Edicte de Pere el Cerimoniós als vassalls de Jaume III (1342)
Fa á saber lo senyor Rey en Pere per la gracia de Deu Rey Darago, de Valencia, de Mallorcha, de Serdenya, et de Corcega, et Comte de Barchinona, com lalt en Jachme qui solia esser Rey de Mallorques, é Comte de Rosellò, et de Cerdanya, e qui aquell Regne de Mallorques ab totes les illes à aquell adiahens, et los Comtats de Rosselló, et de Cerdanya, et les terres de Conflent, et de Vallespir, et de Copliure, et altres tenie en feu per lo Senyor Rey ab certes formes; et convinences en la infeudacio daquen feytes contengudes. Fama recomptan fos delat e encolpat, que contra les dites convinences, et contra los usatges de Barchinona, et en altra manera no degudament, feya correr altre moneda part Barchinones en los dits Comtats, et terres de sus dites. Et que feya fondre moneda de Barchinona dargent e ailo qui pus greu era, feya batre moneda palesament et publica en la vila de Perpinya, qui es en lo dit Comdat de Rosselló, lo qual es dins los limites de Cathalunya. Et fo aquell Jacme citat per lo Senyor Rey ab letra peremptoriament et ledesma [1], que dinscert temps en aquella citació contengut comparegues devant aquell Senyor Rey en la ciutat de Barchinona per fermar de dret en poder seu, et en altra manera enantar, segons que de dret et de rahó fos faedor sobre les coses de sus dites. La qual cosa lo dit alt Jachme no curá fer, ans recusá contumaciament comparer devant ell. Per la qual rahó lo dit Senyor pronunciá aquell alt Jachme esser costumaç, axi en no comparer et en no fermar de dret, com encara en no obtemperar à les coses contengudes en la dita letra de citació. Et apres requiren la contumacia del dit alt en Jacme, lo dit Senyor Rey ledesmement annotá lo dit Regne, Comtats, et altres terres desus dites, et tots altres bens axi sients, com movents, et qualsque altres drets, los quals aquell alt en Jacme agues dins la Senyoria del dit Senyor Rey. E seguida ledesma descripció dels dit bens, lo Senyor Rey per edictes, é en altra manera ledesmement manifestá et publicá al dit en Jacme les dites annotació, et descripció de bens. E res no menys aquell citá peremptoriament, et legitima, que dins cert temps comparegues devant lo Senyor Rey per fer en les dites coses ço que degues, ne tengut fos de fer. Apres les quals publicació, et citació es passat un any, dins lo qual lo dit en Jacme no es comparegut davant lo dit Senyor Rey, ne cura de fer ço que devia, ne era tengut de fer, per la qual cosa, e encara per altres rahons justes lo dit Regne ab totes les illes à aquell adiahents, e los Comdats, terres et altres bens, e drets desus dits son aplicats et goanyats al fisch del Senyor Rey. E per conseguent tots aquells qui eren feudaters, homens sotsmises, et vassalls del dit Jacme, e tots altres qui per qualsevol vincle ho liniatge dobligació fossen tanguts al dit Jacme, estants poblats et domiciliats dins los Comtats, et terres et lochs desus dits, sont solts de tota fe, naturalea, homenatge, sagrament, e de qualque altre vincle dobligació, en e per los quals fossen tanguts al dit Jacme, et no son tanguts, ne deven obeir, ne attendre en neguna cosa al dit en Jacme, ne aquell defendre en re de la Real ocupació e aprehensió, la qual dels Comdats e terres desus dites, enten lo dit Senyor Rey à fer Deu aydant, ans deven aquell Senyor Rey aiudar en la dita occupació, e aquell axí com à Senyor lur attendre e obeir, en cara contra el dit en Jacme. Per ço lo dit Senyor Rey per tal que algu, ò alguns de les dites coses poguessen allegar ignorancia, et que ignorant les dites coses de fet no obecesquen al dit Jacme, ne en altra manera fossen contra les dites coses; denuncia, significa, notifica, et publica ab tenor daquestes presents edictes, que tots, et sengles habitants domiciliats, e poblats, e heredats dins los Comtats e terres desus dites, qui axi com vassalls feudataris, ò en altra manera sotsmeses fossen strets e obligats al dit en Jacme per sagrament, homenatge, senyoria, fe, naturalea, ò per qualque altre linyatge dobligació, so absolts, e quitis, quant à aquell en Jacme, de totes et sengles obligacions desus dites, e no deven, ne son tenguts al dit en Jacme datendre, ne dobeir, ne aquell en neguna cosa ajudar. Ans equells son tenguts, estrets, et obligats dajudar, attendre et obeir al dit Senyor Rey, axi com à Senyor lur en la dita occupacio, e en totes altres coses que vasalls o sotsmeses son tenguts à lur Senyor natural.
Quod siquidem edictum idem dominus Rex mandavit et fecit per Raymundum Basconi præconem publicum Barchinonæ voce præconia publicari per publica loca solita civitatis Barchinonæ, præcunte tamen voce tubarum, anafili, et tabalorum. Quod etiam edictum fuit scriptum in IIII. or pergamenis, quorum unum fuit positum in janua cujusdam portalis, quod est in capite Aulæ majoris Palatii Regii Barchinonæ, et aliud fuit positum in janua portalis Curiæ Vicarii Barchinonæ, alterum vero fuit affixum in pariete prope januam Ecclesiæ Sancti Jacobi civitatis Barchinonæ, et alterum in pariete portæ novæ civitatis ejusdem, ut quicumque scientes litteras possent eam legere et videre. Et nicholominus de prædictis mandavit scribi Vicariis, Procuratori, et Bajulo infrascriptis per suas litteras in hunc modum.
- ↑ Legítima
Fonts
modifica- Memorial histórico español: colección de documentos, opúsculos y antigüedades que publica la Real Academia de la Historia, Tomo III. Imprenta de la Real Academia de la Historia, 1852, publicat a partir del llibre P-30 de la RAH de principis del segle XV, i contrastat amb una còpia de 1795 feta per D. Manuel Abella, respectant l'ortografia original excepte els diptongs. Pàgs. 253-255.
