Discurs del President del Parlament (2018)

El president del Parlament (Roger Torrent i Ramió)

Molt honorables presidents del Parlament, Rigol, Benach, presidenta De Gispert i presidenta Forcadell, diputats, diputades, autoritats, senyores i senyors, en primer lloc, vull expressar el meu agraïment a les diputades i diputats que m'han votat, i, per tant, que m'han fet confiança, i, als que no ho han fet, dir-los que intentaré gua­nyar-me aquesta confiança durant el meu mandat. Tinc el ferm compromís de treba­llar per a totes i tots els diputats de la cambra, com correspon al meu càrrec.
Alguns avui han fet notar la meva joventut –ja saben que això és una qüestió circumstancial–, diuen que soc el president més jove. Si m'ho permeten, de l'anècdo­ta en voldria fer una categoria: no m'agradaria que el fet que jo fos jove fos atzarós; voldria pensar, en canvi, que es tracta d'un símptoma; un símptoma d'un relleu natu­ral i necessari en els espais de decisió i responsabilitat política. El país avança també en aquest sentit, ho ha de fer.
Accedir a la presidència del Parlament de Catalunya és un honor immens i alhora és també, evidentment, una gran responsabilitat. Per les funcions, perquè és la sego­na autoritat del país, i perquè aquesta institució representa políticament el poble de Catalunya. Però segurament, en aquesta legislatura, en aquests moments, la respon­sabilitat és encara més gran pel context complex i anòmal al qual hem de fer front.
Vull recordar els escons buits. Vull recordar que tres diputats d'aquesta cam­bra es troben en aquests moments en presó preventiva. Oriol Junqueras i Joaquim Forn ho estan des de fa setanta-sis dies; Jordi Sànchez en porta noranta-tres, conjuntament amb el president d'Òmnium, Jordi Cuixart. Una presó preventiva que, en opinió d'un gran nombre de juristes i experts en dret, és absolutament injustificada i que impedeix que puguin exercir plenament, lliurement, els seus drets polítics; no només els seus, sinó també d'aquells a qui representen, és a dir, dels seus votants. I cal recordar també que altres cinc diputats –diputat Comín, Ponsatí, Puig i Serret i el mateix president Puigdemont– es troben a Brussel·les, advertits de rebre el mateix tracte si tornen al país.
No seria honest per part meva, i sobretot no seria responsable amb el que pro­curem representar i protegir, si no denunciés contundentment aquesta situació, si no denunciés els escons buits. En aquesta cambra hi ha cent trenta-cinc veus, i jo haig de defensar el dret d'expressió de totes, completament totes. Dels que avui són aquí, però especialment dels que no hi poden ser.
Aquest és el context en el qual afrontem aquesta legislatura, amb aquesta situa­ció. Però alhora també l'afrontem amb el Ministeri d'Hisenda del Govern espanyol, que intervé les finances de la Generalitat des de fa mesos. I està en vigor també l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola, mitjançant el qual el Govern espanyol va dissoldre aquesta cambra, va limitar-ne les funcions, va cessar el Go­vern de la Generalitat i manté intervinguda l'Administració.
Davant d'aquest escenari sense precedents, sense precedents democràtics, el pri­mer pas és posar fi, immediatament, a la intervenció de les nostres institucions. Cal recuperar la normalitat institucional necessària per estar al servei del país i per aten­dre amb eficàcia les demandes i la voluntat de la ciutadania.
Correspon als grups, correspon a vostès fixar l'agenda i el rumb polític dels pro­pers anys, però en el que depèn de mi, en el que depèn d'aquesta presidència, treba­llaré incansablement perquè aquesta legislatura la política torni a situar-se al centre de tot.

Conjurem-nos tots, conjurem-nos per recuperar les institucions del país i tor­nar-les a posar al servei de la ciutadania al més aviat possible, conjurem-nos per re­cuperar les institucions i posar-les en mans de la ciutadania. De fet, amb aquest Ple constitutiu de la legislatura, amb la votació que acabem de realitzar, recuperem la institució política essencial del país, dipositària de la nostra sobirania, l'encarregada de fer realitat els mandats democràtics del nostre poble.

Hem de tenir sempre present que les urnes són el nostre origen, són la màxima expressió del que representem. I res que no impliqui respectar-ne la seva veu, res­pectar-ne el seu resultat, és assumible en termes d'integritat democràtica.
