Decrets de Nova Planta/Decret de 16 de gener de 1716
En Felip, per la gràcia de Déu, Rei de Castella, de Lleó, d'Aragó, de les Dues Sicílies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Sevilla, de Sardenya, de Còrdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jaén, dels Algarves, d'Algesires, de Gibraltar, de les Illes Canàries, de les Índies orientals i occidentals, illes i terra ferma del Mar Oceà, Arxiduc d'Àustria, Duc de Borgonya, de Brabant i de Milà, Comte d'Habsburg, de Flandes, Tirol i Barcelona, Senyor de Biscaia i de Molina, etc. Marquès de Castel Rodrigo, Primer Cavaller de la insigne Orde del Toisó d'Or, del meu Consell de Guerra, Governador i Capità General de l'Exèrcit i Principat de Catalunya, Regent i oïdors de la meva Reial Audiència de la Ciutat de Barcelona.
Per quant, per decret del nou d'octubre de l'any passat, signat de la meva Reial mà, he tingut a bé declarar que, havent pacificat completament les meves armes en aquest Principat amb l'assistència divina i la justícia de la meva causa, correspon a la meva sobirania establir-hi govern, i a la meva dignitat paternal proporcionar des d'ara les mesures més saludables perquè els seus habitants visquin amb pau, tranquil·litat i abundància, corregint en els dolents l'opressió que s'ha experimentat en les turbulències passades dels bons. Amb aquest fi, després d'una madura deliberació i consulta amb ministres de la meva màxima satisfacció i confiança, he resolt que en el referit Principat es formi una Audiència en la qual presidireu vós, el Governador Capità General o Comandant General de les meves armes, que hi hagi allà, de manera que els despatxos, després de començar amb el meu dictat, prossegueixin en el seu nom. L'esmentat Capità General o Comandant ha de tenir només vot en les qüestions de govern, i això sempre que estigui present a l'Audiència, i en les nominacions d'oficis i en els assumptes greus, el Regent l'haurà d'avisar amb un dia d'antelació sobre el que s'ha de tractar, mitjançant un document signat de la seva mà i verbalment amb l'escrivà principal de l'Audiència. I si l'assumpte requerís una deliberació urgent, s'avisaria amb més antelació.
L'Audiència es reunirà a les cases que anteriorment estaven destinades a la Diputació i estarà composta per un Regent i deu Ministres per a l'àmbit civil, cinc per a l'àmbit criminal, dos Fiscals i un Algutzir Major. El Regent rebrà sis-cents doblons de salari, els Ministres i Fiscals tres-cents cadascun, i l'Algutzir Major, dos-cents. Els de l'àmbit civil formaran dues sales, i en elles es distribuiran els plets per torn, de manera que tots els escrivans d'una i altra sala s'igualin en el treball i en els emoluments. Les qüestions que es presentin sobre això les decidirà el Regent sense recurs i sense la menor demora en el curs de la justícia.
Havent considerat que la suplicació que antigament s'interposava d'una sala a una altra generava l'inconvenient d'una major dilació, ja que l'altra sala havia d'informar-se novament sobre el plet, mano que les suplicacions s'interposin en la mateixa sala on s'ha dictat la sentència. I, en cas que la primera i la segona decisions siguin contràries, per a la tercera hi haurà d'assistir el Regent amb un Ministre de l'altra sala que intervindrà per torn, i dos o més si algun d'ells estigués malalt, de manera que els vots en siguin set. Aquest mètode s'ha considerat més fàcil i convenient que el de la tercera sala que existia anteriorment.
Les causes a la Reial Audiència es substanciaran en llengua castellana i, per a una major satisfacció de les parts, es deliberaran amb més deteniment els incidents de les causes. Per això, ordeno que totes les peticions, presentacions d'instruments i qualsevol altre assumpte que es presenti es faci a les sales, i per als assumptes corrents i públics, se celebrarà Audiència pública els dilluns, dimecres i divendres de cada setmana, per torn mensual en una d'elles.
Tanmateix, les peticions i presentacions d'instruments es podran fer altres dies davant els escrivans, que informaran en Audiència pública per evitar que es superin els terminis establerts, si n'hi hagués.
