Desolació (Joan Arús)/El rapte
El rapte
En ma llar jo vivia com un vell patriarca
que el pes no conegués, feixuc, de la dissort:
l'esposa, els fills, els néts eren mon ric tresor.
Però avui, invisible als nostres ulls, la Parca
hi entrava com un lladre abans de fer-se dia
—cauta, perquè cap hoste son pas no despertés—
i, ràpida, s'enduia, ai las!, per sempre més,
la que em fou dolça amor i fidel companyia.
Ara tot el que em resta no em pot aconhortar
del buit que al meu entorn deixa la seva absència;
ara serà record el que adés fou presència
i trist enyor allò que ja no tornarà.
Ara el plany del poeta m'escau de repetir:
També jo he vist anar-se'n la millor part de mi.