Discussió:Dissertació sobre Stendhal

Notes del traductor

sobre el moment de l'autora:

---Simone fa la primària superior i el batxillerat elemental al liceu Fénelon, a París, durant 5 cursos, dels 11 anys als 15.

---com que el professor de filosofia del liceu és mediocre, el curs següent s’inscriu al liceu Victor-Duruy per seguir-hi les lliçons de René Le Senne, de qui ha sentit a parlar molt bé.

---les classes de filosofia esdevenen sovint un diàleg entre iguals, a dues veus, entre el professor i Simone.

---com a filòsof, Le Senne professa un idealisme absolut, i està molt interessat per la psicologia, mentre que Simone tendeix més a la sociologia.

---del liceu, només l’interessa la filosofia, les altres assignatures les passa tan just com pot.

---a finals de curs, ja fets els 16 anys, és admesa al batxillerat superior de filosofia, i s’inscriu de 1r al liceu Henri IV, on Alain hi fa la filosofia, de qui té moltes ganes de ser alumna.

---Alain (Émile Chartier, 1868-1951), nat a Normandia, té un culte per Plató, Descartes i Kant, i per Lagneau, el seu mestre. Nega enèrgicament que hi hagi progrés, en filosofia. Diu que Plató va molt més avançat que no nosaltres. No estima gens els qui canvien de partit o de religió: un cop feta o donada, una fe, cal mantenir-s’hi i esforçar-se a fer-la bona. Veu els grans pensadors més com a herois de voluntat que no com a prínceps d’intel·ligència, i diu que fins en els seus errors podem trobar-hi alguna veritat. Considera que l’enteniment ha de seguir la fe, no pas precedir-la o rompre-la. Arriba a dir: “Només canvien d’opinió els ximples”, “Només pensa el qui creu”, “L’atenció és religiosa o no és”.

---el primer dia de curs, abans de dir mot, escriu a la pissarra: “Cal cercar la veritat amb tota l’ànima”.

---de més gran, Simone tindrà gran estima, afecte i reconeixement per Le Senne, però no haurà deixat gairebé petja en el seu pensament. Alain, en canvi, haurà estat el seu verdader mestre.

sobre el text:

[1] Aquest text és tret del llibre: Oeuvres Complètes. Tom I (Éditions Gallimard, 1988)

[2] L'autora l'escriu el 1926, al liceu, com a treball de Literatura francesa.

[3] El text fou corregit per P. Gautier.

dins el text:

[1] Honoré de Balzac, Études sur M. Boyle. Analyse de La Chartreuse de Parme.

[2] Le Rouge et le Noir, llibre II, capítol XXXI.

[3] Id., llibre I, capítol X.

[4] trait, trait d'esprit.