alaba.

Don Albert Ja sé que és un xicot de profit. Pot-ser és mellor que no l'hagi trobat.

Madrona Que no vol esperar-lo?

Don Albert No. Ja tornaré demà. Val més que vostè, mentrestant, el prepari. Convenci-l. Faci-li veure'l benestar que se li espera al costat de la seva mare.

Madrona No'n passi ansia.

Don Albert Jo tornaré demà al matí.

Madrona A quina hora?

Don Albert Per allà a les onze. (Se treu un targeter.) Tingui... (Mirant les bosses del targeter.) Es casual: no duc cap targeta. Bé: si per res soc util, Albert Comabella, Princesa...

Madrona (interrompent-lo, agraida) Gracies, moltes gracies.

Don Albert Celebro molt el conèixer-la.

Madrona Jo també, jo també a vostè.

Don Albert (dirigint-se cap a la porta) Fins a demà, si Déu vol.

Madrona Passi-ho bé. (Don Albert desapareix saludant am molta amabilitat. La Madrona's posa a plorar. Llarc silenci.)

Escena IV

La Madrona, sola (pensativa i completament abstreta) Es clar que en Fidel... (Silenci curt.) Seria un cas de conciencia... (Silenci curt.) Ella li és mare... (Pausadament.) Jo... jo... (Cambi de to. Agafant el cove i tot anant-se'n.) Diners!... (Silenci.) Diners!... No! No! (Am convicció fonda.) Déu me'n guard!... Quina repugnancia!... Quina repugnancia! (Desapareix per la segona porta de la dreta. Després d'un llarc silenci torna'l Xic, mudat, en còs de camisa.)

Escena V

(El Xic, sol. Desseguida la Madrona )

Xic (am gran solicitut i en veu baixa) Madrona! (Curt silenci.) Madrona!

Madrona (sortint per la segona porta de la dreta) Ah! Ets tu, Xic?

Xic (amb ansia) Què hi ha de nou?

Madrona (molt alegra) Res, home, res.

Xic I aquell senyor?

Madrona Ah!... Ja ho sabras.

Xic (amb extranyesa) Que esteu alegra!

Madrona (rient) Molt, molt ho estic.

Xic Jo passava ansia... Jo he pensat mal.

Madrona Mal! Per què?

Xic (en veu baixa, no gosant-ho dir) Què us diré... Per en Fidel.

Madrona (rient) No, home, no. Ben al revés!

Xic Així, res. Ja estic tranquil. (Compareix en Passarell per la primera porta de la dreta. Va vestit amb americana i ermilla de cotó blau; pantalons de vellut de color d'oli; gorra de vellut negre, enribetada de trenzilla; camisa grisenca, de teixit; espardenyes blanques, tapades, i mitjons blaus; tot un xic apedaçat i ple de polsina i borra de cotó. Es un caracter expansiu, fresc i energic. Té'l cabell tot blanc i no porta pèl a la cara.)

Escena VI

(Els mateixos, més el Passarell )

Passarell (entrant, molt alegroi) Hola, gent!

Madrona Fins ara no t'han deixat anar?

Passarell Què vols dir, noia, què vols dir?

Madrona Què hi feies a cal barber, tanta estona? Sempre estaries garlant i discutint de les cançons i dels governs. Quan agafes les cartes...

Passarell Si tu sabies lo que hi faig a cal barber!...

Madrona Sí: enraonar mentre esperes tanda i dormir quan t'afaiten.

Passarell No pas avui. (Senyalant la cara.) Toca, toca... Vaia, toca, dòna, quina cara més fina! No'm trobes més guapot?

Madrona Ai! Déu te'l torni!

Passarell (treient-se la gorra i acostant-li'l cap) No sents quina olor que faig?

Madrona Sembla que estas molt content perquè has de sortir a cantar les Caramelles.

Passarell (posant-se la gorra) Ben nèt que sí! Però també ho estic per una altra cosa.

Madrona Que has tret la rifa?

Passarell Ja saps que mai prenc bitllet.

Xic Jo tampoc.

Passarell Té, noia, té. (Li dóna la setmanada, que porta embolicada en un pany del mocador.)

Madrona Dóna. (La compta.)

Passarell Ja està bé, dòna, ja està bé: quatre duros en peça i cinc caderneres senzilles.

Madrona Bé s'han de mirar els diners, per si n'hi hagués cap de fals.

Passarell Tota ho és de falsa, la moneda.

Madrona Tota? (Se'n va per la segona porta de l'esquerra a desar els diners.)

Passarell Pels pobres, sí. No veus que sempre'n fuig de nosaltres? (Cambiant de to i acostant-se an el Xic.) Què hi ha, Xic, què hi ha?

Xic Ja ho podeu veure. Aquí, esperant l'hora!

Passarell Eh que va anar bé l'ensaig general ahir vespre?

Xic De primera!

Passarell Vaia: si'ls de "La Calandria" i els de "La Rosa" tinguessin una engruna d'amor propri, lo que és avui haurien d'estar-se'n, de sortir a cantar les Caramelles. Sobre tot els de "La Calandria".

Xic (una mica sorprès) Per què?

Passarell Perquè si senten els nostres cants... els poden rependre.

Xic Que voleu dir que no canten bé?

Passarell No.

Xic Mireu que tenen uns tenors!...

Passarell Jo no'm fico en les veus. Però on s'és vist tenir un sort per mestre?

Xic (amb extranyesa) El seu mestre és sort?

Passarell (sense convicció) Sí, home: una mica de l'orella esquerra.

Xic Mentres li quedi la dreta, rai.

Passarell No més pot sentir una banda de coristes.

Xic D'aquesta manera sí. (Torna la Madrona. Va a ventar el foc.)

Passarell Vès el nostre! Allò dóna gust! Sembla un lleó, quan ens dirigeix!

Xic (entusiasmant-se) Oh, sí, que'ns encoratja!

Passarell Aquells "Xiquets de Valls" dirigits per ell!

Xic Sembla que un s'hi troba!

Passarell Aquell (entonant) "Alcen torres de cinc pisos!..."

Xic Com ens hi extenem!

Passarell Allò són cinc pisos de notes!

Xic De primera! De reprimera!

Passarell Rellamp! Al nostre director no més li falta ser federal!

Xic (amb extranyesa) Que no ho és?

Passarell Està leri-leri pera fer-se'n.

Xic Ah!

Passarell Veus? En Fidel hauria sigut un bon mestre de cant.

Xic Ben nèt que sí!

Passarell Ell ha tirat més per la politica.

Xic Que voleu dir que també és federal?

Passarell Sí... (Sense malicia.) Però passa de la ratlla.

Xic Les cançons bé li agraden.

Passarell Perquè pensa com jo. (Transició.)

Xic Bé: me'n vaig, que comença a ser tard.

Passarell Vés, vés a sopar, Xic.

Xic Quan vingui en Boira, crideu-me, eh?

Passarell Sí, home.

Xic D'aquí després, doncs.

Madrona (desde'ls fogons, deixant el ventall) Adéu, noi.

Passarell (molt content) Amunt i crits! (El Xic se'n va per la primera porta de la dreta.)

Escena VII

(La Madrona i en Passarell)

Passarell Ja'm tens la mudada a punt?

Madrona Per què? Per aquest vespre?

Passarell I doncs? Que no haig d'empolainar-me?

Madrona Sí, home, sí. La trobaras a la cadira dels peus del llit.

Passarell D'això se'n diu una dòna diligenta!

Madrona Vaja, que no n'hi ha per tant.

Passarell Doncs, què vols que't digui? Deixada?

Madrona No parlo per això.

Passarell Per què parles?

Madrona Perquè't veig, així, tant cofoi...

Passarell Sí, que ho estic. I si't deia'l per què... també ho estaries tu; i pot-ser més que jo.

Madrona (am curiositat, acostant-s'hi) Que no vols dir-m'ho? Diga-m'ho, home!

Passarell Espera-t. Deixa-m preparar-te pera rebre'l cop.

Madrona (fent-li denteta) Doncs jo també'n tinc una, d'alegria, de segur més grossa que la teva.

Passarell Perquè aquest vespre venim a fer-te una cantada?

Madrona No... No és per tant poca cosa.

Passarell Què és?

Madrona Ja t'ho diré una altra hora.

Passarell Com que no deu ser com la meva...

Madrona (am manefleria) Què és, què és?

Passarell Rumia, dòna, rumia.

Madrona (després d'un curt silenci) Que t'han apujat la setmanada?

Passarell No!...

Madrona Que t'han fet contramestre?

Passarell Tampoc.

Madrona (afalagant-lo) Doncs, què és? Diga-m'ho, Jaume, diga-m'ho.

Passarell Veig que no ho endavinaries mai. Escolta. (Acostant-s'hi i treient-se un diari de la butxaca que té per nom "El Cor del Poble".) Veus? Veus aquest diari?

Madrona (no donant-hi importancia) Ah! Això volies dir?

Passarell Espera, dòna!

Madrona Vaia una catacoria!

Passarell (am molt enfasi) El veus aquest diari?

Madrona Sí. Què porta de nou?

Passarell Un escrit molt ben tramat.

Madrona Què diu? Que anirem tant bé?

Passarell (un xic molestat) Mai seras una dòna enlletrada.

Madrona I, tu, que'n saps de lletra?

Passarell No. Però, sense saber-ne, l'estimo molt.

Madrona Bé: què porta, què porta de bo aquest paper?

Passarell Un escrit del noi, un escrit molt ben conjuminat.

Madrona Com ho saps?

Passarell Perquè l'he sentit llegir.

Madrona Ane qui?

Passarell An en Ramonet. L'ha llegit a la barberia, quan estava plena de gent esperant pera afeitar-se. Que bé ho ha fet aquell noi! Amb aquell picarol que té! Tot-hom l'escoltava com un predicador. Els fadrins han parat la feina... Estaven encantats, am la navaja a la mà. Ningú tenia prou boca pera alabar-lo, an en Fidel. M'he afectat de debò.

Madrona I com ne diuen d'aquest diari?

Passarell "El Cor del Poble". Així que en Ramonet ha estat llest, jo sí que, poc a poc, pera que ningú se n'adonés, l'he pinsat del damunt del banc.

Madrona Per què?

Passarell Perquè, quan an el Xic li vagui, ell, que té lletra, vui que'l llegeixi en veu alta pera que'l sentis. Ja veuras quina explicació.

Madrona Es a dir que l'has pres?

Passarell Sí. No ho ha vist ningú, no't pensis.

Madrona Però això està mal fet.

Passarell Per què?

Madrona Perquè és fer guerra an el noi.

Passarell Com s'entén! Jo faig guerra an el noi?

Madrona Es clar que sí. Vès, tant d'hora que és!

Passarell I què?

Madrona Encara deurà anar molta gent a la barberia, i si demanen aquest diari, per culpa teva, no podran llegir l'escrit d'en Fidel.

Passarell (molt sorprès) Eh!...

Madrona Vaia unes coses de fer!

Passarell Saps, noia...?

Madrona Què?

Passarell Saps, noia, que pot-ser tens raó?

Madrona I tanta! On s'és vist que un pare vagi en contra d'un fill?

Passarell No, dòna! No ho he fet pas am malicia.

Madrona Sí... però, mira.

Passarell (donant-se) Vaia: diguem errada.

Madrona I tant!

Passarell Ja veuras: me'n vaig a tornar-lo.

Madrona Sí, vés, vés. (Curt silenci.)

Passarell No'n diguis res an en Fidel.

Madrona No, home, no. Vés, vés, i torna aviat.

Passarell Desseguida. Amaneix el sopar, mentrestant. (Anant-se'n, tot matxucant, inconscientment, el diari.) Es que sí que he comès una mala acció!

Madrona Apa, vés, home, vés.

Passarell No me'n sé avenir que jo... justament jo... Re, re: ja està fet. Diguem errada. (Desapareix per la primera porta de la dreta.)

Madrona N'hi ha un feix d'aquest home! (Va als fogons. Llarc silenci. Seguidament compareix en Fidel. Va am vestit de llana de to cendrós, camisa blanca, planxada, corbata fosca am bagues, barret tou, negre, i sabates negres. Porta bigotet, castany. Es un temperament de cor tendre i varonil alhora, convençut i serè a l'exposar les seves idees.)

Escena VIII

(La Madrona i en Fidel)

Fidel (desde la porta, de cara a l'escala) Que trigareu gaire? (Curt silenci.) Està bé. Torneu aviat. (Girant-se.) Bones tardes, mare.

Madrona (riallera) Déu te guard, Fidel. No'm creia pas que pleguessis tant aviat.

Fidel Avui he acabat d'hora.

Madrona (am recança) Jo ho hagués sabut!

Fidel (treient-se la setmanada de la butxaca, embolicada en un troç de paper d'estraça) Teniu.

Madrona (fent-li una festa) Bon minyó.

Fidel Veiam si trigarà gaire'l pare.

Madrona Deixa-m desar aquests diners a la calaixera. (Desapareix per la segona porta de l'esquerra.)

Fidel Aneu, aneu. (Se treu de la butxaca de l'americana un número del periodic "El Cor del Poble" i va a llegir-lo aprop de la finestra. Després d'un llarc silenci torna la Madrona.)

Madrona (acostant-se, somrient i poc a poc, an en Fidel pera mirar lo que aquest llegeix) Què és, què és això que llegeixes?

