Decrets de Nova Planta/Resolució d'11 de desembre de 1717
Després d’haver estat examinades en el meu Consell i d’haver-me estat consultades les representacions fetes pel Comandant General i la Reial Audiència de Mallorca sobre els dubtes sorgits després de la seva formació i establiment, he considerat adequat prendre una resolució per a cada dubte de manera individual. Aquestes resolucions segueixen el mateix mètode i forma en què se m’han presentat. I són les següents:
Dubte 1. Si les sentències, decrets i provisions, tant definitives com interlocutòries, s'han de redactar en llatí, amb la inclusió de motius, o en castellà, i sense aquests. Semblava haver estat la meva intenció Reial que es redactessin amb motius i en llatí, com es feia a l'antiga Reial Audiència, tal com indiquen clarament les següents paraules del Decret: "El mencionat Regent i els Ministres han de conèixer les causes civils i criminals de la mateixa manera i forma que ho feien antigament"; i en una altra clàusula: "En el mode de procedir en les causes civils i criminals, s’observaran les Pragmàtiques i estils antics."
Resolució. Sobre aquest dubte, he decidit que les mencionades sentències, decrets i provisions, tant definitives com interlocutòries, es redactin en llengua castellana i amb expressió de motius, tal com s'ha ordenat i es practica a Barcelona. Les paraules citades del Decret de Nova Planta, que diuen "en la forma i manera que es feien antigament", no s'han de considerar una objecció, ja que es refereixen al fet que els Ministres de la nova Audiència han de conèixer tant les causes civils com les criminals de manera indistinta, com ho feien els de l'antiga Audiència, però no fan referència al mètode ni a les altres circumstàncies del judici o dels actes judicials.
Dubte 2. Si l'abolició de les lleis i costums que fan referència a l'estrangeria ha de comprendre únicament els càrrecs seculars i de la meva provisió, o si també afecta els beneficis i prebendes eclesiàstiques, tant els de lliure col·lació com els de patronatge. En cas que sigui la meva voluntat incloure les prebendes i beneficis, es fa constar que en aquest Regne hi ha una Concòrdia confirmada i aprovada per Sa Santedat, en la qual es va establir com a llei inviolable que tots els beneficis eclesiàstics han de ser atorgats als mallorquins, i que aquests no podien optar a cap prebenda eclesiàstica en cap altre Regne de la Corona. Seguint aquesta Concòrdia, diversos Pontífexs van expedir Butlles, ordenant als Bisbes d'aquella Diòcesi que no atorguessin cap benefici a estrangers; i així s'ha practicat des de temps immemorials.
Resolució. Sobre aquest dubte declaro que el Decret de la planta només inclou els càrrecs i ocupacions seculars. No obstant això, per tal de donar una correcta interpretació al que afecta els eclesiàstics, ordeno a l'Audiència que enviï immediatament al meu Consell una còpia de les Concòrdies i Butlles que esmenta, juntament amb una llista dels beneficis que pertanyen al meu Reial Patronatge.
Dubte 3. Si la jurisdicció que anteriorment tenia el Procurador General ha de quedar completament suprimida, o si, pel que fa a la meva Reial Hisenda, ha de continuar sota l'Intendent, i la resta sota l'Audiència. Tot i que sembla haver estat la meva Reial intenció que l'Intendent exerceixi jurisdicció sobre la recaptació de rendes, delmes i altres drets concrets, aplicats a la meva Reial Tresoreria, i que la resta, en què tenia jurisdicció el Procurador General, sigui competència exclusiva de l'Audiència, com són els plets sobre drets incerts i litigiosos del meu Reial Fisc, penes, causes de servituds, tant rústiques com urbanes, divisions de terres, cases, aigües, etc. No obstant això, havent pretès l'Intendent que havia d'exercir jurisdicció en totes les causes de què coneixia el Procurador General, se m'ha sol·licitat que declari si l'Intendent ha de conèixer altres causes que no siguin les relacionades amb la recaptació de les meves Rendes Reials. I, en aquest cas, si s'han de conservar les quatre Escrivanies que hi havia a la Cúria del meu Reial Patrimoni, i si aquestes han de lliurar a la Cúria de la Reial Audiència els processos que no estiguin relacionats amb la recaptació de les meves Rendes Reials.
