Del rector de Valldellonzes al rector de Vallfogona


Del rector de Valldellonzes al rector de Vallfogona.



  Cisne inmortal, ó fenix, que á la fama,
(Que ni del temps, ni olvít vorás tisora
Ha pogut minorarte) en esta hora
Á impulsos naixes de apollinea flama.

  Tu, á qui lo mon universal aclama,
Digne de aquella rama (burladora
Del rayo mes actiu) que Febo adora,
Y encara es poch blasó, sa esquiva rama.

  Gloria del Ebro, honor de la ditxosa
Fundació de Tubal, que en sa ribera,
Felis te ha dat lo ser, veu armoniosa,

  En qui l' cor de las musas tot se esmera:
Canta, que si Amfió ab lira imperiosa
Lo insensible arrastra; tu atraus la esfera.