I perquè els litigants malintencionats podrien intentar dilatar els plets, mano que els terminis de prova i altres terminis es puguin limitar o ajustar segons el que cada sala consideri just, ja que el seu objectiu ha de ser evitar les calúmnies i administrar justícia amb la màxima celeritat i satisfacció de les parts. Atès que la relació dels plets pot sobrecarregar els Ministres, cosa que entorpeix la resolució ràpida de les causes, tot i que les parts en el passat tenien la satisfacció de veure que els plets eren relatats per un dels que havia de votar, he resolt que per a cada sala hi hagi dos relators llicenciats, graduats com a Doctors o Llicenciats en una universitat aprovada, i que hagin practicat durant quatre anys amb un advocat o hagin estat assessors d'algun jutge ordinari. Aquests relators tindran el primer seient al banc d'advocats i faran la relació en presència de les parts.
Com que abans es pagava un dret per la sentència que s'aplicava als Ministres, ara s'haurà d'aplicar als relators, i es cobrarà de la mateixa manera que abans, de manera que no rebin cap quantitat de la mà de les parts. Aquests drets de sentència es reduiran a una quantitat que, aproximadament, equivalgui a sis-centes lliures de velló de Catalunya a l'any per a cada relator. Aquests relators hauran de lliurar sumaris o memorials ajustats, si així ho ordena una de les sales, perquè s'imprimeixin a costa de les parts, prèvia comprovació en la seva presència o amb la seva citació, sense altre salari que l'esmentat. S'entén que els referits relators han de ser pràctics i experts en els afers de Catalunya, per tal de poder comprendre bé els processos i les escriptures antigues. Seran elegits per l'Audiència amb la intervenció del Comandant General, si aquest volgués participar.
El Fiscal civil assistirà a les sales i comptarà amb un Procurador o Agent Fiscal, amb un salari de quatre-centes lliures de velló de Catalunya a l'any, i s'observarà el mateix en l'àmbit criminal. Haurà d'haver-hi sis escrivans a l'Audiència civil, tres per a cada sala, i un d'ells serà el principal, encarregat de gestionar tots els assumptes de govern i qualsevol altre que l'Audiència li ordeni. Aquest escrivà principal tindrà al seu càrrec la cura de l'arxiu, del qual el ministre més recent tindrà la clau de tot allò que l'Audiència consideri que ha d'estar més ben guardat.
Els ministres assistiran tres hores pel matí tots els dies que no siguin festius, i els dilluns i dijous a la tarda, reunint-se tots en una sala per tractar assumptes de govern i votar els plets. El Regent assistirà en una de les dues sales civils, i també a les tardes, o a la sala criminal, i votarà en les causes en les quals participi a la Relació.
L'Audiència m'informarà sobre els dies festius que hi havia a l'antiga Catalunya per establir els que hi haurà; i mentre no es resolgui, s'observaran els d'abans, exceptuant els anomenats estivals. Si en alguna causa hi hagués paritat de vots en una sala, un ministre de l'altra sala intervindrà per torn, i al coincidir amb aquest, qui relatarà el cas, es tornarà a votar la causa. Els advocats i procuradors seran admesos per l'Audiència, i sense aquesta circumstància, no podran patrocinar causes.
Els cinc ministres togats de l'àmbit criminal hauran d'assistir tres hores pel matí, tots els dies que no siguin festius, per substanciar les causes, tal com s'ha dit per a les sales civils, i celebrar Audiència pública els dimarts, dijous i dissabtes. Si sorgís algun cas urgent en un altre horari o un altre dia, es reuniran a casa del Regent, o a casa del ministre més antic si el Regent estigués absent o impedit.
En les causes criminals, l'Audiència i els altres jutjats de Catalunya podran procedir d'ofici, a instància de part o del Fiscal. Es podrà ordenar el segrest o embargament de béns del reu una vegada decretada la seva presó. Els terminis de prova i altres termes podran ajustar-se a discreció del jutge, i es podran imposar penes pecuniàries i de confiscació en els casos que procedeixin conforme a dret. Tot el que es menciona aquí, i el que s'expressi posteriorment, s'entendrà aplicable a tota mena de persones, sense importar el seu estat, grau o condició, sense que hi hagi cap lloc exempt per a les presons o qualsevol altre procediment. La Justícia Criminal haurà d'administrar-se sense cap obstacle, sense importar-ne la naturalesa.
Per garantir que això s'executi en tot el Principat, i atès que en alguns llocs el nomenament de les Justícies pot correspondre a Comunitats o a persones particulars (sobre la qual cosa els Fiscals faran les instàncies pertinents i l'Audiència em consultarà), mano que la Sala Criminal estigui al corrent de totes les ciutats, viles i llocs, i de les seves Justícies, castigant aquells que siguin delinqüents o negligents. Així mateix, haurà d'assumir les causes que consideri convenients, revisar-les, decidir si estan en l'estat adequat, retenir-les o retornar-les, i dur a terme totes les accions justes i convenients perquè en totes les parts es presti la deguda atenció a allò tan important per a la pau i la tranquil·litat d'aquesta província, el càstig dels dolents i la seguretat dels bons.