Resolució. Pel que fa a aquest dubte, he resolt que, malgrat el que ha estat representat per aquesta meva Audiència, s'ha d'observar la Instrucció, de la qual s'envia còpia juntament amb aquesta meva Cèdula, i ordeno que us ajusteu a ella en tot el que ocorri sobre aquest assumpte, sense contradir-la de cap manera.
Dubte 4. Donat que la jurisdicció del Batlle General d'aquesta Ciutat i Regne ha estat suprimida, sorgeix el dubte de si s'ha de mantenir l'Escrivania d'aquest Jutjat o si s'ha d'integrar a la Cúria de la Reial Audiència. A més, si per a la recaptació de censos i altres crèdits s'ha de procedir com es feia a la Cúria del Batlle, amb les tres lletres. La primera era el mandat, anomenat "primera", pel qual es cobraven cinc doblers (equivalents a cinc quarts de Castella). Si el deutor no s'hi oposava en deu dies, s'emetia la segona, anomenada "execució", que concedia trenta dies addicionals al deutor, i pel qual es pagaven sis dobleros a l'escrivà. Passat aquest temps, es concedia la tercera lletra, anomenada "comissió", que costava dotze dobleros per a l'escrivà, i mitjançant la qual es procedia a embargar els béns del deutor. O bé es procediria simplement amb les dues lletres esmentades a l'Acord del 15 de setembre, que ordena començar amb el meu nom i no amb el del Comandant, eliminant la segona anomenada "executòria".
Resolució: Pel que fa a aquest dubte, he decidit que, suposant que l'ofici de l'Escrivania de la Cúria del Batlle, així com els de l'Audiència, estiguin legítimament alienats, per evitar perjudicar cap de les parts afectades per la decisió que es prengui al respecte, el Regent, juntament amb dos Oïdors, haurà de convocar tots els propietaris d'aquests oficis. Un cop escoltades les raons de totes les parts i tenint en compte els seus interessos antics, hauran de proposar els mitjans per ajustar la situació segons la justícia i l'equitat, de manera que tots puguin continuar exercint a l'Audiència sense alterar el que disposa el Decret de Nova Planta. Un cop fet això, l'Audiència haurà d'informar el Governador del meu Consell sobre qualsevol qüestió addicional que sorgeixi. Pel que fa a les causes executives i la forma d'emetre les lletres com es feia antigament, per ara, ordeno que s'executi la forma de despatxos proposada i esmentada a l'Acord de l'Audiència del 15 de setembre de l'any passat, 1716.
Dubte 5. S’havia ordenat suprimir la Cúria del Batlle i agregar aquest Tribunal a la Reial Audiència, i per tant, sorgeix el dubte de si les causes relacionades amb censos, on els acusats són els habitants de la Ciutat de Palma, tant seglars com eclesiàstics, han de tramitar-se en la Cúria del nou Veguer o en la Reial Audiència.
Resolució: Pel que fa a aquesta qüestió, declaro que no procedeix el que se’m proposa en aquest moment i ordeno que es mantingui el que ja he decretat prèviament.
Dubte 6: Es va ordenar mantenir el Jutjat del Consolat de la Mar, tal com s’estableix en el meu Reial Decret. Ara bé, sorgeix el dubte de si s’han de conservar els dos Tribunals que existien antigament a la Llotja de la Mar: el dels Cònsols i el Jutge d’Apel·lacions. Es proposa que seria més convenient mantenir només el dels Cònsols, de manera que, un cop aquest pronunciï la seva sentència, les apel·lacions es remetin a la Reial Audiència, la qual coneixerà de manera sumària les causes mercantils. Així s'aboliria l'estil antic de recursos, que només generen confusió i retarden la resolució de les causes dels comerciants.
Resolució: Pel que fa a aquest dubte, s’han de conservar i mantenir els Tribunals del Consolat com abans. No obstant això, si la Reial Audiència té altres motius, diferents als que esmenta, haurà de proposar-los i exposar-los, escoltant també l’opinió del Consolat.