Ens correspon restituir, enfortir també i preservar la sobirania del Parlament, no només per una obligació històrica, de continuïtat i de voluntat de ser com a poble, sinó per garantir i enfortir els drets civils i els drets socials del nostre país. En un moment en què en molts països del nostre entorn s'està produint una regressió en els drets so­cials, nosaltres aquí tenim l'obligació de defensar els que més pateixen, aquells a qui les crisis sempre els exclouen una mica més, els que més pateixen les conseqüències d'un sistema econòmic que genera desigualtats. Aquest també és el meu desig. Fem que aquesta cambra sigui una aliada de totes aquestes persones, fem que la nostra fei­na sigui útil en aquest sentit. Fem que el progrés social sigui també un objectiu irre­nunciable d'aquest Parlament.
Per això em proposo treballar sense descans per ajudar a restituir plenament el conjunt de les nostres institucions, treballar incansablement per restituir plenament el conjunt de les nostres institucions. Ho faré humilment, des de la meva experiència prèvia com a diputat en aquesta cambra i com a alcalde.
I aprofito aquest fet per reivindicar la tasca que es fa al món municipal, el com­promís de centenars i centenars d'alcaldes i milers de regidors que amb honestedat, amb esforç, al dia a dia, des del seu poble o des de la seva ciutat, ajuden a construir també un país millor. Perquè treballar al món municipal significa gestionar conflic­tes, treballar colze a colze amb la ciutadania, teixir acords amb aquells que no sem­pre pensen com tu, però amb els que ens hem d'entendre.
I és amb aquest esperit, amb aquest mateix esperit, que em plantejo exercir la responsabilitat que ara m'ha estat atorgada. És amb aquest mateix esperit que vull contribuir a cercar l'entesa i el diàleg en la vida política catalana, que té, evident­ment, en aquesta cambra i ha de tenir un espai central.
En la meva trajectòria personal i política sempre he procurat estendre la mà, a tothom, sense excepció. Em comprometo ara a seguir en aquesta línia, a seguir fent-ho. Els demano, això sí, col·laboració, col·laboració a tots vostès i voluntat franca d'ajudar en el bon govern d'aquesta institució. Però alhora em permeto exigir-los una cosa: exigir-los respecte; respecte a la institució, respecte a tots i cadascun dels dipu­tats i diputades i respecte, en definitiva, pels vots de la gent, respecte per la voluntat popular.
Molts de vostès m'han conegut com a diputat i saben el que penso. Aquest, de fet, és el meu patrimoni personal i polític, al qual no penso renunciar mai, en cap cas. Però més enllà de les conviccions polítiques, personals, hi han els principis; per da­munt de les conviccions hi han els principis. I en aquest sentit jo personalment vull fer de la democràcia i la convivència els pilars fonamentals del meu mandat, aquests principis bàsics. Vull contribuir a cosir, a cosir també la societat catalana a través d'aquests dos principis, d'aquests dos fonaments. De fet, som una societat d'identi­tats creuades: identitats d'origen, de gènere, de classe, d'ideologia, de creences i de conviccions, identitats múltiples. Davant d'aquesta pluralitat, que és una riquesa en si mateixa, la cohesió s'ha de fonamentar en els elements comuns que garanteixen la convivència: els principis democràtics, el respecte absolut pels drets i les llibertats fonamentals, la justícia social i, en definitiva, l'essència del que entenem com a re­publicanisme.
Les successives presidències del Parlament de Catalunya, tot i els diferents i lò­gics accents ideològics, sempre han mantingut una clara línia de continuïtat institucional entorn del compromís i de la determinació en la defensa de la institució, així com dels drets i les llibertats públiques. I en aquest sentit vull agrair i fer-me deu­tor d'aquesta línia de continuïtat, però sobretot vull agrair en particular la tasca de la presidenta Forcadell. Com ha defensat ella, reiteradament, des d'aquí on jo avui m'assec, però també arreu, al Parlament s'ha de poder parlar de tot, al Parlament s'ha de poder parlar del que vulguin els diputats i les diputades. Perquè, si no, per a què serveix un parlament, si no és precisament per donar veu a totes els diputats i les diputades i, per tant, a tots aquells a qui representen?