En les causes criminals hi haurà suplicació i apel·lació de la sentència dels jutges ordinaris a la mateixa sala. No obstant això, si les proves fossin clares i, en delictes greus, fos convenient no retardar el càstig, i en la sentència de turment, s'observarà el que disposa el dret. No obstant això, les justícies de les ciutats, viles i llocs no podran procedir a l'execució sense abans consultar la sentència i el procés amb la sala, a qui hauran de remetre ambdós.
Cadascun dels Ministres Criminals podrà rebre informació sobre els delictes de què tingui coneixement i substanciar la causa fins que es trobi en condicions de prendre la confessió.
El Fiscal haurà d'assistir en aquesta sala a les mateixes hores que els Ministres i substituir en cas de vacant, absència o impediment del Fiscal Civil, i aquest últim en l'àmbit criminal.
L'Algutzir Major també haurà d'assistir a les mateixes hores, llevat que estigui legítimament ocupat. Aquest haurà de patrullar, informar un dels Ministres tan bon punt executi una detenció i complir amb allò que la sala li encarregui.
Atès que els Ministres de la Sala Criminal han d'assistir a rondes, fer sumaris, rebre informacions i examinar testimonis, i això podria retardar la resolució de les causes si també haguessin de relatar els casos, mano que hi hagi dos relators per a les causes criminals, els quals tindran un salari de cinc-centes lliures de velló de Catalunya cadascun, i no podran rebre res de les parts, directament ni indirectament. Tindran les mateixes qualitats que els de l'àmbit civil i ocuparan el mateix seient a la sala. L'elecció d'aquests relators serà realitzada per la mateixa sala, amb l'assistència del Regent i del Comandant General, si aquest últim volgués participar.
Hi haurà dos escrivans per substanciar les causes a la Sala Criminal, que percebran els drets segons l'aranzel, i sis escrivans que assistiran els Ministres Criminals i l'Algutzir Major en les rondes i sumaris, a qui també se'ls assignaran els seus drets segons l'aranzel. En cas de vacant, absència o impediment d'algun dels dos escrivans de la sala, un dels sis entrarà per torn per substanciar les causes. Si sorgeix algun dubte respecte als emoluments o qualsevol altra qüestió, se'm consultarà, ja que el meu ànim reial i intenció és que la justícia s'administri sense retards i amb la major satisfacció i alleujament per a les parts.
Hi haurà vuit algutzirs, i atès que es considera que els drets assenyalats a l'aranzel no serien suficients, i perquè es puguin triar persones de molta satisfacció, se'ls assignaran tres-centes lliures de velló de Catalunya com a salari a cadascun. A més, es nomenarà un advocat de pobres amb un salari de tres-centes lliures i un procurador de pobres amb dos-centes lliures. Així mateix, hi haurà quatre porters amb un salari de dues-centes lliures cadascun, de la mateixa moneda, perquè assisteixin a les sales civils i criminals.
Es faran visites a les presons tots els dissabtes, a càrrec de dos Ministres de l'Audiència Civil i dos de la Criminal, per torns, amb l'assistència del Fiscal Criminal i, a l'Audiència, de l'Algutzir Major. Els dimarts, la visita serà realitzada per tota la Sala Criminal, amb l'assistència també del Fiscal i de l'Algutzir Major. Si aquests dies fossin festius, les visites es faran el dia anterior, amb assistència general del Comandant General i tota l'Audiència, en les vigílies de Nadal, Pasqua de Resurrecció i Pentecosta.
S'imposaran les penes i es valoraran les proves segons les constitucions i la pràctica que existien anteriorment a Catalunya. Si sorgís alguna qüestió a la Sala Criminal que requereixi reforma, se'm consultarà. Les causes contra reus absents es continuaran, i si la Sala tingués algun dubte sobre la manera de substanciar-les o sobre l'execució de les penes, em consultarà.
Els presos de l'Audiència i els del Corregidor de Barcelona hauran d'estar separats, i es disposaran presons diferents per a uns i altres. Em reservo la nominació dels Alcaldes d'aquestes presons, i es disposarà que en totes les ciutats, viles i llocs hi hagi presons segures, especialment a les capçaleres de partit.
Una vegada que l'Audiència estigui formada, elaborarà un aranzel dels drets dels Ministres i escrivans, tenint en compte l'aranzel antic de Catalunya, i me'l consultarà. Mentre no es publiqui el nou aranzel, s'observarà l'antic.