Dubte 7: S’ha de decidir si es conserven a la Ciutat de Palma els Tribunals que abans tenia la Universitat i el Regne, com el del Clavari, que s'encarregava de la recaptació d’impostos, sises i altres drets; i el del Jutge Executor, que determinava els casos en què els particulars havien de pagar impostos segons els estatuts de la ciutat. També, si s'ha de mantenir el Tribunal de l’Almotacén, encarregat de l’abastiment de la ciutat, les tarifes, els pesos i les mesures, i del càstig dels qui infringeixen aquestes regulacions.
Resolució: Respecte a aquesta qüestió, he resolt que els dos primers càrrecs, per la seva funció, quedin absorbits i incorporats en l’Intendent, que és qui ha de gestionar els meus drets Reials. Pel que fa a l’ofici de l’Almotacén, que supervisa l’abastiment de la ciutat, ordeno que es mantingui com fins ara, amb la facultat de conèixer en primera instància i amb possibilitat d’apel·lació a la Reial Audiència.
Dubte 8: Si les jurisdiccions dels Barons han de ser suprimides a causa de la clàusula que ordena que, temporalment, cessin tots els oficis no especificats en el meu Reial decret, o si és millor que els Barons tinguin jurisdicció només en la primera instància. A més, se’ls retiraria la segona instància de Jutge delegat, que únicament provoca retards i despeses. D'ara endavant, les parts podrien apel·lar les sentències o provisions dictades pel Baró davant la Reial Audiència.
Resolució: Ordeno que les jurisdiccions dels Barons es mantinguin segons els seus títols i privilegis. Si no tenen privilegis especials per al Jutge delegat esmentat, no podran conèixer més enllà de la primera instància. També ordeno a la Reial Audiència que m’informi sobre com es presentaven els recursos abans i com ho gestionava l’antiga Audiència. Amb aquesta informació, podré emetre la providència que correspongui.
Dubte 9, Ordenant Jo que a la ciutat de Palma hi hagi vint Jurats, a la d’Alcúdia dotze, i en els altres llocs els que siguin necessaris, sorgeix el dubte de si aquests Jurats han de ser perpetus, anuals, biennals o triennals. I a causa que la ciutat d’Alcúdia és molt pobre i petita, amb no més de 400 veïns, es considera que el nombre de Jurats és excessiu i que en serien suficients quatre o sis.
Resolució. Sobre aquest dubte, mano que els Jurats serveixin en els seus càrrecs durant dos anys, i quant al seu nombre, es comunicarà la meva resolució a qui correspongui.
Dubte 10. Ordenant-se en el mencionat Decret que a la ciutat de Palma hi hagi un Veguer amb dos Assessors, a la ciutat d’Alcúdia un altre amb un Assessor, i a cada vila un Batlle, sorgeix el dubte de si va ser la meva Reial intenció que el Capità General o Comandant General, amb la intervenció de l'Audiència, tinguin la prerrogativa de nomenar els Batlles, o si em vaig reservar aquesta autoritat. Tant en un cas com en l'altre, també es pregunta si aquests Batlles han de ser perpetus o temporals. Es suggereix que el més convenient seria aplicar el mateix criteri que amb els Jurats.
Resolució. Mano que les viles, en els seus Consells, proposin i nomenin els Batlles, però que aquests no puguin exercir els seus càrrecs fins que siguin aprovats pel Comandant amb l’Audiència. A més, aquests Batlles només duraran tres anys en les seves funcions, i no més.
Dubte 11. Atès que s'ha esmentat que la ciutat d'Alcúdia és molt pobra i més petita que moltes altres viles del Regne, es considera impracticable que s’hi pugui mantenir un Assessor Llicenciat, ja que són molt pocs els afers forenses que s'hi presenten. Es suggereix que potser jo li hagi atorgat la jurisdicció sobre les causes de les viles veïnes.
Resolució: Sobre aquest dubte, mano a l’Audiència que informi i detalli quines viles haurien d’agregar-se, quina població tenen i a quina distància es troben d'Alcúdia. Així mateix, han d’indicar si això podria perjudicar els veïns d’aquestes viles perquè les seves causes es resolguin fora de la seva localitat, a Alcúdia, per tal que jo pugui deliberar sobre què és més convenient.