De fet, quan un debat és viu a la societat, quan és present entre els ciutadans, quan forma part dels anhels i dels desitjos d'una majoria, és imprescindible que aquest debat pugui tenir cabuda en aquesta cambra. Aquells que creiem en la demo­cràcia, aquells que participem de les seves institucions, mai hem de tenir por d'ella, mai hem de tenir por de la democràcia, i mai hem de renunciar al debat i a la parau­la. Les diputades i els diputats hem de poder portar aquí al Parlament les veus del país, que són moltes i són diverses. I, com deia l'enyorada Muriel Casals, la nostra tasca és compartir, contrastar visions diferents i trobar, al final, espais de confluència.
Aquest és un país molt plural, i així queda reflectit en aquest Parlament, un par­lament que ha estat legitimat per una participació del 79 per cent. Atenent a aquesta pluralitat, la presidenta Forcadell va fer un gest significatiu en obrir les reunions de la Mesa als representants dels partits que no formen part d'ella. Anuncio, ara ja, que vull donar continuïtat a aquesta mesura, perquè tots representem una part del país i vull que tots ens sentim part d'aquest Parlament, que és el de totes i és el de tots els catalans.
És un parlament amb història, i això afegeix un altre pes a la responsabilitat del càrrec. Em precedeixen, per exemple, noms com el de Josep Irla, fins avui l'únic giro­ní president del Parlament. D'ell em sento deutor, de la seva capacitat de persistència i de la seva lleialtat al país. I, per tant, intentarem, des d'aquesta presidència, com­plir amb aquell llegat que ens deixava el president Irla.
Per altra banda, succeeixo ja més recentment en el càrrec dues dones: la presidenta De Gispert i la presidenta Forcadell, que han representat amb gran dignitat i compromís aquesta institució. En faig esment perquè la igualtat efectiva és encara un repte pendent de la nostra societat, també a les nostres institucions, i personal­ment em sento compromès amb la lluita feminista, perquè el repte de la igualtat ens reclama la implicació de totes i de tots, i també, i en especial, dels homes, un repte per als cent trenta-cinc diputats i diputades d'aquesta cambra. No volem iniciar cap més ple lamentant l'assassinat d'una dona, lamentant un crim de violència masclista. Com a país –i aquest és el nostre repte–, no ens podem permetre ni un sol cas, ni un sola dona assassinada més.
Senyores diputades, senyors diputats, tenim molts reptes, tenim molta feina i, evidentment, una gran responsabilitat. La ciutadania ha dipositat la seva confiança en tots i cadascun de nosaltres; no els podem defraudar. Fem d'aquest Parlament un espai on el diàleg i l'entesa ens ajudin a construir una societat millor.
Deia Stefan Zweig, de qui em declaro fervent seguidor, que el nostre món té es­pai per a moltes veritats, i no només per a una; i simplement, si els homes volgues­sin, podrien conviure amb les altres.
Tots els electes tenim un propòsit comú: el de representar el millor possible els nostres votants, portar aquí al Parlament la seva veu, les seves demandes, els seus anhels, per tal de construir un país millor, més just i més lliure. Que cadascú ho faci des de les seves posicions, que cadascú defensi els seus projectes polítics; tots, òb­viament, hi tenen cabuda. Però els demano que sempre es faci mantenint el respecte als altres.
Diputats i diputades, de tots nosaltres depèn no fallar en la confiança dels nos­tres conciutadans. A les nostres mans està refer i recuperar el protagonisme de les nostres institucions, un protagonisme que es basi en la capacitat de transformar i fer avançar el país.
Els emplaço a posar-nos al servei de la ciutadania i a fer que els debats i els acords en aquest Parlament permetin conrear la llavor de l'esperança en un país que sempre, sempre, sempre, persisteix i que sempre se n'acaba sortint. Malgrat tots els obstacles, malgrat totes les dificultats, aquest país sempre persisteix i se n'acaba sortint.
Visca la democràcia i visca Catalunya!
(Aplaudiments perllongats.)
Els convido a cloure aquesta sessió constitutiva de la dotzena legislatura amb l'himne nacional de Catalunya.
(La cambra, dempeus, canta Els segadors. Crits de: «Visca Catalunya lliure!» Aplaudiments forts i perllongats.)
S'aixeca... (Crits de «Llibertat!»)
S'aixeca la sessió.