El Yaciyateré

Quan hom ha vist un nen^[1] rient a les dos del matí com un boig, amb una febre de quaranta-dues graus, alhora que fora ronda un yaciyateré,^[2] s'adquireix de cop sobre les supersticions idees les quals van fins el fons dels nervis.

Engranatges

Un o més usuaris estan duent a hores d'ara una tasca amb aquest text.

És possible, per tant, que us pugueu trobar amb defectes de contingut o de forma. Si us plau, abans de realitzar grans modificacions o substitucions, contacteu amb els darrers contribuïdors, bé amb un missatge a ses respectives pàgines de discussió, o bé a la pàgina de discussió de l'article per a poder-ne coordinar la redacció.
Comentaris: cap

Un ninot representant el Yasy Yatere conservat al Museo Mitológico Ramón Elías.

Es tracta ací d'una simple superstició. La gente del sud diu que el yaciyateré és un ocellot desairós el qual canta de nit. Jo no l'he vist, però l'he sentit mil vegades. El cantet és molt agut^[3] i malenconiós. Repetit i obsediante,^[4] com ningú. Però en el Nord, el Yaciyateré és una altra cosa.

Una tarda, a Misiones, vam anar un amic i jo a provar una vela nova en el Paraná,^[5] car la llatina no ens hi havia donat resultat amb un riu de corrent feroç i en una canoa la qual rasava l'aigüa. La canoa era també obra nostra, construïda en l'extravagant^[6] proporció d'1:8. Poc estable, com es veu, però capaç de filar com una torpedera.

Notes al peu

1. L'autor ha utilitzat el mot castellà chiquilín: "nen petit".
2. El Yasy Yateré, Yasí Yateré, Yaciyateré o Jasy Jatere (del guaraní jasy: lluna) és una de les criatures més populars de la mitologia guaraní, relacionat amb la lluna i la fecunditat.
3. L'autor va utilitzar el mot castellà "fino".
4. Mot inexistent en castellà (vegeu). Potser el va prendre del portuguès: obsedante (obsessiu) o del portunyol.
5. El Riu Paranà (río Paraná en espanyol, i rio Paraná en portugués) és, darrera l'Amazones, el segon riu més important de sud-Amèrica en termes de magnitud, i transcorre pels territoris de Brasil, Paraguai i l'Argentina, amb un curs de 2.570 quilometres.
6. L'autor va utilitzar el mot castellà "bizarra".

Fonts

• Quiroga, Horacio (1989). A la deriva y otros cuentos (en castellà) pp 201/204. Buenos Aires: Ediciones Colihue SRL. ISBN 9505810814