Dubte 12. Seria molt convenient assignar un nombre determinat de Procuradors a la ciutat de Palma, ja que l’elevat nombre existent actualment fa que cap d’ells no pugui viure amb decència. Molts d'ells, per mantenir-se, recorren a seguir i promoure causes calumnioses, la qual cosa causa un gran perjudici tant al públic com als particulars. En aquest cas, es creu que per als afers de la Reial Audiència serien suficients vint-i-quatre Procuradors.
Resolució. He decidit que el nombre de Procuradors es redueixi a vint persones. La Reial Audiència podrà examinar-les i aprovar-les, sempre que siguin persones honrades i hagin exercit en aquest Tribunal durant quatre anys. També es requerirà que les peticions només siguin acceptades si estan signades per Procuradors aprovats. A més, la Reial Audiència haurà d’informar el meu Consell sobre les persones aprovades i la seva competència, per tal que quedi constància.
Dubte 13. Sorgeix el dubte de si el Fiscal ha d'intervenir en la Reial Audiència els dies en què es celebri l'Acord i es voti alguna causa criminal. Aquest dubte prové del fet que en la Reial Pragmàtica sobre la fundació de l'antiga Audiència s'establia que el Fiscal havia d'intervenir quan es votaven les causes criminals, per al·legar allò que considerés oportú en favor del Reial Fisc.
Resolució. Declaro i ordeno que el Fiscal de la Reial Audiència assisteixi a la vista de les causes, però no al moment de la votació. Durant la vista, podrà sol·licitar i al·legar tot allò que sigui rellevant per defensar els interessos del Fisc i la vindicta pública.
Dubte 14. En el meu Reial decret s’ha establert que el Regent no ha de gestionar assumptes relacionats amb la Justícia. S'ha plantejat el dubte sobre si aquesta prohibició afecta només les causes de jurisdicció contenciosa o també les de jurisdicció voluntària, com ara els nomenaments de tutors i els decrets que autoritzen contractes i alienacions de menors.
Resolució. Pel que fa a aquesta qüestió, ordeno que tant aquesta com altres dependències similars siguin vistes i decidides per la Reial Audiència, no només pel Regent. Aquest s’ha d’ajustar en tot a les decisions i ordres que he dictat.
Dubte 15. Atès que en el meu Reial decret he disposat que es paguin quatre-cents pesos a cadascun dels Relators en concepte de salaris per sentències, igual que es cobrava antigament, sorgeix el dubte de si aquests vuit-cents reals de vuit s’han de cobrar només de les parts litigants o si s’han d’exigir els drets i salaris de sentències com es feia abans.
Resolució: Sobre aquest dubte, ordeno que els drets per sentències es cobrin com abans, i que d’aquests s’assignin quatre-cents reals de vuit a cadascun dels Relators, sense que percebin altres emoluments.
Dubte 16. La nova Audiència ha començat a enviar les cartes i provisions, dirigides als batlles de les viles per a execucions i altres assumptes, en castellà, mentre que abans es feien en mallorquí. Es creu que aquesta pràctica serà molt perjudicial tant per al públic com per als particulars, ja que a la majoria de les viles no hi ha persones que entenguin el castellà. Per tant, seria convenient que jo ordenés que les cartes i provisions es continuïn fent en mallorquí, com es feia abans, i que els testimonis, tant en causes penals com civils, també declarin en mallorquí. Això evitaria que els escrivans es puguin equivocar en transcriure les declaracions per no entendre el castellà. No hi hauria cap inconvenient si les declaracions es fessin en mallorquí, ja que la responsabilitat de traduir-les al castellà recauria sobre els relators.
Resolució. Respecte a aquest dubte, ordeno que es mantinguin els despatxos com es proposa, tot recomanant que es vagi introduint gradualment el castellà en aquests pobles. Havent estat informat pel mateix Marquès de Leda sobre el mètode que segueix la Reial Audiència per publicar les sentències en causes penals i el que es practicava abans, ordeno i mano a l’Audiència que aquestes sentències es comuniquin al reu en persona i es publiquin a la mateixa Audiència. A més, el Comandant General ha de ser informat a través de l'escrivà de la causa o mitjançant una comunicació escrita del Regent.