Fidel (amb indiferencia) Re: un diari.

Madrona (am tendresa) Que és aquell que porta allò teu?

Fidel (somrient i un xic extranyat) Com ho sabeu?

Madrona Oh! Deixa-ho córrer. (Mirant fixament el periodic.) Ja m'ho llegiras, eh?

Fidel (am molta tendresa) Per què voleu que us ho llegeixi?

Madrona Pera coneixe-ho. Diu que és tant bonic!

Fidel Podeu comptar!... (Cambiant de to.) Bé: que no sopem, mare?

Madrona Si: ara desseguida. Vaig a parar la taula. (Para la taula. De primer hi extén unes estovalles blanques, am vies blaves, i després hi posa un pa sencer, el porró i tot el serviment pera tres persones.)

Fidel Ja podeu començar, que'l pare s'ha arribat fins a l'estanc.

Madrona Fins a l'estanc?... El mentider!

Fidel Per què ho dieu?

Madrona Ni sap lo que s'empatolla pensant en les Caramelles.

Fidel Que n'està d'atrafegat!

Madrona (tot parant la taula) Oh, sí!

Fidel En un dia com avui se treu un feix d'anys de sobre. Sembla que torni al bo de la seva joventut.

Madrona Doncs, mira: quan erem promesos no estava tant per cançons com ara. Tenia més taleia am mi.

Fidel I bé, dòna: deixeu que's diverteixi!

Madrona Que faci lo que vulgui. Però, creu-me, m'amoïna am tanta societat coral. D'ençà que n'és president no pensa en res més en tot lo dia. La somnia i tot. Hi ha nits en que no sé pas lo que s'embolica amb els primers i els segons, i amb els segons i els baixos. Quina passió li ha agafat!... Ja't dic jo que va tenir un bon acert el que li va treure Passarell.

Fidel Si diu que quan era jove li pagaven els estudis pera cantant d'òpera...

Madrona Fill, tenia una veu d'angel! Però, ja t'ho he dit, no hi estava encegat com ara en el cant. Se va ataleiar més am mi.

Fidel Aixís, doncs, vós li vau esguerrar la carrera...

Madrona Va dir que'l teatre no li tirava.

Fidel (rient) Quina llàstima que avui no sigui tenor!

Madrona Més m'ho estimo. D'aquesta manera sempre'l tinc a casa. (Va als fogons a preparar el sopar.)

Fidel Amb una mica més, avui vos serieu tenora.

Madrona (rient) Ah, plaga! (En Fidel se posa'l periodic a la butxaca i va a mirar per la finestra. La Madrona, mentrestant, deixa una plata plena d'escarola a la taula i l'amaneix. Després llesca pa. En Fidel arrenca un clavell d'un test de la finestra.)

Fidel (olorant la flor) Com se coneix que ja és aquí la Primavera!

Madrona (llescant pa) Que triga aquell!

Fidel Quins clavells teniu més xamosos, mare!

Madrona (molt contenta) Eh, quina florida?

Fidel Com han crescut aquestes clavellines!

Madrona Són aquells esqueixos que van donar-me.

Fidel (acostant-se a la taula) Quina olor més forta i agradable! Serieu bona pera jardinera.

Madrona Jo tingués un bon hort, que ja veuries quin bé de Déu de flors hi hauria. M'agraden molt les flors.

Fidel (mirant el clavell) Prou que's veu. (Curt silenci.) Si ara jo tingués xicota...

Madrona Què faries? Fidel Li daria aquest clavell.

Madrona Si no'n tens és perquè no vols.

Fidel (am molta tendresa) La meva xicota... sou vós. Vós sou la meva promesa estimada. (Acostant-li'l clavell a la cara.) Teniu: oloreu-lo.

Madrona (apartant-li la mà) Vés, vés a fer-ho a una de jova.

Fidel Preneu: us en faig present.

Madrona Me'l dónes?

Fidel Sí: de tot cor.

Madrona (acceptant-lo joiosa) Doncs, me'l quedo. (Agafa una copa de dins l'armari.)

Fidel Què voleu fer?

Madrona Ja ho veuras. (Aboca aigua a la copa i després hi posa'l clavell.) Aixís, en fresc, no's marcirà tant aviat.

Fidel Veieu? Això que heu fet, les noies enamorades també ho fan.

Madrona (fent una rialleta) Prou que ho sé. Aquest clavell, pera que't consti, jo, demà, en nom teu, el faré a mans d'una persona que t'estima molt.

Fidel (am delicadesa) Mare: a vós no us escau...

Madrona Ja'n parlarem. (Posa la copa amb el clavell dalt dels escudellers. Torna'l Passarell.)

Escena IX

(Els mateixos, més el Passarell)

Passarell Ja torno a ser aquí.

Madrona Apa, doncs: que sopem?

Fidel Sí, sí, sopem. (Va a rentar-se les mans a l'aigüera.)

Passarell (baix, dissimuladament, a la Madrona) No li has dit pas res d'allò?

Madrona No, home, no.

Passarell Ah! Ah! (Va a rentar-se les mans. Curt silenci. Després d'haver-se aixugat.) Som-hi, doncs?

Fidel Som-hi. (En Passarell seu al cap de la dreta de la taula i en Fidel al de l'esquerra. Curt silenci.)

Passarell Que ja és amanida aquesta escarola?

Madrona Sí.

Passarell (acostant-li la plata) Doncs, apa, pren, Fidel.

Fidel No. Serviu-vos vós, pare.

Passarell (servint-se) Vinga! (Tot servint-se, a la Madrona.) Seu, dòna. Seu i menja. (La Madrona seu al mig de la taula, de cara al public. Van servint-se i menjant. El Passarell va als fogons a pendre un pols de sal i l'espargeix a l'escarola del seu plat.)

Fidel Pare.

Passarell (tot espargint la sal) Diga-li.

Fidel Com aniran aquest vespre les Caramelles?

Passarell Haguessis vingut a l'ensaig general!

Fidel Que aniran bé?

Passarell Ja ho crec! No saps quines peces cantem?

Fidel Sí: ja van dir-m'ho.

Passarell Eh, que tenim gust?

Fidel Sí. Ah! Les cistelles m'agraden. Les heu guarnides amb art.

Passarell I am flors naturals, perquè llencin olor.

Fidel Llàstima que demà ja seran marcides.

Passarell Ah!... Però lo que és avui faran cop.

Madrona Apa, esteu?

Passarell Sí. Vés portant menjar, que't donarem l'abast.

Madrona Vaja. (Retira la plata de l'escarola i va als fogons.)

Passarell Bevem-hi. (Beu amb el porró. Va vesprejant. Per la primera porta de la dreta compareix en Boira, tot capficat i un xic afonic. Aquest va vestit amb americana i ermilla de cotó blau; pantalons de vellut, de color de pansa; gorra de seda, negra; camisa de teixit de cotó, moradenca; espardenyes blanques, tapades, i mitjons blaus. Porta un mocador de cotó blau, lligat al coll. Té'l cabell gris, i no du pèl a la cara. Es un caracter ingenuu, sense voluntat ni criteri propris.)

Escena X

(Els mateixos, més en Boira)

Boira (desde la porta) Ep!...

Passarell (deixant de beure) Hola, noi! Té, beu, si ja has sopat.

Boira No. No'm vinguis am refrescants.

Passarell Apa, que'l donen!

Boira Que'l donguin! Faran bons negocis.

Fidel Sou servit?

Madrona Té raó. Ni tampoc li haviem dit res.

Boira Gracies. Ja ho he fet.

Passarell Doncs, beu, home! Beu, que és bo. (La Madrona aboca en una plata l'olla de les mongetes i després la serveix a taula.)

Boira No vui begudes fresques.

Passarell Si això és inflamatori!

Boira No tinc set.

Passarell Tu mateix. Té, Fidel. (Li ofereix el porró. En Boira's passeja, malhumorat, per l'esquerra.)

Fidel Vinga. (Beu.)

Passarell (posant-se mongetes al plat) Ja estas a punt, Boira?

Boira Sí: a punt de tirar el cap per les parets!

Passarell (molt sorprès) Bo! I ara?

Boira Per xo he vingut, pera donar-te'l descàrrec de que aquest vespre no compteu am mi!

Passarell (més sorprès que de primer) I això? Que hem renyit?

Boira No, home, no. (La Madrona va als fogons i fregeix en una paella tres talls de bacallà, servint-los a taula així que estan.)

Passarell I doncs?

Boira Que no'm sents? Que no'm sents enraonar?

Passarell Què vols dir?

Boira Que no estic bé de veu! No sents quin rogall?

Fidel No's nota pas gaire.

Madrona (an en Fidel) Noi: que no menges?

Fidel Ah! Sí. (Se serveix mongetes.)

Passarell (an en Boira) Bé: deixa-t de coses.

Boira Es que estic molt enrogallat.

Passarell Ja't passarà, cantant.

Boira Mireu que'n soc de desgraciat! Justament avui he anat a costipar-me!... Ja no haurien de dir-me Boira!

Passarell Però, com ha sigut?

Boira Cah!... Estava suant, i aquell beneit del nuador ha esbotzat uns papers que feien de vidre d'una finestra de la quadra...

Passarell Ui, que ets delicat!

Boira I m'ha agafat de ple a ple una canalada d'aire que m'ha enfosquit la veu.

Passarell Bé, bé, mira: vaig a fer un crit an el Xic, i, en havent sopat, ens en anirem tots tres a comprar les atxes.

Boira En això no m'hi faré escàs; però, lo que és a cantar, no us refieu pas de mi aquesta nit.

Passarell No siguis espantadiç! (Va a cridar an el Xic per la finestra.) Xic!

Xic (desde dalt) Què hi ha?

Passarell Baixa, que'l meu cunyat ja és aquí. (Curt silenci. Torna a asseure-s.) Apa, que aquell noi diu que ve desseguida.

Fidel No és secretari de la societat, el Xic?

Passarell Sí: ell, secretari perquè és jove i enlletrat; jo, president perquè soc vell i corista d'experiencia. En aquesta casa hi viuen dugues autoritats de l'art.

Madrona (movent el cap, tot menjant) Ah, carrincló!

Passarell (a la Madrona, fent-li una festa) Ja veus si n'he fet de carrera, am tot i no tenir estudis.

Madrona On vas a parar!

Fidel Com us ho arregleu pera firmar els documents?

Passarell Molt senzillament: el Xic escriu el meu nom a baix, i jo, a sota, hi faig un gargot impossible d'estrafer.

Boira (completament abstret) Si jo'm pogués fer passar aquest rogall!

Passarell Això no és res. Tu, Madrona: després arriba-t fins a can Feliu a comprar un petriconet de rom del bo, que'l cremarem amb uns quants terrocets de sucre. Apa, que n'hi haurà pera tots dos.

Boira No'm farà res!

Passarell Sí, home. Amb unes quantes cullerades que'n prenguis se t'estovarà desseguit la gargamella. No hi ha com el rom cremat pera posar la veu a to. (Compareix el Xic, vestit de negre i am barretina vermella. Porta un distintiu en el trau de la solapa.)

Escena XI

(Els mateixos, més el Xic)

Xic Bona nit i bon profit. (Tots li tornen.)

Madrona Gracies, noi. Igualment.

Passarell (oferint-li'l porró) Té: vols beure?

Xic Bevem. (Beu tot xarricant. El Passarell el mira content.)

Passarell (an en Fidel) Eh, que fa goig el Secretari?

Fidel Li escau la barretina.

Passarell Tant ben plantat! Tant presumit!

Xic (deixant de beure) Renoi! Quin xarel·lo pels espants!

Passarell Es bo, eh?

Xic De primera!

Passarell Es de la "Cooperativa". No hi ha trafica, no.

Xic Prou que's coneix.

Passarell Seu, si vols.

Xic Seiem. (Seu entorn de la taula, d'esquena al public, i caragola un cigarret.)

Passarell Aixís, home! (Curt silenci.)

Xic (an en Boira, tot encenent el cigarret) I vós, que no us mudeu?

Boira La veu hauria de mudar!

Xic Jo, ja estic preparat.

Passarell Tu: mira què diu en Boira.

Xic Què diu?

Passarell Que aquest vespre no comptem amb ell.

Xic Tot avui que's queixa.

Passarell Diu que té la llengüeta espatllada.

Xic Vès per què no ha de venir!

Boira Que voleu fer-me comprometre?

Passarell No, home! Lo que volem és que vinguis am nosaltres. Què faras, si't quedes a casa?

Boira No veus que estic impossibilitat pera cantar?

Passarell Vine i no cantis: fes-ho veure.

Boira No: el cor se me n'hi aniria i us faria perdre.

Passarell No tinguis por.

Madrona Deixeu-lo estar! Que sou amoïnosos! Sembla que les cançons us enterboleixin el seny.

Passarell Madrona! Mira que desafines!

Madrona No sé per què heu de pregar-lo tant. No sentiu que no's troba bé?

Passarell Si no té res.

Madrona Ho tinguessis tu! Quina deria amb el cant.

Passarell Amb el cant i am la politica. Mira-te'ls. (Senyalant els quadros de la dreta.) Aquests són els meus guies: en Pi i en Clavé. L'un per les idees, i l'altre per les cançons. Ells són els meus déus. Si gosés, els faria lluminaries; però an aquests homes no'ls agraden.

Xic Molt ben dit!

