El carbonerot
Tres nines se'n van al bosc
La fosca 'ls pren
Veuen venî un carbonerot
que n'es d'Urgell
Anda lumbet lumbet sardana,
anda lumbet lumbet lumbet.
—Carboner, treu-nos del bosc,
que't pagarem:
no't pagarem amb plata ni or,
que no'n portem.
Sinó un bés de totes tres
te'n donarem.
—Més m'estimo un dinerot
que'n fossin cent.
—Anda allà, carbonerot,
que'n sou dolent.
La llenya que tens al bosc
mal llamp l'ençén.
La dòna que't casaras
ja estés a prenys;
la criatura que parirà
ja tingués dents.