Hi haurà Corregidors a Catalunya a les ciutats i viles següents: Barcelona, amb el districte de la seva Vegueria, des de Montgat fins a Castelldefels, i els llocs des del Llobregat fins a Martorell, amb el seu Corregidor a Barcelona i dos Tinents Llicenciats. Mataró abastarà la vegueria de Barcelona des de Montgat fins a trobar la vegueria de Girona, i el subvegueria del Vallès, amb el seu Corregidor a Mataró, un Tinent Llicenciat i un altre Tinent a Granollers, cap del Vallès. A Girona, la seva Vegueria i el subvegueria de Besalú, hi haurà un Corregidor a Girona, amb un Tinent i un altre que resideixi a Besalú o Figueres. Per a les vegueries de Vic i de Camprodon, hi haurà un altre Corregidor a Vic, amb un Tinent i un altre que resideixi a Olot o Camprodon. La vegueria de Puigcerdà, amb el subvegueria de Ribes, tindrà un altre corregiment amb el seu Corregidor resident a Puigcerdà. Pallars i la Conca de Tremp, sent un subvegueria dependent de Lleida però amb un terreny muntanyós i escarpat, requeriran que d’aquest subvegueria es formi un corregiment, amb el seu Corregidor resident a Talarn.
Les vegueries de Lleida, Balaguer i Tàrrega formaran un corregiment amb tres Tinents: un que, juntament amb el Corregidor, resideixi a Lleida, un altre a Balaguer i un altre a Tàrrega. A Tortosa, la Castellania d’Amposta i la Ribera de l’Ebre hi haurà un altre Corregiment, amb dos Tinents, un a Tarragona juntament amb el Corregidor, i un altre a Montblanc. Vilafranca, amb la seva vegueria del Penedès i subvegueria d’Igualada, formarà un altre corregiment, amb el seu Corregidor i un Tinent a Vilafranca, i un altre a Igualada. A Cervera, la seva vegueria, la vegueria d’Agramunt i el subvegueria de Prats del Rei, s’establirà un altre corregiment, amb el seu Corregidor, un Tinent a Cervera i un altre a Agramunt. La vegueria de Manresa, juntament amb les vegueries de Berga, Lluçanès i Moià, constituiran un altre corregiment, amb el seu Corregidor, un Tinent a Manresa i un altre a Berga.
De tots aquests corregiments, em reservo la nominació, i als altres llocs hi haurà Batlles que seran nomenats per l'Audiència cada dos anys. Sobre els salaris i la residència que han de tenir, l'Audiència consultarà, en funció del que antigament existia a Catalunya. Els Corregidors hauran de comptar amb un Algutzir Major i, en les causes criminals, nomenaran un Fiscal. Als llocs del seu districte podran portar a terme causes i detencions de manera preventiva juntament amb els Batlles.
A la ciutat de Barcelona hi haurà vint-i-quatre Regidors, i a les altres ciutats, vuit, la nominació dels quals em reservo. A la resta de llocs, els Regidors seran nomenats per l'Audiència en el nombre que sembli adequat, i se m'informarà al respecte. Els que nomeni l'Audiència tindran una durada d'un any en el seu càrrec.
Els Regidors seran responsables del govern polític de les ciutats, viles i llocs, així com de l'administració dels seus béns i rendes, sense poder realitzar enajenacions ni carregar censos sense la meva llicència o la del tribunal a qui ho encarreguem. Els nous Regidors rebran els comptes dels que acaben el seu mandat, amb l'assistència del Corregidor o Batlle, qui executarà les accions necessàries sobre els saldos sense demora.
Els Corregidors, als llocs del seu districte, i els Batlles, als de la seva jurisdicció, si tenen coneixement que algun Regidor ha incomplert les seves obligacions, realitzaran una sumària secreta sense procedir a la presó ni a l'embargament, i la remetran al Fiscal Civil. A instància d'aquest, o de la part interessada, es podrà procedir contra els Regidors per les faltes comeses en l'exercici de les seves funcions. Els jutges seran els Ministres de l'Audiència Civil, que també podran actuar d'ofici en aquests casos.
Els Regidors no podran reunir-se sense l'assistència del Corregidor o Batlle. Els gremis d'artesans, mercaders i qualsevol altre tipus d'agrupació hauran d'avisar el Corregidor o Batlle abans de reunir-se perquè hi assisteixi o enviï un ministre a la junta, amb l'objectiu d'evitar disensions i assegurar que tot es tracti amb la deguda tranquil·litat. Atès que tinc coneixement de la legalitat i perícia dels notaris del número de la Ciutat de Barcelona, mano que es mantingui el seu Col·legi, i si hi hagués alguna cosa a prevenir respecte a les seves ordenances o qualsevol altra qüestió, l'Audiència m'ho consultarà. Ordeno que un dels Ministres de l'Audiència Civil sigui el Protector del Col·legi, assisteixi a totes les seves juntes i sigui informat amb antelació de la celebració de les mateixes.