Passarell Que consti!

Xic (an en Fidel) Ah, tu, Fidel! Saps que avui a la fàbrica'ns hem picat les crestes jo i en Sebastià?

Fidel Per què?

Xic Perquè m'ha tirat certes indirectes agraviatories que anaven per nosaltres.

Passarell (indignat) Aquell mussol?

Xic Sí. Té molta rabia an els coristes. Diu que sortir a cantar les Caramelles fa retrògrade.

Fidel I ell, que no canta re?

Passarell (més indignat que de primer) Ane mi'm tracta d'aquesta manera? Hi ha ningú més lliberal que jo?

Xic Diu que la Pasqua solament la celebren els reaccionaris, i que les Caramelles és cosa de nois.

Boira Oi que no, Fidel?

Fidel No. Les Caramelles, ben enteses, són un cant a la joventut eterna, a l'amor. Són una salutació a la Primavera.

Passarell (entusiasmat) Penses com jo!

Fidel (an el Xic) Quan el vegi-s an en Sebastià, diga-li que lo trist és lo que fan altres agrupacions corals.

Xic (am fruició) Què fan, noi, què fan?

Fidel A la diada d'avui no més canten cançons poca-soltes i grolleres, escarni totes de l'art i de la vida.

Passarell Nosaltres cantem "Les flors de Maig".

Fidel Bé.

Passarell I "Els Xiquets".

Fidel També.

Passarell Es que, si no...

Fidel Lo més trist encara és veure coristes sense conviccions.

Boira Ah! Això no!

Fidel Que no?... N'hi ha que lo mateix van a festejar an els seus redemptors que an els seus tirans.

Passarell Això, això és lo que jo sempre dic!

Xic Jo també.

Boira I jo!

Fidel Cantar no més que pel gust de cantar, pera mi és perdre'l temps! Els coristes... compreneu?... haurieu d'estimar i enaltir els ideals del poble. Tot-hom és util en el món: qui cantant, qui escrivint, qui treballant. Però creieu-me: haurieu de tenir un fi enlairat. Perquè, sabeu lo que passa, de la manera que actualment esteu constituits?

Passarell Què?

Fidel Que la majoria de vosaltres i dels vostres mestres no cumpliu cap missió profitosa, com si mai haguessiu comprès l'obra d'en Clavé. Per això se us mor a les mans.

Xic Ben xafat, Fidel!

Passarell Oh! Anem a pams, anem a pams...

Fidel (an el Passarell) Que no hi esteu am lo que dic?

Passarell No pas del tot.

Boira Jo tampoc.

Xic Doncs jo sí!

Fidel I si us deia que no corresponen prou al nostre temps les peces que canteu?

Passarell (molt admirat) No! Què dius ara?

Fidel Lo que sentiu.

Passarell Que hem de tirar-les a recó?

Fidel No. Canteu-les, amb amor; venereu-les com un tribut al passat; però, això sí, fent via endavant. Els camins de la vida cada dia s'hermosegen i s'allarguen més.

Passarell Això és cert.

Fidel Jo, si us haig de parlar am franquesa, no sento entusiasme per les agrupacions corals.

Passarell (aterrat) Per què?

Fidel Que us diré? No m'engresca lo que canteu; no'm satisfà la vostra organisació. Les cançons us fan l'efecte d'un narcotic que us adorm els sentits... Els vostres casinos són planters de presidents; les vostres juntes, espurnes de govern.

Passarell Ui, ui, que pobles anomenes!

Fidel Cantant, cantant, idealiseu i fins negueu les aspreses de la realitat.

Passarell Com que ha d'esser aixís...

Fidel Al contrari: s'han de combatre.

Xic Aquests són!

Fidel ¿No valdria més que, en comptes d'encongir-se d'aquesta manera, us agrupessiu, unes quantes vegades a l'any, formant grans masses, pera entonar himnes a l'Amor universal, al Treball i a la Justicia?

Xic De primera! De primera!

Passarell Ho veig molt dificil.

Fidel No ho és gens.

Passarell I lo de casa?... I les nostres costums?

Fidel També hi caben, com formant un pom de flors, en aquests himnes de que us parlo.

Passarell Per xo sí...

Fidel En Clavé, si existís, esteu segurs que pendria aquesta direcció.

Passarell Ja ho havia fet això que dius de les masses.

Boira Ja ho crec!

Fidel Però com ell, abans que tot, era un esperit progressiu, avui ho faria recullint les aspiracions i els ideals dels nostres temps.

Xic Tots plegats que n'estem d'endarrerits!

Passarell De pitjors n'hi ha.

Fidel Sí. Aquells que de la mateixa manera canten una missa que un himne revolucionari.

Xic Vès, lliga caps!

Boira (an en Fidel, picant am la mà damunt de la taula) Tu l'hauries de tractar, aquesta qüestió.

Passarell Just. El dia que celebrem una vetllada. (Tots plegats, amb entusiasme creixent, fins que'ls interromp la Madrona.)

Xic En podria donar una conferencia.

Passarell Sí, noi, que hauries de fer-ho.

Fidel Ja'n parlarem.

Passarell Tu fossis music!...

Fidel Si'n fos, el meu cant seria ben enlairador.

Passarell De dret al progrés, eh?

Fidel Sí! I a la Llibertat!

Xic (aixecant-se, entusiasmat) Això m'agradaria! Un cant com "La Marsellesa".

Passarell (també aixecant-se, engrescat) Aquesta és la meva!

Xic I la meva!

Boira La de tots!

Madrona (dominant la situació) Esteu molt contents, avui.

Passarell Sí, que ho estem!

Xic (cantant) "A l'arma, a l'arma, fills del poble!..."

Boira Me sembla que'm vaig posant bé!

Passarell Ho veus, home? No ha calgut el rom. L'entusiasme és un gran remei!

Boira (engrescant-se) Que sí, que sí!

Passarell Si fossis tenor, que'n clavaries de pinyols, ara!

Boira Més que en Gayarre!

Fidel A veure, doncs, aquesta nit.

Madrona Sí, sí: veig que esteu molt alegres; però jo ho estic encara més que vosaltres.

Passarell L'alegria és una cosa encomanadiça.

Madrona Oh! La meva és molt grossa!

Fidel De debò, mare?

Madrona Si t'ho deia, Fidel!... Si ho sapiguessiu el per què estic tant alegra!...

Passarell Ja m'ho has dit una altra vegada. Explica-t, dòna!

Madrona Ni sé com dir-ho... ni sé com començar...

Xic Que us han fet alguna donació?

Madrona Quina felicitat!

Boira Aboca, Madrona!

Passarell Apa, que és tard!

Madrona (sospirant fondament) Ai, Senyor! (Posant-se a riure.) No ho endavinarieu mai!

Fidel (ansiós) Digueu.

Madrona (apoiant-se en una cadira) Ai!... Sembla que m'agafa alguna cosa!

Fidel (acostant-s'hi) Mare!

Madrona No; no m'ho diguis més! (Expectació general.)

Fidel Què!...

Madrona Ja no te'n sóc, Fidel: la teva mare és viva... Jo sé aont és... Te vol aprop seu!

Boira (molt sorprès) Què dius, ara?

Passarell (també molt sorprès) N'estas ben segura?

Madrona Sí. Es una senyora molt rica.

Passarell (am gravetat) Que l'has vista?

Madrona No... (En Fidel està amb el cap baix, molt apesarat. Curt silenci.)

Xic Quines coses passen!

Passarell (am molta gravetat) Això és un somni!

Madrona (amorosint-lo) Fidel, Fidel: que t'has afectat?

Fidel (amb indiferencia) Jo?... No.

Madrona Jo ja volia preparar-te; però no he pogut més: se m'ha escapat del cor. Quina alegria tinc!... I tu, Fidel?

Fidel Jo? No, mare.

Madrona No... Ja no te'n sóc.

Fidel (am serenitat) No'n conec d'altra que vós. No'n vui conèixer d'altra.

Madrona Verge Santa!

Fidel Jo no més ne tinc una, de mare; una sola, i aquesta sou vós. No'n vui dugues! (La Madrona's retira i va a plorar de cara als fogons. Llarc silenci. Tots se queden admirats, com entontits.)

Passarell (veient plorar la Madrona, corre, sol·licit, a consolar-la) Madrona! Madrona! Per què plores?

Madrona (girant-se, signant an en Fidel) Jo que l'estimava tant!

Passarell (consolant-la) Vaja, no ploris, dòna! No ploris!... Mira que'm faras plorar ane mi!... (En Fidel queda amb el cap baix, segut a la dreta de la taula; en Boira i el Xic, drets a l'esquerra, molt admirats; i la Madrona plorant amb el cap apoiat damunt del pit del Passarell.)

Cau el teló pausadament

Acte segon

(La mateixa decoració de l'acte anterior. Es al matí.)

Escena I

(La Madrona, sola. Seguidament en Boira)

(La porta de l'escala és oberta. La Madrona està passant un drap pels vidres de l'armari. Després d'un llarc silenci compareix en Boira. Va vestit de les festes: gec bastant curt i una mica encotillat, am les vores enribetades de trenzilla; gorra de seda; camisa blanca, planxada, amb el coll tombat; corbatí, i sabates de vedellet, tot d'un negre rogenc, destenyit i passat de moda. Així que és a dins tanca la porta de l'escala.)

Boira Bon dia, Madrona.

Madrona (fregant els vidres) Bon dia, noi. Què tal? Com han anat les Caramelles?

Boira Com una seda. Que no'ns has sentit?

Madrona (deixant la feina) Ni tampoc he estat per vosaltres.

Boira Per què?

Madrona Ja pots pensar-t'ho. Ahir vespre vaig afectar-me molt.

Boira Per allò d'en Fidel?

Madrona Sí. Que no vas sentir-lo?

Boira Me sembla que ho agafes malament.

Madrona Aon s'és vist que un fill no vulga saber res de la seva mare?

Boira Si no l'ha coneguda mai...

Madrona Raó de més. Jo'm creia donar-li una alegria. Boira Com que vas dir-li tant de sobtada, sense preparar-lo... Es clar: no és extrany que'l xicot contestés d'aquella manera. No veus que us porta tanta voluntat?

Madrona Ai, Senyor!

Boira Veiam, anem per parts.

Madrona (seient a l'esquerra de la taula) Qui m'ho tenia de dir d'aquest noi!

Boira Ja ho saps bé que la seva mare és viva?

Madrona Es clar que sí!

Boira D'ont ho has tret?

Madrona Ahir a la tarda va presentar-se un senyor que m'ho va fer saber.

Boira Qui era, aquest senyor?

Madrona Jo crec que deu esser... No sé com ne diuen.

Boira Un de la familia?

Madrona No... una altra mena de nom. (Rumiant.) Ara no me'n recordo. I a fe que ell mateix va dir-m'ho.

Boira Bé, etc.. Diguem-li un home de confiança.

Madrona Una cosa per l'estil.

Boira I aquest senyor va donar-te noticies de la mare d'en Fidel?

Madrona Sí. Diu que, a totes passades, vol el noi.

Boira Oh! El vol, el vol... Ja no és seu.

Madrona El demana de bé a bé.

Boira I si ell se resisteix a anar-hi?

Madrona Farà molt mal fet. Si la seva mare'l crida, té obligació d'anar a fer-li costat. Ara que la pobra està sola!

Boira Que no és casada?

Madrona Es viuda.

Boira No vas dir que era tant rica?

Madrona No sap lo que té.

Boira Sent així, que's quedi amb els diners per companyia.

Madrona ¿No dieu sempre, tant tu com el meu home, que'ls diners no fan la felicitat?

Boira No, que no la fan: ajuden, no més.

Madrona I, doncs, ho veus? La mare d'en Fidel, am tot i les seves riqueses, de cap manera pot ser feliça.

Boira Ja ho podia preveure.

Madrona Era tant jova quan va caure en aquella baixesa!

Boira I a vosaltres què us explica? Que n'heu de fer de les seves trifulques?

Madrona Es que ella, la bona senyora, és molt considerada.

Boira Am vosaltres?

Madrona Sí.

Boira Per què?

Madrona Perquè voldria passar-nos un tant cada mes.

Boira Això ja muda d'especie. Quin tant us passaria?

Madrona No ho sé. Ho deixa a la voluntat d'en Fidel.

Boira Es a dir que ell ha de llescar-vos el pa?

Madrona Sí.

Boira Així ja anireu grassos.

Madrona Tant se me'n dóna. Jo no vui res.

Boira No?

Madrona (am dignitat) Es clar que no!

Boira Despreciaries una rendeta?

Madrona Vaia! Me semblaria que ho quito an el noi!

Boira Bé, bé. I si lo que dius del passament resulta com lo del didatge?

Madrona Què vols dir?

Boira Quantes mesades vas cobrar quan criaves an en Fidel?

Madrona No més una, la primera, la que van donar-me a l'acte.

Boira Això ha de servir-te d'experiencia. Recorda-t d'allò que sempre diu la de casa. "Promesa de senyor, aigua en cistella".

Madrona No, no'm convenceras pas. (Curt silenci.)

Boira (cambiant de to) I el Passarell, que fa? Que no's lleva?

Madrona (aixecant-se) Vols que'l cridi?

Boira No... Deixa-l estar. I en Fidel? Que és fòra?

Madrona (senyalant la primera porta de l'esquerra) No. Es allà dins, que escriu.

