Decrets de Nova Planta/Decret de 28 de novembre de 1715
Encara que per diferents pragmàtiques dels Reis, els meus predecessors, es troba reglamentat el govern de l’illa i Regne de Mallorca, he considerat que les turbulències de la darrera guerra l'han deixat en un estat que necessita algunes noves disposicions per a la seva major seguretat, pau i tranquil·litat dels seus habitants. Per tant, he decidit que en l’Audiència, composta per un Regent, cinc Ministres i un Fiscal, presideixi el Comandant General de les meves Armes en aquest Regne, sense dret a vot en els assumptes de Justícia, encara que el tindrà en els de Govern. Se li haurà d’avisar en els assumptes greus abans de tractar-se, ja sigui a través de l’Escrivà major de l’Audiència o mitjançant una comunicació escrita del Regent, perquè, si ho desitja, pugui assistir-hi.
1. El Regent de l'Audiència gaudirà d’un salari de dos mil rals de vuit a l’any, i els Ministres Togats i el Fiscal en rebran mil cadascun.
2. L'esmentat Regent i els Ministres hauran de conèixer les causes civils i criminals de la mateixa forma i manera que ho feien antigament. El Fiscal només intervindrà en les causes criminals i civils en què el Reial Fisc tingui algun interès, entenent que el Regent no podrà resoldre per si mateix assumptes relacionats amb la Justícia, ja que tots hauran de passar per l’Audiència amb els cinc Ministres. D’aquests, els dos més recents s’encarregaran de les sumàries de les causes criminals, presons i altres qüestions que l’Audiència acordi. Aquesta es reunirà tres hores al matí tots els dies que no siguin festius, i els dilluns i dijous a la tarda per tractar assumptes de Govern i votar els plets, observant-se, pel que fa a les festes de la Cort, el que es practicava antigament.
3. I com que aquests Ministres hauran de tractar molts assumptes de Govern, i per tal que puguin resoldre més ràpidament les causes que es presentin, he decidit també que, per ara, hi hagi dos Relators. Per torn, faran la relació de les causes civils i criminals, i cobraran els drets de la mateixa manera que es cobraven abans als Jutjats de Mallorca per les sentències. Es regularà el compte de manera que cadascun dels dos Relators percebi quatre-cents rals de vuit a l’any, sense rebre res de les parts; i aquests Relators ocuparan el primer seient al banc dels Advocats. A més, per tal que les parts obtinguin la màxima satisfacció en l’administració de la justícia, substanciant-se les causes públicament i davant tota l’Audiència, he decidit que se celebri Audiència pública els divendres, dimecres i dilluns, en què es lliuraran per escrit les peticions que les parts desitgin. També podran presentar-les un altre dia davant l’Escrivà de la causa si se sobrepassen els terminis, que seran arbitrats tant en les causes civils com en les criminals, amb la finalitat d’escurçar-les i evitar dilacions injustificades.
4. Pel que fa al procediment de les causes civils i criminals, el nombre d’escrivans i ministres inferiors, l’aranzel de drets i la resta, s’observaran les pragmàtiques i els estils antics. Cal entendre que les apel·lacions que abans es presentaven davant del Consell d’Aragó, ara es presentaran i s’admetran davant del Consell de Castella. I si hi hagués alguna qüestió antiga que necessités ser reformada, l’Audiència me la consultarà.
5. Atès que en l’estat actual de l’illa i del Regne de Mallorca és necessari prestar la màxima atenció i vigilància per millorar el seu govern, és essencial escollir les persones més capacitades. Això ha de fer-se sense exposar-les a la contingència del sorteig. He decidit que, per ara i durant la meva voluntat, es nomenin vint Jurats per governar els aspectes econòmics i polítics de la ciutat de Palma. Dotze Jurats governaran també els aspectes econòmics i polítics d'Alcúdia. Als altres llocs del Regne es nomenaran els Jurats que siguin necessaris segons el nombre d’habitants de cada lloc. Em reservo la nominació dels elegits per a Palma i Alcúdia. L'Audiència serà responsable de la nominació per als altres llocs, de la qual m'informarà.
6. També he decidit que hi hagui un Veguer a la ciutat de Palma amb dos assessors lletrats. A Alcúdia hi haurà un altre Veguer, amb un assessor lletrat, i a cadascun dels altres llocs hi haurà un Batlle. Aquests Veguers i Batlles coneixeran en primera instància les causes civils i criminals, amb dret d’apel·lació a l’Audiència. En les causes criminals, tan prompte com es cometi un delicte greu en la jurisdicció de cada lloc o ciutat, el Veguer o Batlle haurà d'informar a l’Audiència. Aquesta designarà i enviarà un Jutge perquisidor que investigui la causa o faci el que sigui més convenient. En les causes criminals, l'Audiència ha de tenir, tal com ordeni, plena i superior autoritat.
7. Amb la meva intenció d’honrar i recompensar sense distinció tots els meus vassalls segons els mèrits de cadascun, declari i ordeni que, d’ara endavant, cessaran a Mallorca els costums i lleis referents a l’estrangeria.
8. Es mantindrà el Consolat del mar, i les mesures necessàries per al seu millor govern seran proposades per l’Audiència i l'Intendent. A més, m’hauran de presentar tot el que consideren oportú per a incrementar els avantatges del comerç en l'illa.
9. A causa de l’estat actual de l'esmentada illa, com que es troba sense la protecció d'altres dominis meus, està més exposada a les invasions dels moros d’Àfrica. Per aquesta raó, és necessari, i fins i tot imprescindible, mantenir-hi un nombre més gran de tropes, la qual cosa comporta més despeses. Resulta convenient eliminar les despeses que no siguin estrictament necessàries. He decidit, per ara, suprimir els càrrecs de Procurador General i Batlle de la fortificació, així com altres càrrecs que no s'esmenten expressament en aquest decret. Les qüestions relacionades amb el Govern i la justícia estaran a càrrec de l'Audiència, mentre que les qüestions d'Hisenda quedaran sota la responsabilitat d’un Intendent o de la persona que jo designi. Aquesta persona m’informarà sobre els censos i les càrregues que recaiguin sobre les rendes, per poder proporcionar les disposicions adequades per al pagament de les que corresponguin.
10. Pel que fa a l'última concòrdia, aprovada pel Rei En Carles II, el meu oncle, el 15 de gener de 1694, el Comandant General, el Regent i els Ministres de l’Audiència, juntament amb l’Intendent, em consultaran sobre les qüestions que considerin més justes i adequades. De moment, reservo a la meva disposició la regalia de fabricar moneda i altres prerrogatives tant a l'illa de Mallorca com a la d’Eivissa.
11. Pel mateix motiu, l'allotjament i els quarters de les tropes seran reglats pel meu Comandant General de l'esmentat Regne, segons sigui necessari, procurant molestar el mínim possible els habitants.
12. A l'illa d’Eivissa hi haurà un Ministre que s'encarregarà de les causes que sorgeixin a l'illa i concedirà les apel·lacions, tal com es feia antigament. Les qüestions relacionades amb Hisenda en aquesta illa seran gestionades per l'Intendent de Mallorca.
13. En tot allò que no estigui inclòs en aquest decret, és la meva voluntat i ordre que es respectin totes les Reials pragmàtiques i privilegis amb els quals antigament es governava l'illa i el Regne de Mallorca, excepte en els casos de sedició i crim de lesa majestat. En els assumptes i dependències relacionades amb la guerra, tot quedarà, per ara, a la lliure disposició del meu Comandant General.