Pel que fa al Canceller de competències i el Jutge anomenat del Breu, així com als seus jutjats, no s'introduirà cap novetat per part de la meva Reial Jurisdicció, igual que en els recursos que en matèries eclesiàstiques es practiquen a Catalunya.
Tots els altres oficis que existien anteriorment al Principat, tant temporals com perpetus, i tots els comuns no expressats en aquest meu Reial decret, queden suprimits i extingits. Les funcions que abans corresponien a aquests oficis, si eren relacionades amb Justícia o Govern, seran assumides d'ara endavant per l'Audiència. Si eren relatives a Rendes i Hisenda, quedaran a càrrec de l'Intendent, o de la persona o persones que jo designi per a tal fi.
No obstant això, els oficis subalterns destinats al govern polític de les ciutats, viles i llocs, que no s'oposin al que disposa aquest decret, es mantindran. Si fos necessari reformar-los, l'Audiència m'ho consultarà o els reformarà conforme a l'indicat al final respecte a les ordenances.
A causa dels inconvenients que han causat els Sometents i Juntes de gent armada, ordeno que no existeixin tals Sometents ni altres Juntes de gent armada, sota pena de ser tractats com a sediciosos aquells que hi participin o intervinguin.
S'eliminaran les prohibicions d'extranjeria, ja que la meva Reial intenció és que en els meus regnes, les dignitats i honors es confereixin recíprocament als meus vassalls, segons el seu mèrit, i no pel seu lloc de naixement en una o altra província.
Les regalies de les fàbriques de moneda, així com totes les altres regalies, tant majors com menors, queden reservades per a mi. Si alguna comunitat o persona particular tingués alguna pretensió al respecte, se li farà justícia, escoltant els meus Fiscals.
En tot el que no està previst en els capítols anteriors d'aquest decret, ordeno que s'observin les constitucions que existien anteriorment a Catalunya, entenent que són establertes de nou per aquest decret i que tenen la mateixa força i vigor que el manament específicament establert en ell.
És també la meva voluntat que això mateix s'apliqui pel que fa al Consolat de Mar, que ha de romandre per tal que el comerç prosperi i el país obtingui el màxim benefici possible.
Així mateix, s'observaran les ordenances vigents per al govern polític de les ciutats, viles i llocs en tot allò que no sigui contrari al disposat en aquest decret. Pel que fa al Consolat i a les esmentades ordenances, especialment en allò relatiu a les ciutats i llocs que són capçaleres de partit, l'Audiència em consultarà sobre el que consideri digne de reforma, i en la resta, serà l'Audiència qui efectuï les reformes necessàries.
Per tant, us mano que, tan bon punt rebeu aquesta meva Cèdula, la guardeu, compliu i executeu, i feu que es guardi, compleixi i executi, sense que de cap manera es posi en dubte tot el que s'hi expressa, d'acord amb el que s'hi conté. Consulteu-me de manera immediata en els casos i qüestions que es limiten i s'exceptuen, perquè el govern econòmic i polític d'aquest Principat quedi completament ordenat i perfectament establert, i els meus vassalls es mantinguin en una pau i tranquil·litat uniformes. La justícia s'ha d'administrar de manera directa, que és el principal objectiu i el que sempre he desitjat. Aquesta meva Reial Cèdula haurà de ser col·locada a l'arxiu d'aquesta Audiència per a major seguretat, permanència i estabilitat. En tot moment constarà aquesta meva Reial resolució, de la qual fareu treure les còpies necessàries, autoritzades i legalitzades en forma, que tindran la mateixa força i crèdit que aquesta meva Reial Cèdula original, segons procedeix de la meva Reial Voluntat. Donada a Madrid el setze de gener de mil set-cents setze.
Jo, el Rei.
Jo, Don Lorenzo de Vivanco Angulo, secretari del Rei nostre Senyor, vaig fer escriure-la per ordre seva. Vostra Majestat mana al Governador Capità General de Catalunya i al Regent i Oïdors de l'Audiència d'aquest Principat que guardin i observin el que ha resolt Vostra Majestat en el decret del nou d'octubre passat, en el qual Vostra Majestat va ordenar que es formés l'Audiència amb el que aquí s'expressa.