Boira Ell sempre de cap a les lletres. (Se sent trucar a la porta de l'escala. La Madrona va a obrir.)

Madrona Qui hi ha?

Xic (de fòra estant) Servidor.

Boira El Xic. (La Madrona obre la porta.)

Escena II

(Els mateixos, més el Xic)

Madrona Entra, noi, entra.

Xic (entrant) Bon dia i bona hora. (La Madrona ajusta la porta, i després va a passar el drap pels fogons.)

Boira (alegroi) Bon dia, secretari.

Xic I el Passarell? Que encara no s'ha llevat?

Madrona Vaig a despertar-lo.

Boira Deixa-l estar, si'l còs li demana jeure. Tot just són les nou. (El Xic seu a la dreta de la taula.)

Madrona Ben tocades.

Boira Que's llevi quan vulgui. (Cambiant de to.) Que tal, Xic? Tens gaire sòn?

Xic No: estic molt desvetllat.

Boira Com jo.

Xic Ho veieu, home? I encara no volieu venir a cantar am nosaltres.

Boira De quina manera vaig posar-me bé de veu!

Xic Es clar que sí.

Madrona No, que no la tens tant fosca com ahir vespre.

Boira No va ser res.

Xic Us vam agradar, Madrona?

Madrona (deixant el drap i acostant-se an ells) Si vols que't digui la veritat, ni sé què vau cantar.

Xic I a fe que vau pagar-nos bé.

Boira Que sí! Dugues dotzenes d'ous i dos conills... com dos bisbes. Tu: no eren pas covarots, aquells ous?

Madrona Prou eren ben frescos.

Xic Es a dir que no vau escoltar-nos amb atenció?

Madrona Altres mals-de-cap tenia.

Xic (en to baix) Encara us en recordeu d'allò d'ahir vespre?

Madrona (am sentiment) I lo que me'n recordaré!

Xic (en to alt) Lo que és per mi, en Fidel va parlar com un llibre.

Boira Segons com un s'ho miri. Ane mi també m'ho sembla; però...

Xic Que no sabem la seva historia?

Boira I tant!

Xic Vista la seva historia, jo hauria fet lo mateix.

Madrona Perquè tu ets un cap de trons.

Xic Que voleu que us deixi?

Boira (am gravetat) Vet-aquí lo que jo penso!

Xic No sabeu les idees d'en Fidel?

Madrona Deixa-t d'idees! El bon cor s'ha de mirar.

Xic (aixecant-se i acostant-se an en Boira) Veureu: no'n parlem més.

Madrona Sí, sí, deixem-ho córrer. (Torna a endreçar la cuina.)

Xic Que voli i tot.

Madrona Ai, senyor! (Curt silenci.)

Xic (cambiant de to) Però, que fa'l Passarell? Anem a despertar-lo.

Boira (deturant-lo) No, home. Pot-ser somnia.

Xic Ah! Aixis, res.

Boira Deixa-l que s'esbravi.

Xic Doncs jo me'n vaig cap a la Societat. Voleu venir, que'ns jugarem el cigaló al tutti?

Boira No estic per cigalons.

Xic Que teniu por de perdre?

Boira Por?... (Rient.) Fuig, home, fuig! Ja saps que sóc gat vell en això de les cartes.

Xic Apa, anem, doncs, presumit!

Boira Sembla que'm desafiis.

Xic Es clar que sí! Vaja, seguiu-me, que us afaito en un obrir i tancar d'ulls.

Boira Mira que sóc molt sortós!... Mira que pelo a tot-hom!...

Xic No pas ane mi.

Boira Ane tu, i an en Peret, que n'és mestre i les porta totes de cap.

Xic (entonant) Peleu-lo al pobre Peret!

Boira Ja t'ho diran de misses.

Xic Apa, anem. Després anirem a donar un tom...

Boira (somrient) Vés, tu, vés. Jo vui tenir una assentada amb el meu cunyat.

Xic No veieu que encara dorm?

Boira L'esperaré fins que's llevi.

Madrona Vaig a cridar-lo, que després no tindria gana pera dinar.

Boira Com te sembli. (La Madrona desapareix per la segona porta de l'esquerra.)

Escena III

(En Boira i el Xic)

Xic (després d'un curt silenci) Boira: que hi esteu vós am lo de la Madrona?

Boira En què?

Xic En que en Fidel hagi de regonèixer la seva mare.

Boira Veuras: aquestes són unes coses que han de ser molt sospesades. No s'hi ha d'anar de boig, sinó am peus de plom i am molta mesura.

Xic Doncs jo no hi estic.

Boira Oh! Tu encara no tens prou experiencia.

Xic Vet-aquí lo que teniu, els vells! Sempre retreieu l'experiencia.

Boira I ane tu que't diran? Què hi entens en les qüestions de pares i fills, si no ets casat?

Xic Això no vol dir res.

Boira Es el tot. (Am gravetat.) Una mare... sempre és una mare. Ja ho veig que no va portar-se gaire bé; però, així i tot, el noi se farà molt gran si se l'escolta.

Xic Per mi's farà molt petit.

Boira Bé, tu ets jove. Tu t'enfiles desseguida. Els joves d'avui no voleu creure an els vells, i per això aneu tant bé. Us enlaireu massa... i us haurien d'aixalar.

Xic Prou que'ns aixalen! (Torna la Madrona.)

Escena IV

(Els mateixos, més la Madrona)

Madrona Vaja, aquell ja's lleva.

Boira Ah, ah! (El Xic, dissimuladament, passa a la dreta, tot taratlejant una cançó en veu baixa.)

Madrona Deixa-m dur-li aigua pera rentar-se. (Agafa un rentamans i l'omple d'aigua.)

Boira Que's renti aquí mateix.

Madrona Aquí?

Boira Sí, dòna. Els passarells se renten a l'abeurador, davant de la gent.

Madrona Ell no fa com les bestioles. (Desapareix, amb el rentamans, per la segona porta de l'esquerra.)

Escena V

(En Boira i el Xic)

Xic (després d'un curt silenci, en veu baixa) Am les idees d'en Fidel...

Boira No callaras mai am les idees!... Això ve dels dintres.

Xic I de les idees també.

Boira Les idees viuen al quint pis, i aquí's tracta del primer... o del segon. (Senyalant al cor.) Sembles un set-ciencies!

Xic Ho fa la lletra i el fixar-se en el món.

Boira El llegir te fa perdre l'escriure, ane tu.

Xic A vós no us fa perdre res.

Boira Ben nèt que no!

Xic Perquè no teniu res per perdre.

Boira Ep! Me queda la vergonya! (Compareix en Fidel per la primera porta de l'esquerra, passant els llavis per la tanca d'un sobre de carta. Aquest va vestit am la roba nova, per l'estil del primer acte.)

Escena VI

(Els mateixos i en Fidel)

Fidel Bon dia i bona hora.

Boira Hola, Fidel!

Fidel Que fa gaire que sou aquí?

Xic Sí; estona ha.

Fidel I la mare no me n'ha dit res.

Boira Perquè estaves enfeinat i no ha volgut destorbar-te.

Fidel Escrivia...

Boira Deus fer molt bona lletra, am tants anys d'escriure!

Fidel (fent una rialleta) No...

Xic Ah! tu: saps que m'agrada molt el teu article?

Fidel Quin?

Xic El que tens en "El Cor del Poble" d'aquesta setmana. Es de primera!

Fidel Ah! Sí?

Xic Que m'engresquen els teus escrits!

Boira (an en Fidel) Tu tens molt saber; però'm fas una por!...

Fidel Per què? Que faig cap mal?

Boira Pera nosaltres, no; però com que'l món és així!... (En veu baixa i grave.) Procura que un dia no t'agafin!

Xic No't donguis, noi!

Fidel Mai! Els aucells engaviats també canten.

Boira N'hi ha que'ls ceguen.

Fidel I canten més.

Boira Més a gust de l'aucellaire.

Fidel (am sequetat) Els queda'l béc!

Boira (transició) Bé, bé... Saps, Fidel, que anys ha tens un deute am mi?

Fidel Que us dec?

Boira (am fruició) El tractament d'oncle.

Fidel Això?

Boira Qué m'agradaria que me'n diguessis!

Fidel (somrient) Com que de petit no van ensenyar-m'ho... (Posant-li una mà a l'espatlla.) No'n feu cas dels tractaments: la qüestió és l'afecte.

Boira (molt content) No... Ja veig que me'n portes. (Torna la Madrona.)

Escena VII

(Els mateixos, més la Madrona)

Madrona Ja tenim l'home llevat.

Boira Tant mateix ja és hora.

Fidel Mare: jo me'n vaig.

Madrona Aon?

Fidel M'arribo fins a l'estanc a tirar aquesta carta.

Madrona Que trigaras gaire?

Fidel No. Per què?

Madrona Que ja no te'n recordes?

Fidel De què?

Madrona No saps que avui tens una visita?

Fidel (am naturalitat) Ni tampoc hi pensava.

Madrona No te'n vagis.

Fidel Ja tornaré desseguida.

Madrona M'ho promets?

Fidel Sí.

Madrona (contenta) Doncs, vés, vés.

Fidel No vau quedar amb aquell senyor que vindria per allà a les onze?

Madrona Sí. Tot just deuen ser les dèu.

Fidel (an en Boira i el Xic) Endavant, doncs. (Anant-se'n.) Ja'ns veurem més tard.

Xic Espera-t, que vinc.

Fidel (aturant-se) Anem.

Xic Veiam què diuen de les Caramelles.

Fidel Ah! Tens raó. Heu cantat molt bé.

Boira Eh, que sí?

Xic Que'ns has sentit?

Fidel Dugues vegades, i am la d'aquí a casa tres.

Boira Eh, quines "Flors de Maig"?

Fidel Us han sortit...

Boira Sense cap grop.

Xic Ni desafinació.

Fidel I en Boira, no ha desafinat?

Boira No. A la segona peça ja estava bé del tot.

Fidel Que heu recullit molt?

Boira Tenim vianda de sobres pera armar un mercat com el de Granollers.

Fidel (somrient) Quin tec deureu fer!

Boira Oh, sí, que anirà gras! I que quedes convidat.

Fidel (amb extranyesa) Jo? Per què?

Xic Es un acord de la Junta.

Fidel Gracies; moltes gracies.

Boira (am molta fruició) D'avui en vuit ja veuras quina matança de conills i de pollastres farem! Allò serà l'extermini general.

Xic Del rei Herodes.

Fidel (rient) Bé, bé. Que anem, Xic?

Xic Anem.

Fidel (an en Boira) Som-hi, doncs. D'aquí després.

Xic Avant, Madrona.

Madrona Adéu, Xic.

Xic Fins a una altra, Boira.

Boira Salut, nois! (En Fidel i el Xic desapareixen per la primera porta de la dreta.)

Escena VIII

(La Madrona i en Boira)

Madrona (després d'un curt silenci) Me temo que en Fidel farà tard expressament.

Boira No t'ha promès que vindrà desseguida?

Madrona Sí; però que no veus que no li ve de gust d'avistar-se amb aquell senyor que ha de venir?

Boira Quan ell ha dit que tornarà aviat, ja s'hi pot pujar de peus. De formal ho és!

Madrona Això sí: seria llevar-li. (Compareix el Passarell per la segona porta de l'esquerra. Ve bastant entressonyat i de malhumor. Va vestit am la roba de les festes, am trajo negre; l'americana, una mica curta; gorra de seda, negra; camisa blanca, planxada, amb el coll tombat; corbatí també negre, i sabates de vedellet, tot ben conservat.)

Escena IX

(Els mateixos, més el Passarell)

Passarell (am veu fosca i trista) Bon dia, Boira.

Boira Hola, noi! Ja has acabat la sòn?

Passarell No he pogut dormir gens.

Boira (alegroi) Les cançons desvetllen.

Passarell Sí, les cançons!

Boira (amb extranyesa) I això! Què tens?

Passarell (passejant-se per la dreta) Res... Coses d'aquesta.

Boira (admirat) Coses d'aquesta?

Madrona Tot ho haig de pagar jo!

Passarell (seient a l'esquerra de la taula) Tant alegre que ahir estava!

Boira Ui, que aviat t'amoïnes!

Passarell No, no estic gens d'humor! (Curt silenci. La Madrona posa un plat i una forquilla a la taula pera servir l'esmorzar an el Passarell.)

Passarell Que fas, ara?

Madrona Que no vols esmorzar?

Passarell No. Es massa tard.

Madrona (am tendresa) Menja, home, menja una mica.

Passarell Després no tindria gana pera dinar.

Boira Sí, home: menja quatre caixalades pera beure un traguet.

Passarell No vui res.

Madrona (suplicant) Fes un esforç!

Passarell (aixecant-se i anant-se'n a la dreta) T'he dit que no! No siguis perfidiosa.

Madrona (am tristesa, retirant el plat) Tu mateix.

Passarell (an en Boira) I tu, que ja has esmorzat?

Boira Sí. Que'n fa d'estona!

Passarell Madrona: vès, dóna-li'l porró.

Boira No; gracies. No tinc set.

Madrona (oferint-li'l porró) Té, beu.

Boira No tinc set, creu-me.

Passarell Com vulguis. (La Madrona desa'l porró. Curt silenci.)

Madrona Me'n vaig a fer els llits.

