Obre el menú principal
El ball de Sant Ferriol

de
l'àmbit tradicional català


Era un pastor que en tenia tres ovelles,
era un pastor que tenia un penelló.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol,
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Jo i el pastor, que vivíem d’amoretes;
jo i el pastor, que vivíem de l’amor.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol,
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Tots en tenim, de picor i de pessigolles;
tots en tenim, si som vius i no ens morim.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol,
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Bé pots ballar si no tens pa i botifarra,
bé pots ballar si no tens per manducar.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol,
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

No en tastaràs, des del nas fins a la boca;
no en tastaràs, de la boca fins al nas.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol,
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Quantes n’hi ha, que a mi em donen desfici;
quantes n’hi ha, que m’hi voldria casar.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol,
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.



PD-icon.svg Aquesta obra pertany al domini públic. (Més informació...)