Passarell (malhumorat) Vés. (La Madrona desapareix per la segona porta de l'esquerra.)

Escena X

(El Passarell i en Boira)

(El Passarell s'asseu, tot amoïnat, a la dreta de la taula. En Boira'l mira fixament.)

Boira (després d'un llarc silenci) Bé: què representa això?

Passarell Lo que?

Boira Com és que us feu aquest posat tu i la Madrona? Què heu tingut?

Passarell No me'n parlis!

Boira (acostant-s'hi, am gravetat) No heu pas qüestionat per sobres lo del noi?

Passarell Sí: aquesta matinada, quan he tornat de fer les Caramelles. Cregues que m'he alterat de debò. (Curt silenci.)

Boira (am sentiment) No sé com sou!...

Passarell Ahir vespre, mentres sopavem, te'n recordes?...

Boira (també am sentiment) Prou.

Passarell Que va semblar-te'n?

Boira Home... què vols que t'hi digui jo, pobre de mi? No sabria cap aon decantar-me.

Passarell (amb ironia) Oh, ja!

Boira Si escoltes a la Madrona, ella té raó.

Passarell (aixecant-se, picant, amb el puny, damunt de la taula) Doncs jo't dic que no'n té gens!

Boira (molt admirat) No?

Passarell No! Sembla mentida que tu no siguis de la meva conformitat!

Boira Què creus, tu? Que'l noi no ha d'anar am sa mare?

Passarell (amb energia) No, que no ha d'anar-hi!

Boira (en to conciliador) Calma, calma, Passarell.

Passarell Aquella't deu haver tombat!

Boira Ella m'ha fet una relació...

Passarell (interrompent-lo) Sí! Digues!

Boira Home, deixa-m explicar... Entre l'un i l'altre me feu anar com una llençadora.

Passarell Tu, sempre penses com jo; però ara, no sé, me sembla que si gosessis me faries la contra.

Boira Qui sap lo que un hom faria!

Passarell Al cap de tants anys, la mare d'en Fidel ja ha perdut els drets...

Boira Segons com un s'ho miri.

Passarell Tu series el primer de recriminar-lo si ell ens deixava.

Boira Es que jo entenc que per això no ha de deixar-vos. Escolta: ¿que no podria venir a viure am vosaltres la seva mare?

Passarell (anant-se'n a la dreta) Fuig, home, fuig!

Boira Per què?

Passarell No veus que és una senyoraça?

Boira Mellor que mellor!

Passarell No s'hi sabria avenir a fer la nostra vida.

Boira No diu que és tant rica?

Passarell (girant-se, mirant-lo fixament) Sí. I què?

Boira (am fruició) Amb els seus quartets, vosaltres... comprens?...

Passarell (amb ironia i indignació) Ah, ja! Tu vols dir que en comptes de viure com nosaltres, nosaltres, a costa d'ella...

Boira (rient) Justa...

Passarell (am sequetat) No més veieu els diners! Fas com la Madrona! Perquè us diuen que una persona és rica, desseguida us encegueu i us deixarieu trepitjar fins la dignitat. Vaja: jo no puch acceptar-les aquestes condicions!

Boira I si vosaltres anessiu a viure amb ella?

Passarell Això ni pensar-hi! Quin paper hi desempenyariem a casa seva?

Boira El que us pertoca.

Passarell Semblariem dos criats de confiança, o dos vells recullits perquè ja no poden treballar. Vaia un rebaix per un home del meu tremp!

Boira Prou que ella mateixa s'afanyaria en esbombar qui sou.

Passarell (am sarcasme) Diria que som dos pobres treballadors. Com l'alabarien, encara!

Boira No, home, no. Tu series el didot, i la Madrona la dida.

Passarell Doncs jo no vui passar-hi!

Boira Es que no sou res més.

Passarell (energicament) Jo't dic que sí! Som més, però molt més!

Boira Què sou?

Passarell Els pares d'en Fidel. Els seus pares llegitims! Més que llegitims! No hi ha qui'ns ho disputi!

Boira Sent aixís, aquella senyora no li és re...

Passarell Ben nèt que no!

Boira Noi, estas encegat.

Passarell (am vigor) Tu ho estas!

Boira Jo?

Passarell Sí! I, si no, veiam, digues: ¿qui és més mare d'un noi: la dòna que'l posa al món i el llença, o aquella que'l recull?

Boira (parat, no sabent què respondre) Es una qüestió molt delicada.

Passarell Contesta, contesta an això!

Boira (torbat) Que contesti?...

Passarell (imposant-se) Sí! Digues, home, digues! Per tu, qui hi té més drets, sobre en Fidel? ¿La Madrona, que l'ha pujat amb el mateix amor que si fos fill nostre, o bé aquella senyora, que no se n'ha recordat fins ara?

Boira Els drets de la Madrona són d'una mena, i els d'aquella senyora d'una altra.

Passarell (deixant-lo, anant-se'n cap a la dreta del fons) No vols entrar a la raó!

Boira No?

Passarell No'n parlem més, no'n parlem més, perquè encara'ns enfadariem!

Boira (de cara al Passarell, tot admirat) No sé per què hem d'enfadar-nos.

Passarell (pera si mateix, creuat de braços, i molt emocionat) Sí que estaria bé, al cap de vinticinc anys, quan un està avesat a fer de pare an en Fidel, ara que ja és gran, que és la nostra alegria, que és el sol d'aquesta casa i l'esperança de la nostra vellesa, que sortís una mare, una mare endarrerida, i ens el prengués! No, no i no! Ja'l tinc arrelat aquí! (Senyalant al cor.) Quan me'l miro'm fa l'il·lusió que veig el meu fill, l'unic fill que he tingut i que se'm va morir al breçol! (El Passarell s'asseu, desconsolat, en una cadira de la dreta. Curt silenci.)

Boira (amb emoció i en to persuasiu) La mare d'en Fidel, segons m'ha dit la Madrona, ja se'n fa carrec de les teves raons. Si fins ha pensat, de tant que us està agraida, en passar-vos una rendeta pera que no hagueu de treballar.

Passarell (aixecant-se impulsivament, ferit en l'amor propri) I creus tu que jo puc acceptar-ho?

Boira Ben tonto seras si ho desprecíes!

Passarell Això seria fer negoci amb el noi! Seria pitjor que vendre-l!

Boira Me sembla que no ho agafes bé.

Passarell Que se'ls quedi'ls seus diners, aquella senyora! Que se'ls quedi! No li sento grat de re! Jo vui an en Fidel! Pera mi val més ell que tot! (Torna la Madrona per la segona porta de l'esquerra, desapareixent per la primera de la mateixa banda.)

Boira (adonant-se de la Madrona) Calla, calla...

Passarell (concentrat, mirant per ont ha desaparegut la Madrona) Ditxosos diners!

Boira Girem full, creu-me!

Passarell (també concentrat) An aquesta l'han enlluernada'ls quartets! Com més vella's fa, més li agraden! Sembla una garsa!

Boira No li facis tant poc favor!...

Passarell (girant-se de cara an en Boira) ¿Tu creus que si aquell senyor no li hagués fet cap promesa, que ella se l'hauria escoltat?

Boira Per què no?

Passarell Prou se l'hauria tret del davant desseguida. Sinó que, amb allò del passament, li va posar la mèl a la boca, i, noi, és tant dolça la mèl!...

Boira Encara vindras a suposar que la Madrona no l'estima an en Fidel...

Passarell No pas tant com jo. Si l'estimés força, ni tampoc en voldria saber res d'aquesta mare que'ns ha sortit de tras-cantó! No, que no'n voldria saber res!

Boira T'hi afectes massa.

Passarell (am molta emoció) Sí, que m'hi afecto, sí! Me fa rabia que la Madrona no'm cregui!

Boira No diu que ha de tornar aquell senyor?

Passarell (irat) Que torni!

Boira Vols dir que en Fidel tindrà un cor tant petit que no vulga regonèixer la seva mare?

Passarell No, que no la voldrà regonèixer! I saps per què?

Boira Digues.

Passarell Justament perquè'l té molt gran, el cor: el té empeltat del meu.

Boira No sé si parlant-li...

Passarell Per ell no hi ha més mare que ta germana, ni més pare que jo. Això no s'ho calla mai! (Excitant-se.) I, si'm contradius, mai més vui tractes am tu! A tu no t'escau contradir-me!

Boira Veiam si ara jo hauré de pagar-ho!

Passarell Doncs per què no'm dones la raó? Que no ho veus que la tinc tota?

Boira Tu ets massa bo, i la bondat te perd!

Passarell Ah! Aquí, aquí't volia!

Boira T'hi enfondes massa en el món.

Passarell Sí: m'hi enfondo perquè m'agradaria que tot-hom fes com jo. Ja saps que no m'he vengut mai la dignitat. Es una joia que me l'estimo molt, però molt! Que't consti! (Torna la Madrona per la primera porta de l'esquerra. Està molt trista.)

Escena XI

(Els mateixos, més la Madrona)

Boira Vès, vès, que ve la Madrona.

Passarell (anant-se'n cap a la dreta) Que vingui! Que m'ha de fer la Madrona!

Boira (en to alegre) Que tal, noia? Ja tenim el niu endreçat?

Madrona (am tristesa) De mica en mica's va fent tot.

Boira Vaia. (Curt silenci.) Ja deu ser tard.

Madrona No fa gaire que han tocat les dèu.

Boira Doncs, sent així, tot xano, xano, me'n aniré a veure què diu la pagesa de casa.

Madrona Queda-t a dinar am nosaltres.

Boira Visca!

Passarell (girant-se) Sí, queda-t.

Boira No, que la dòna m'espera.

Madrona Que passaria ansia?

Boira No; per això, no. Ella rai, que ja està curada d'espants!

Madrona Doncs, queda-t, home.

Passarell (seient a la dreta de la taula) No facis compliments, Boira.

Boira Res de compliments, ja ho sabeu.

Madrona Justament avui que tenim tant bon dinar!

Boira (am molta fruició) A casa també. Aquella m'ha promès que'm faria un arrocet amb una mica de peix, i ja voldria ser-hi.

Passarell Es a dir que no vols quedar-te?

Boira No; gracies. Que aprofiti.

Madrona Igualment.

Boira (després d'un curt silenci, acostant-se an el Passarell) Bé: ¿que vindras aquesta tarda a pendre cafè a la Societat?

Passarell Pot-ser sí.

Boira Vine dejorn, que farem un partit de manilla amb el Rovelló i el Xandri.

Passarell Vindré així que hagi dinat.

Boira Entesos.

Madrona Vès ara per què no ha de quedar-se...

Boira S'aprecía de la mateixa manera.

Passarell Com vulguis.

Boira (mirant al Passarell, am sentiment) Vaja, doncs, salut i bona gana.

Passarell Endavant, Boira.

Madrona Adéu, noi. (En Boira se'n va, apesarat, brandant el cap, per la primera porta de la dreta.)

Escena XII

(La Madrona i el Passarell)

(La Madrona va a la cuina. Tasta'l suc d'una olla que té al foc, hi posa un pols de sal i després torna a tapar-la. El Passarell tanca la porta de l'escala i seguidament va a la segona cambra de l'esquerra, pera enterar-se de si en Fidel és a casa.)

Passarell Ont és el noi, Madrona?

Madrona (de la cuina estant) Estona ha que és fòra. Ha dit que s'arribava fins a l'estanc a tirar una carta.

Passarell (passejant-se per l'escena) Està bé. (Curt silenci. Els dos se miren am recel.)

Madrona Que vols dinar gaire tard?

Passarell (seguint passejant-se) Així que'ns haguem desempellegat d'aquell.

Madrona De qui?

Passarell (mirant-la fixament) No ha de venir un senyor pera parlar amb el noi?

Madrona Ah! Sí. Va dir-me que vindria per allà a les onze. Me temo que en Fidel trigarà expressament pera no trobar-lo.

Passarell (sec) Ben fet que farà!

Madrona Te tornes d'una manera!...

Passarell Tu sí que no sé com te tornes! Sembla que t'hagin capgirat el cervell!

Madrona Vés, vés, poca-solta! Am tu no s'hi pot tenir conversa.

Passarell (amb ironia) Oh! No donant-te la raó...

Madrona (acostant-se) Que n'heu parlat am mon germà?

Passarell Sí, que n'hem parlat.

Madrona I què hi diu, ell?

Passarell Què vols que hi digui? Si fa o no fa, lo mateix que tu.

Madrona Ho veus, home?

Passarell Es clar que ho veig! Com que tots dos sou prou interessats! Ja no haurieu de ser germans.

Madrona Quines coses de dir!

Passarell Te penses qui sap lo que han de donar-te! Pot-ser te creus anar en cotxe!

Madrona Vés!

Passarell Els diners que't donguin els podras embolicar amb una fulla de bruc.

Madrona Però qui te'n parla de diners?

Passarell Què li has explicat an en Boira? No li has dit que aquell senyor te va prometre un passament?

Madrona Així va dir que ho havia resolt la mare d'en Fidel; però vès a mi què'm conta... Ni tampoc hi penso... Mentres tinguem salut pera treballar...

Passarell (amb ironia) Tu no hi penses? I, doncs, per què t'afanyes tant?

Madrona Perquè és un cas de conciencia, i jo no vui amagar-li res al noi.

Passarell (agafant-la per un braç) A tu t'agradaria que ell ens deixés?

Madrona (vacilant) Ja veuras...

Passarell T'hi podries resignar a tenir-lo sempre lluny de nosaltres?

Madrona Que per ventura no'l veurem més?

Passarell (deixant-la anar) No sé si'l veuriem més.

Madrona No tens consideració d'una pobra mare.

Passarell Tampoc ella va tenir-ne del pobre Fidel.

Madrona Tu no saps la seva historia.

Passarell Prou que me la penso: no deu ser gaire nèta.

Madrona Els homes tot ho trobeu pla. Vosaltres rai, que no caieu en l'afront!... Les pobres de les dònes hem de pagar-ho tot!

Passarell Perquè no tenia enteniment!

Madrona Vés a parlar-li d'enteniment a una noia enamorada.

Passarell Bé... però un cop ha passat la desgracia, jo crec que lo mellor és adobar-la, i ella, am lo que va fer amb en Fidel, encara la va espatllar.

Madrona Si no fos pel dir de la gent!...

Passarell Ditxós dir de la gent! No se n'ha de fer cas! La qüestió és la conciencia.

Madrona ¿No veus que en semblants casos una s'acovardeix i s'espanta, perquè's creu que tot-hom la senyala amb el dit?

Passarell S'ha de ser bona mare!

Madrona De més dolentes n'hi ha. Pitjor aquelles que'ls porten a la Borderia. Ella'l va confiar a nosaltres.

Passarell Es l'única cosa bona que va fer.

Madrona Pitjor aquelles que... (Tapant-se la cara am les mans.) Ai, Senyor! Esgarrifa pensar-hi!

Passarell (mirant a terra) Jo les escanyaria totes aquestes que tu vols dir!

Madrona Desgraciada la noia que cau en una baixesa!

Passarell Ja ho veig, ja, que no tot-hom és com jo. Jo mai l'he recriminada a una fadrina que vagi pel món amb un fill als braços. Al revés: l'he compadida i l'he mirada am respecte.

Madrona Doncs, compadeix-te també de la mare d'en Fidel.

Passarell No. D'aquesta no puc compadir-me'n. Ane mi no més me fan llastima les que no llencen els seus fills.

Madrona A mi me'n fan totes.

Passarell Ja veurem lo que dirà en Fidel, quan vingui aquell senyor.

Madrona Prou que ho sé, lo que dirà!

Passarell Si per cas se l'escolta i regoneix aquella senyora com a mare, recorda-t del dia en que t'ho dic, lo que és pera mi serà ben mort. An aquesta casa que no s'hi acosti més, que no se li obriran les portes.

Madrona Ja les hi obriré jo.

Passarell (admirat) Tu!

Madrona Sí, jo! No vui que siga dit que'l noi no té bons sentiments.

Passarell Tu lo que vols és que t'assegurin la vellesa, desprenent-te d'ell!

Madrona Això és faltar-me.

Passarell Si m'he tret el pa de la boca pera pujar-lo i fer-ne un home de bé, que't consti, Madrona, no ha sigut pera vendre-l! Ara que ja és gran no consento que ningú me'l prengui! Si ell no m'estimés, seria diferent; però en Fidel m'estima i em respecta com un fill. De segur que no hauria estimat ni respectat més al seu propri pare.

Madrona Si d'això ja me'n faig càrrec.

Passarell No! Tu no te'n fas càrrec! Tu no l'estimes com jo!

Madrona Cent vegades més!

Passarell Ja'n dones proves. Si'l tinguessis ben arrelat al cor no t'hi podries resignar a arrencar-te'l.

Madrona A lo que no puc resignar-me és...

Passarell A què? Digues!

Madrona (no gosant-ho dir) A que tot-hom el tingui per bort!

Passarell (protestant amb energia) Ell no ho és!

Madrona (llagrimejant) Ara no que no ho és; però la gent sempre li ha tingut, i encara li té. I si tu li prives d'anar am sa mare, sempre ho serà, sempre li diran!

Passarell Que no som ningú nosaltres?

Madrona Sí: tu, el didot; jo, la dida.

Passarell (energicament) No; no hi passo! Tu, la mare; jo, el pare. El noi no n'ha conegut d'altres. Perquè'l llençaven! Ara les arrels són massa fondes!

Madrona Prou que ho veig! Però reflexiona que, estant am nosaltres, sempre li tindran per bort!

Passarell No! No ho és! (Excitant-se.) Jo no puc sentir-ho que se'l tracti així! Els borts són aquells que ningú'ls estima, i an el noi... llamp del cel!... no podré donar-li riqueses perquè sóc pobre, però lo que és d'estimació, per part meva, mai n'hi ha faltat, ni n'hi faltarà mai, mentres ell se porti com fins ara. Amb aquest d'aquí (pel cor) no hi ha milionari que'm guanyi. Ja ho he dit i no me'n desdic! I el que torni a parlar-me de la mare d'en Fidel, el deixo estar per boig, per dolent o per lo que tu vulguis: tria!

Madrona Això és una toçuderia teva!

Passarell Es estimació!

Madrona No! No ho és! Si l'estimessis te sacrificaries per ell!

Passarell (imperiós) Calla!

Madrona No, no que no l'estimes!

Passarell (irat) Calla! No'm diguis aquestes paraules!

Madrona No te'n mereixes d'altres!

Passarell (perdent la serenitat) Madrona!

Madrona Tu no ets prou bo!

Passarell (fòra de sí, amenaçant-la) Madrona! (La Madrona, veient-se amenaçada, acota'l cap tota arraulida. El Passarell, donant-se pena de lo que anava a fer, queda una bona estona com entontit, amb el puny clos enlaire, fins que, avergonyit de sí mateix, plorant convulsivament, amaga la cara damunt l'espatlla de la Madrona.)

Madrona (plorant) Pobra de mi!

Passarell (anant a seure a la dreta de la taula, en la que apoia'l cap sanglotant) Me faries fer un disbarat!

Madrona (acostant-s'hi, plorant) Aixís me tractes?... A les nostres velleses!

Passarell (sanglotant) Tu vols matar-me a disgustos!

Madrona M'has amenaçat!

Passarell (aixecant-se dolorosament) Calla, dòna... (Dirigint-se cap a la porta de l'escala.) Calla...

Madrona (deturant-lo) On vas, ara?

Passarell Vés, deixa-m estar.

Madrona Però, on vas?

Passarell No ho sé... No m'espereu pera dinar... No, no m'espereu.

Madrona (am gran prec) Però, vine! No't moguis, home!

Passarell Deixa! (Caminant cap a la porta.) Aquí jo m'hi moriria! (Com ofegant-se.) Me'n vaig! Me'n vaig!... No m'espereu...

Madrona (deturant-lo, suplicant) Escolta, escolta!...

Passarell (obrint la porta) Jo'm feriria!... Jo'm feriria! (Torna en Fidel.)

Escena ultima

(Els mateixos, més en Fidel)

Fidel Ont aneu, pare?

Passarell No ho sé!... No ho sé!...

Madrona Detura-l, fill meu!

Fidel (deturant-lo, molt admirat) I ara! Què teniu? Què passa?

Passarell (sanglotant) Vés, escolta a ta mare. Creu-la, fill; creu-la... No't vol a casa!... Te vol vendre!... Vés, escolta-la!... T'estima molt!... Ja n'està cançada de tu!...

Madrona No; no, Fidel! No te'l creguis!

Passarell (insistint) Sí! Sí... Ja no't vol aprop seu... Li fas nosa... Més s'estima'ls diners que a tu...

Fidel Però, pare! Veniu.

Passarell (desprenent-se dels braços d'en Fidel) No!... Deixa-m!

Fidel Ont aneu?

Passarell No ho sé... No m'espereu pera dinar... (Se'n va per la primera porta de la dreta.)

Fidel (am gran prec) Pare!

Madrona Pobres de nosaltres!

Fidel (seguint-lo) Però, home, escolteu.

Madrona Vés, no'l deixis, Fidel; no'l deixis! (En Fidel se'n va darrera del Passarell. La Madrona'ls segueix a tots dos fins a la porta, fent grans exclamacions.)

Teló rapid

Acte tercer

(La mateixa decoració dels actes anteriors.)

Escena I

(La Madrona, sola. Aviat en Fidel)

Madrona (mirant, ansiosa, per l'escala) Fidel: que no l'has trobat? (Curt silenci.) I, doncs, que no ve? (Curt silenci.) M'enganyes...

Fidel (entrant, somrient) Ja ve, ja.

Madrona Ont és?

Fidel Es a donar un tom amb en Boira.

Madrona Que s'han trobat pel carrer?

Fidel (deixant el barret damunt d'una cadira) Sí.

Madrona Quina sort hem tingut!

Fidel Vaja, animeu-vos, que això no ha sigut res. Voleu que ajusti la porta?

Madrona No... Deixa-la oberta. (Curt silenci.) Però, vols dir que vindrà?

Fidel (am tendresa) Sí, dòna.

Madrona Mon germà li haurà fet veure que anava errat.

Fidel (somrient) Es clar que sí... (Cambiant de to.) No ha vingut pas aquell senyor?

Madrona No encara. No't moguis, ho sents?

Fidel No tingueu por.

Madrona (neguitosa) Ja deuen ser les onze.

Fidel Estones ha que han tocat.

Madrona (suplicant) Doncs, no't moguis, fill meu.

Fidel No'm mouré, dòna.

Madrona T'agradarà molt, aquell senyor. No'l desairis, eh?

Fidel Estigueu ben confiada.

Madrona Me daras una alegria! (Compareix el Xic per la primera porta de la dreta. Va vestit com en el segon acte.)

Escena II

(Els mateixos, més el Xic)

Fidel Hola, Xic!

Xic (malhumorat) Se veu que encara tot-hom té sòn!

Fidel Que no has trobat colla a la Societat?

Xic No més hi havia'l cafeter. I ton pare, que és fòra?

Fidel Sí: ha sortit no fa gaire.

Xic (adonant-se de la Madrona, que està plorosa) I, això, Madrona? Què teniu?

Madrona (dissimulant) Res, noi.

Xic Me pensava...

(La Madrona, ansiosa, va a mirar per l'escala, desapareixent de la vista del public.)

Fidel Doncs, sent aixís, no has pogut fer el tutti...

Xic Cah, home, cah! Si tot-hom dorm! Que n'hi ha de gent que sempre estaria dormint! Creu-me, Fidel: si no ve algú a despertar-nos, lo que és els obrers estem perduts.

Fidel Bé s'ha de reposar.

Xic Bé: tu ja m'entens.

Fidel Però, pera fer el tutti vols despertar al poble?

Xic Qui diu pera fer el tutti vol dir pera una altra cosa. Com que la classe treballadora que freqüenta les societats i casinos sembla que no sapiga passar el temps en res més que jugant a cartes... Comprens lo que vui venir a suposar?

Fidel Tu vols dir que en comptes de perdre les hores en jòcs...

Xic (amb enfasi) Se podria discutir i alhora instruir-se.

Fidel Per què no comences tu? Per què no deixes les cartes?

Xic ¿Am qui vols que discuteixi, si no hi ha ningú que m'escolti? Ja saps com són les societats recreatives: allà no hi vagis a parlar de politica, ni de religió, ni de res que interessi a la nostra classe. Parla de cançons, d'envegetes de les altres societats... i d'anar a fer tecs. Res de politica, perquè, si t'hi llences, desseguida't claven el reglament pels nassos i t'exposes a que t'amonestin.

Fidel (rient) Sí que ho feu fort!

Xic El primer article dels nostres estatuts diu que no's permet parlar de politica ni de religió.

Fidel Doncs, de què parleu?

Xic De bestieses.

Fidel L'home que va a raure en un casino d'aquests, ell mateix s'engavía i aixala les seves aspiracions.

Xic De primera!

Fidel No'l preocupa res.

Xic Res!

Fidel (amb ironia) Sembleu uns satisfets. (Entra la Madrona, tota atribulada, desapareixent per la segona porta de l'esquerra.)

Xic Ja s'acabaria, ja, si fessim lo que am tu hem parlat tantes vegades.

Fidel Haurieu de tenir l'ideal del poble.

Xic (amb ironia) Ideal m'has dit! Nosaltres cantem sense aixecar el vol. Sempre anem arran de terra, com els falsiots... (Enfadant-se.) El dia que m'hi posi, l'esbullo'l casino!... En diem "La Fraternitat" perquè és un nom que muda; però, creu-me, si poguessim, l'un se menjaria'l fetge de l'altre.

Fidel (amb ironia fina) Això no és pas lo que va ensenyar-vos en Clavé.

Xic Ben clar vas dir-ho ahir vespre: la seva obra se'ns mor a les mans. Ell prou va deixar-la ben gemada i plena de vida; però nosaltres no'ns cuidem de regar-la: se'ns corseca.

Fidel Perquè no aneu amb el temps: us heu estacionat.

Xic Perquè badem. (Torna la Madrona amb un mocador del cap a les mans.)

Madrona (acostant-se) Noi: no te n'aniras pas?

Fidel No. Que heu de sortir?

Madrona Sí. Ja torno desseguida.

Fidel Aneu, aneu.

Madrona (prudentment) Vès que si ve aquell senyor...

Fidel No passeu ansia.

Madrona Enteniment, fill meu, enteniment. (Nerviosament se posa'l mocador i se'n va per la primera porta de la dreta.)

Escena III

(En Fidel i el Xic)

Fidel Pobra mare!

Xic T'estima molt la Madrona!

Fidel Massa!

Xic Es que sí. Ahir vespre va enternir-me. Comprens per què parlo?

Fidel Sí.

Xic Ja és un cas ben apurat. Vès ara per què ha tingut de sortir la teva mare... Crec que és molt rica.

Fidel (am naturalitat) Així ho diuen.

Xic Lo que és jo, si m'haguessin abandonat com van fer am tu, demà que sapigués on són els meus pares, cregues que no's queixarien de la pesada: de poques-vergonyes i bretols no'ls deixaria. I que tant és que preguessin com no, que no'n treurien res de mi. M'estimaria més ser un pobre treballador, sense deure-ls res, que no que al cap de tants anys me cobrissin de moneda.

Fidel No tot-hom pensa com nosaltres dos.

Xic Prou que ho sé. Ja veuras el dia que la gent comenci a enterar-se d'aquesta mare tant rica que t'ha sortit; ja veuras: de tonto i de mal fill no't deixaran.

Fidel I si's tractés d'una pobra?

Xic (am sarcasme) Oh! Si's tractés d'una pobra, tot-hom trobaria ben fet que no la volguessis regonèixer. Tot ho fa'l panís, tot!

Fidel Ja tens raó, ja. (Se senten enraonaments per l'escala. Seguidament compareixen el Passarell i en Boira per la primera porta de la dreta.)

Escena IV

(Els mateixos, més el Passarell i en Boira)

Boira Vaja, home... Passa, passa.

Passarell (resistint-se a entrar) Mira que no responc de mi!...

Boira (empenyent-lo) Passa, passa, mal-carat! Quin genit! (Adonant-se d'en Fidel i el Xic.) Hola, nois!

Xic Hola. (El Passarell s'asseu a la dreta de la taula.)

Boira Me pensava que eres a la Societat.

Xic Si no hi havia una ànima!

Boira Es que la gent encara deu tenir sòn.

Xic Nosaltres no'n tenim pas.

Boira (alegroi) No tot-hom és de la nostra fusta. (An el Passarell.) Vaja, tu, aixeribeix-te.

Passarell Deixa.

Boira En què penses ara?

Passarell En res de bo.

Boira Pensa en el tec de diumenge, que't posaras alegre.

Fidel Que esteu conciliador avui, Boira!

Boira Què vols dir amb aquesta paraula?

Fidel Vui dir que esteu ben disposat pera tranquilisar a la gent.

Boira Fóra bo per arcalde de barri: el meu veïnat seria una bassa d'oli. (An el Passarell.) Apa, tu...

Passarell (malhumorat) Deixa-m estar, home!

Boira Xic! Cantem-ne una?

Xic Sí: cantem uns responsos.

Boira Una de ben alegra, de la flamarada, que faci fugir la tristesa.

Xic (anant-se'n cap a la dreta) Jo, me'n vaig cap a casa, que avui tinc de fer l'arroç.

Boira Vaia un cuiner!

Xic Ja ho veureu d'avui en vuit.

Boira Que convides?

Xic Pera quan? Pera diumenge?

Boira No: per ara. A menjar de l'arroç que facis.

Xic Apa. Llengua, teniu!

Boira Se t'aprecía, Xic. Avui me quedo aquí am la familia.

Fidel Ah!... Dineu am nosaltres?

Passarell Tant aviat dius sí com no!

Boira Que't sap greu?

Passarell No. Ja has avisat a la teva dòna?

Boira Sí. Que no has sentit com ho deia an en Mingo?

Passarell Tens raó.

Xic Bé: que veniu?

Boira No puc. Ja sents el què.

Xic Doncs, sent aixís, us deixo.

Boira Endavant, si te'n vas.

Xic (anant-se'n) D'aquí a la tarda.

Fidel Salut, noi.

Boira Que no vindras a pendre cafè?

Xic Vaia!

Boira Passa a buscar-nos, que marxarem plegats.

Xic Entesos. I que aprofiti.

Fidel A tu també! (El Xic desapareix per la porta de l'escala.)

Escena V

(Els mateixos, menys el Xic)

Boira (an el Passarell) Que no't passa?

Passarell (clouent el puny) Si no fos pel sinó...

Boira No t'hi havia vist mai, d'aquesta manera.

Passarell Un dia o altre tenia de començar.

Boira Vès, Fidel, tu que tens més paraules: jo no sé com predicar-li. Li he fet tota mena de reflexions, i com si res.

Fidel Pare: no us hi amoïneu, home.

Passarell Que aviat ho haveu dit vosaltres! Aixís!... Val més que no ho digui. (Torna la Madrona, tota neguitosa i pantejant.)

Escena VI

(Els mateixos, més la Madrona)

Madrona (contenta al veure an el Passarell) Ah! (Alegroia, an en Boira.) Ja tornes a ser aquí?

Boira M'he repensat i vinc a dinar.

Madrona Ben fet. (Va als fogons.)

Passarell Noi: tanca la porta. (En Fidel va a tancar la porta de l'escala.)

Madrona (an en Boira) Ja ho sap la Susagna que't quedes?

Boira Sí: ja li he enviat un propri.

Fidel (an el Passarell) Ja sé que han anat tant bé les Caramelles.

Passarell (am brusquetat) Tant bé anessim a casa!

Fidel Vaja, que la mare va ser esplendida. I això que no més vau cantar dugues peces.

Passarell Hagués anat per ella, que no'ls hauria donat re, an els coristes.

Fidel Tant generosa que és...

Passarell Sí: pera donar els seus fills. (La Madrona arrenca a plorar fondament.)

Fidel (anant a aconsolar-la) Bo! I ara?

Boira (col·locant-se a l'esquerra) Sempre us-e les haveu!

Madrona (an en Fidel) Que no'l sents? Que no'l sents com me tracta?

Fidel No us ho prengueu així: ha sigut una broma.

Passarell (aixecant-se i dirigint-se a la dreta) No ha sigut una broma. Cregues que parlo seriament. Pot-ser mai m'havia formalisat tant com avui.

Fidel (desde'l mig de l'escena) Però, què teniu?

Passarell Que t'ho digui ella. Jo, per ara, no vui dir re: després ja sé lo que'm pertoca fer.

Boira No us hi havia vist mai aixís!

Fidel Jo tampoc.

Passarell Sembla que tot me vagi en contra!

Fidel (acostant-s'hi) No pas jo, pare!

Passarell Tu, no... Però per culpa teva... No, no per culpa teva... Ni sé lo que'm dic!... Per què ha tingut de venir aquell senyor! Deviem ser massa feliços!

Fidel Que us amoïneu aviat! No tingueu por de res. Que no vaig dir el què, ahir vespre?

Passarell T'hi atens?

Fidel (am convicció i serenitat) Lo que vaig dir ahir ho diré tota la vida.

Passarell (acostant-se a la Madrona) Ho veus, Madrona? (Amorosint-la.) No sents com parla en Fidel? I no t'agrada que parli així?

Madrona No. Gens!

Passarell T'ho mires malament. Posa-t sobre sí. Si hauries d'estar-ne joiosa!

Madrona Vés: no'm donguis més pena.

Passarell (deixant-la) Mireu que és toçuda!

Boira Vaja, Madrona...

Passarell (anant a seure a la dreta de la taula) Jo ja no sé com expressar-me.

Fidel (am tendresa) Mare: que voleu que us deixi? Que no m'hi voleu a la vostra vora? Que n'esteu cançada de mi?

Madrona No, no, fill meu!

Fidel (am molta tendresa i serenitat) Parleu-me com sempre m'heu parlat. Vós no m'heu enganyat mai. Què us va dir aquell senyor?

Madrona Que la teva mare's moria de tristesa, pensant en tu.

Fidel (am naturalitat) Bé, bé... Jo ja'l comprenc el vostre sentiment: és molt delicat. No us fa obrar aixís cap mena d'egoisme; molt al contrari: el vostre cor generós arriba fins al sacrifici; però jo no puc consentir que us sacrifiqueu. No faltaria més que ara, precisament ara, jo us deixés sols, tots sols, entre aquestes parets! M'anyorarieu, i a mi m'obligarieu a desempenyar un paper molt baix!

Madrona Jo no ho vui, ho sents, Fidel? Jo no ho vui que la gent te miri com fins ara t'ha mirat. Escolta'ls meus consells. Jo, pobra de mi, t'he ensenyat tot lo mellor que sabia, i lo mellor que jo sé és que, en aquest món, s'ha d'estimar, s'ha d'estimar i perdonar.

Fidel Perfectament.

Madrona Si la teva mare no va portar-se com tu voldries, no la culpis an ella.

Fidel Doncs a qui?

Madrona A la gent. Vés a saber si va ser ella que va pensar en abandonar-te.

Fidel Per què no's rebelava!

Madrona Contra qui?

Fidel Contra tots! Contra tot el món! Val més ser mare que semblar honrada.

Madrona Una s'acovardeix...

Fidel Ella va preferir més l'honra que'l fruit del seu amor, si amor va sentir.

Madrona Diuen que sí que estava enamorada.

Fidel Raó de més pera estimar-me.

Madrona (am gran prec) Escolta-la.

Fidel No pot ser.

Madrona Primer és la teva mare que tot.

Fidel Primer és la meva conciencia.

Passarell (concentrat, mirant a terra) Aquesta és la paraula!

Madrona Semblarà que jo t'hagi pujat sense cap mirament. Ai, Senyor! I tant que m'he desentranyat per tu!

Fidel Per això us estimo tant.

Madrona Jo t'he donat totes les dolçors del meu cor.

Fidel Per això no vui deixar-vos.

Madrona Pobra de mi!... Què pensarà ta mare quan sapiga que no la vols conèixer? Dirà, i am molta raó: "Vaia una criança ha donat an el meu fill aquella dòna!"

Fidel No més faltaria que digués això!

Passarell Just!... Després que ella no ha fet res per tu.

Boira Es que si's queixava...

Passarell Que vinguin uns altres pares a pujar mellor an els seus fills.

Madrona Ja ho sé. Però en Fidel, pera fer-nos quedar com ens mereixem, hauria de creure-m.

Fidel (am molta serenitat) Allavors jo seria dolent am vos.

Passarell I am mi també.

Fidel Sí: am vosaltres.

Boira Es que sí!

Madrona Nosaltres ja no hi tenim cap dret am tu.

Fidel (somrient, persuasiu) Però, mare...

Madrona No m'ho diguis més! Quan no'n tenies, sí que te n'era! Si mai te'n faltés, te'n tornaria a fer.

Fidel (pausadament i am molta naturalitat i tendresa, sense descendir a la declamació afectada) Vós, unicament vós, sou la meva mare: aquella altra no va fer més que emmotllar-me... Vós m'heu modelat... compreneu?... m'heu amorosit i m'heu infiltrat la vostra vida. M'heu donat, junt amb el vostre amor, la flor de la vostra joventut. M'heu cantat, gronxant-me en el breçol, les cançons de la vostra primavera. De la meva mare no'n queda res, ni'l record d'un petó, ni l'halè d'un sospir, en la meva naturalesa. Tot, en el meu interior i en la meva sang, és vostre. La vostra vida ha purificat la del meu origen i l'ha renovada tota. Jo us visc a vós amb el cor i amb el pensament. Sóc vostre, tot vostre. Si no ho fos; si jo avui no fos sang de la vostra sang, ànima de la vostra ànima, us abandonaria, sí: seria com la meva mare.

Passarell Series un ingrat.

Fidel Més que ingrat! Un lladre que us ha robat la vida.

Passarell No't convences, Madrona? Ni davant d'aquestes explicacions?

Boira Sí, dòna, sí: el noi parla bé.

Passarell De sobres. Fidel Lo que dic és dictat per la raó i la conciencia.

(Se sent trucar a la porta de l'escala.)

Madrona (girant-se vivament) Ara! (Curt silenci.) Hi deu haver aquell senyor. (Expectació en tots. Curt silenci.)

Passarell (amb ira concentrada) Aquell senyor! (Tornen a trucar, més fort que de primer. Segueix l'expectació. Llarc silenci. Se miren els uns als altres, indecisos, no sabent què fer.)

Madrona (decidint-se) Vaig a obrir. (Va a obrir la porta. Apareix Don Albert.)

Escena VII

(Els mateixos, més Don Albert)

Don Albert (desde la porta) Déu la guard.

Madrona (am veu tremolosa) Déu lo guard. Passi, passi, si és servit.

Don Albert (entrant, amb el barret a la mà) He trigat una mica, veritat? (Somrient.) Ja'm dispensarà.

Madrona Està dispensat.

Don Albert (saludant, afablement, a tots) Bon dia tinguin, senyors.

Fidel (am naturalitat) Bon dia tingui. (El Passarell i en Boira, agrupats a l'esquerra, saluden bruscament amb un moviment de cap.)

Don Albert I en Fidel?

Madrona (no gosant) Miri-se'l... El té al seu davant.

Don Albert (molt admirat i exageradament adulador) Aquest és?

Fidel (atentament) Servidor.

Don Albert Me quedo parat!... Quan la seva mare'l veurà!... Quina sorpresa!... (Mirant-lo fixament.) Exacte, exacte an ella! Es la mateixa estampa!

Fidel (am cortesia) Cobreixi-s... Faci'l favor.

Don Albert Es comoditat. Gracies.

Madrona (tremolant de goig) Mira, Fidel: aquest senyor és aquell mateix que va venir ahir a la tarda.

Fidel (am naturalitat) Ah! Sí?

Madrona (senyalant an el Passarell i an en Boira) Aquell és el meu marit, i aquell altre un germà meu.

Don Albert (molt atent) Servidor de vostès. Tant gust en coneixe-ls.

Passarell (am brusquetat i en veu baixa) Gracies.

Don Albert (an en Fidel) No ho prengui a adulació: cregui-m que estic encantat am vostè. No me l'imaginava d'aquesta manera.

Madrona (contenta) Es un galan minyó, veritat?

Don Albert (a la Madrona i el Passarell) Els dono l'enhorabona.

Madrona (agraïda) Pobra de mi! (El Passarell, irat, en veu baixa diu una paraula, a l'orella, an en Boira.)

Boira (també en veu baixa) Calma.

Don Albert Veig que l'han pujat com un propri fill. Sé lo molt que val com a home i fins ont arriba la seva instrucció.

Fidel (am modestia) Vostè exagera.

Don Albert Faig justicia. (El Passarell segueix dient coses, a l'orella, an en Boira. Que's noti que està a punt d'esclatar.)

Boira (molt concentrat, agafant an el Passarell per un braç) Calma! Calma!

Fidel (a don Albert, am finesa) Però, cobreixi-s i faci'l favor de seure.

Don Albert (un xic torbat per la presencia dels altres) Gracies. Estic bé aixís.

Boira (an el Passarell, en veu molt baixa) Anem! (Estirant-lo pel braç.) Deixem-los.

Fidel (a don Albert) Estarà cansat...

Don Albert No... (En Boira, am gran esforç, se n'endú an el Passarell, desapareixent els dos per la segona porta de l'esquerra.)

Escena VIII

(Els mateixos, menys el Passarell i en Boira)

Madrona (després d'un curt silenci) Fidel: pot-ser que entressiu a la teva sala...

Fidel No cal.

Madrona Podrieu enraonar am més llibertat.

Don Albert Per mi no's molestin.

Madrona Doncs, segui, si és servit. (Don Albert s'asseu a la dreta de la taula.)

Fidel (asseient-se a l'esquerra) Digui.

Don Albert Vostè ja deu estar enterat per la seva dida...

Fidel (am naturalitat) La meva mare, vol dir.

Don Albert (desorientat) Aquesta bona dòna. (La Madrona se'n va, plorant, per la segona porta de l'esquerra.)

Fidel (suplicant) Mare: no us mogueu d'aquí.

Madrona (plorant i rient alhora) Ja torno... ja torno desseguida... (Desapareix.)

Escena IX

(Don Albert i en Fidel)

Don Albert (després d'un llarc silenci) Doncs, sí: vostè ja deu estar enterat de l'objecte de la meva visita...

Fidel Sí, senyor.

Don Albert Sent aixís, seré breu.

Fidel Com a vostè li sembli.

Don Albert Però és indispensable, abans de tot, que'l posi en antecedents.

Fidel (am cortesia) Digui...

Don Albert (mirant de fit a fit an en Fidel) Permeti que m'admiri de veure-l fet un home.

Fidel (am molta amabilitat) Vagi dient.

Don Albert (somrient) No s'impacienti. (Cambiant de to.) He vingut a trobar-lo complint una missió sagrada.

Fidel (am delicadesa) Concreti.

Don Albert Vostè també deu tenir noticia de la trista joventut de la seva mare.

Fidel (am naturalitat) En sé alguna cosa.

Don Albert Figuri-s lo que devia sofrir quan va veure-s obligada a abandonar-lo!

Fidel No diu que és viuda?

Don Albert Sí...

Fidel Suposo que'l seu marit no devia ser el meu pare...

Don Albert No, senyor: era un altre.

Fidel (am molta delicadesa) I an aquest altre li va confessar el seu passat?

Don Albert (escandalitzat) Això no! (En to baix.) Si ella hagués trobat per espòs a un home generós...

Fidel Com ho sabia que no ho era?

Don Albert (no sabent què respondre) Oh! Veurà... Si l'hagués considerat aixís, an el seu marit, l'hauria fet regonèixer a vostè com a fill del seu matrimoni. La pobra no ha pogut fins ara.

Fidel I si hagués mort primer ella?

Don Albert Oh! Allavors...

Fidel Allavors jo no tindria mare.

Don Albert Què vol fer-hi? Vostè ja ho comprèn.

Fidel Sí. Però m'extranya que ella s'unís amb un home del qual ne dubtava tant.

Don Albert No hi havia altre remei.

Fidel Per què's casava, doncs?

Don Albert (prudentment) Pera salvar les apariencies, el seu honor...

Fidel (amb ironia) I no va salvar res!

Don Albert (molt sorprès) Per què ho diu?... El món l'ha considerada sempre. Ningú s'ha enterat mai de la seva vida privada.

Fidel (amb ironia fina) I la seva conciencia, tampoc?

Don Albert Oh, sí! Per això ara...

Fidel Vaia una moral!

Don Albert No l'entenc...

Fidel Sí, que m'entén.

Don Albert En bona fe...

Fidel La meva mare va despendre-s de mi i va ocultar el seu passat a l'home que va dur-la a l'altar.

Don Albert Què volia que fes? Que digués la veritat?

Fidel (serenament) Sí. La veritat per damunt de tot!

Don Albert Oh amic meu!... La societat és tant exigenta, que devegades és preferible mentir.

Fidel Mai!

Don Albert (somrient) El seu ideal és hermós, sublim, però no és practic... Miri: la seva mare és molt bona: té un cor d'angel... No més vostè pot deslliurar-la de la tristesa que l'aclapara.

Fidel No és possible.

Don Albert Recordi que's tracta de la dòna que va donar-li la vida.

Fidel No, que va llençar-la.

Don Albert Contra la seva voluntat. Reflexioni-ho, vostè que té talent de sobres.

Fidel Què vol de mi?

Don Albert Que vagi a reunir-se am la seva mare.

Fidel I aquests vellets, que m'han recullit i estimat com un fill?

Don Albert Donya Lluisa, la seva mare, ho ha previst tot. M'ha facultat pera dir-li que vostè mateix, en prova del seu agraiment, els senyali una pensió vitalicia.

Fidel (admirat) Què diu ara!

Don Albert (somrient) Li està bé?

Fidel (am dignitat) Quin concepte en tenen vostès dels meus protectors?

Don Albert Molt bo.

Fidel I, doncs, per què'ls ofereixen diners?

Don Albert Pera premiar les seves virtuts.

Fidel (amb ironia fina) Que no pot oferir res més la meva mare?

Don Albert (am to persuasiu) Deixi-s de filosofies. Vostè se'n va amb ella. Un cop hi sigui, tots dos, ben feliços, se n'aniran a viure a l'extranger.

Fidel (amb estupefacció) A l'extranger!

Don Albert Sí.

Fidel Encara no s'atreveix a presentar-me en la seva societat? M'ha de dur lluny, ben lluny, allà on no'ns coneguin! Aixís entén l'estimació?

Don Albert Més endavant, passats uns quants anys... comprèn?... podran instalar-se a Barcelona.

Fidel (aixecant-se, am dignitat) Prou!

Don Albert (també aixecant-se) Pensi que desprecía una gran fortuna. Aprop de donya Lluisa mai li faltaria res.

Fidel Me faltaria l'amor.

Don Albert (somrient amb ironia) Oh! Les seves idees...

Fidel (serenament i am dignitat) Són generoses i enlairades...

Don Albert Les idees... el benestar les suavisa.

Fidel (ofès) Per qui m'ha pres?

Don Albert (fent una rialleta) Jo tinc més experiencia de la vida.

Fidel Més edat, vol dir.

Don Albert Tinc més món, cregui-m.

Fidel I, am tot i això, encara no ha vist mai un home que no vulgui vendre ni trair els seus sentiments?

Don Albert Tot-hom procura pel seu benestar.

Fidel (amb energia) Bé: acabem.

Don Albert Acabem. Què determina? Què li dic a la seva mare?

Fidel (convençut i serè) Que ja estic content am la que tinc, que no'n vui d'altra.

Don Albert Això és crudel!

Fidel Es just! Lo crudel seria abandonar an aquests pobres vells.

Don Albert No'm dóna ni una esperança?

Fidel Ni una.

Don Albert Mediti-ho am més calma.

Fidel Es inutil. Am vinticinc anys, m'ha donat temps de sobres pera arrapar-me an el cor dels humils. Avui ja hi estic arrelat del tot. Tinc els seus anhels i les seves esperances. No puc trasplantar-me: sóc massa fet.

Don Albert (movent el cap) No va bé, no va bé.

Fidel Per què ha vingut a pertorbar la pau d'aquesta casa, la tranquilitat d'aquests pobres vells?

Don Albert He vingut, com li he dit abans, complint una missió sagrada.

Fidel I tant sagrada!

Don Albert Els precs d'una mare ho són sempre pera mi.

Fidel No totes les dònes que posen sers al món són dignes de ser mares.

Don Albert Ara sí que veig...

Fidel Que? Digui! No s'ho calli.

Don Albert (molt subratllat) Veig clarament que l'ausencia de la mare endureix el cor.

Fidel (indignat) Què sap vostè, si no'n té?

Don Albert Fidel!

Fidel No'l trec jo mateix de casa perquè hi han els meus pares, ho sent bé?, els meus pares, i vui que ells el treguin.

Don Albert (en veu baixa) M'he ben equivocat!

Fidel (cridant) Mare! Pare! Veniu: feu el favor.

Don Albert (sofocat) Que no's basta per sí sol?

Fidel Veniu! (Compareixen precipitadament per la segona porta de l'esquerra la Madrona, el Passarell i en Boira.)

Escena X

(Els mateixos, més la Madrona, el Passarell i en Boira)

Passarell Què hi ha, Fidel?

Fidel Treieu de casa an aquest senyor, que m'està insultant!

Don Albert Jo no l'insulto.

Fidel Fa més: ve a profanar la nostra pobresa. Treieu-lo, pare!

Don Albert No n'hi ha necessitat: ja m'en vaig.

Passarell (concentrat) Marxi!

Don Albert Jo que'm creia enraonar amb un jove educat!

Fidel Mare: que no ho sentiu?

Madrona Verge del cel!

Fidel Que no'l sentiu?

Don Albert (amb ironia fina) Senyora, la felicito: en Fidel és més digne fill de vostè que de donya Lluisa.

Fidel Miserable!

Madrona (a don Albert) I la seva mare què hi dirà?

Don Albert No hi pensi més en ella. Passin-ho bé. (Desapareix.)

Escena ultima

(Els mateixos, menys Don Albert)

Madrona (després d'un curt silenci) Quin home! (En Boira tanca la porta d'una revolada.)

Fidel (acostant-s'hi) Mare: encara ho creieu que jo haig de deixar-vos?

Madrona (abraçant-lo) No, Fidel!

Passarell (plorant d'alegria) Ho veus, Madrona?

Madrona (an en Fidel) Diga-m mare, sempre mare!

Fidel Sempre us ho diré.

Boira (amb esclat de joia) Aixís m'agradeu!

Fidel Us oferien diners a cambi d'un gran sacrifici.

Madrona Quina repugnancia!

Fidel Jo no vui que us sacrifiqueu.

Passarell (abraçant-lo, plorant) Fidel!

Fidel No consento que a les vostres velleses se profani aquesta blancor, que jo corono am petons. (Els besa a tots dos en el cap.)

Passarell Fill meu!

Madrona (besant-lo) Fill del meu cor!

Boira (plorant i rient) Apa, aquí!

Fidel Si ja esteu cançats o no podeu treballar, reposeu.

Passarell No, no, Fidel!

Fidel Sí, reposeu. Jo sóc jove, i a mi'm pertoca afanyar-me pera vosaltres.

Passarell (anant-se'n, sanglotant, a seure a l'esquerra, al costat de la taula) Gracies, gracies.

Fidel M'heu donat vinticinc anys de vida. Treballaré, amb amor, pera donar-vos-en el doble!

Passarell Quina alegria que tinc!

Fidel (a la Madrona, senyalant l'escudeller) Mireu, mireu: encara hi ha'l meu clavell en fresc.

Madrona Me'l dones?

Fidel Sí. Am l'ànima i tot.

Madrona Doncs, me'l quedo pera mi.

Fidel (desprenent-se dels braços de la Madrona) Mare!

Boira (am molta fruició) Apa, apa, a riure tot-hom i a dinar desseguida. (Treient les estovalles d'un calaix de la taula). Això no ha sigut res. (Extenent enlaire les estovalles). Mireu: la bandera de la pau i de la manduca. (Para la taula tot taratlejant, en veu baixa, "Les flors de Maig" d'en Clavé. La Madrona muda l'aigua de la copa en que hi ha'l clavell, i després rega les clavellines de la finestra.)

Passarell Fill, fill meu!

Fidel (abraçant an el Passarell) Pare! (El Passarell, abraçat an en Fidel, esclata en plor. En Boira, tot atrafegat i alegroi, extén les estovalles damunt de la taula, estirant tant aviat d'un cap com de l'altre, seguint taratlejant "Les flors de Maig".)

Madrona (de la finestra estant) Que ploreu?

Fidel És d'alegria, mare!

Teló rapid