Decret de col·lectivització de les empreses industrials i comercials (1936)
La criminal sublevació militar del 19 de juliol ha produït un trastorn extraordinari a l'economia del país. El Consell de la Generalitat ha d'atendre a la reconstrucció dels estralls que ha causat a la indústria i al comerç de Catalunya la traïció dels que intentaven imposar al nostre país un règim de força. La reacció popular produïda per aquella sublevació ha estat d'una intensitat tal que ha provocat una profunda transformació econòmico-social, els fonaments de la qual s'estan posant a Catalunya. L'acumulació de riqueses en les mans d'un grup de persones cada vegada menor anava seguida de l'acumulació de misèria en la classe treballadora i pel fet que aquell grup per a salvar els seus privilegis no ha dubtat en provocar una guerra cruenta, la victòria del poble equivaldrà a la mort del capitalisme.
Cal ara, doncs, organitzar la producció, orientant-la en el sentit que l'únic beneficiari ha d'ésser la col·lectivitat, el treballador, al qual correspondrà la funció directiva del nou ordre social. S'imposa la supressió del concepte de la renda que no procedeixi del treball.
El principi de l'organització econòmico-social de la gran indústria ha d'ésser la producció col·lectivitzada.
La substitució de la propietat individual per la col·lectivitat la concep el Consell de la Generalitat, col·lectivitzant els béns de la gran empresa, és a dir, el capital, i deixant subsistir la propietat privada dels béns de consum i de la petita indústria.
L'esforç revolucionari de la classe treballadora aixecant-se amb les armes a la mà per a aixafar el feixisme, planteja aquest canvi en l'estructura econòmica i social que fins fa poc s'ha vingut mantenint. Un els problemes fonamentals que aquest canvi de situació planteja és el de l'organització del treball que articuli les fonts de riquesa i ordeni la seva distribució en concordança amb les necessitats socials.
Després del 19 de juliol la burgesia declaradament feixista desertà dels seus llocs. La majoria han fugit a l'estranger; una minoria ha desaparegut. Les empreses industrials afectades no podien restar sense direcció, i els treballadors es decidiren a intervenir-les i crearen Comitès Obrers de Control. El Consell de la Generalitat tingué de sancionar i procurar encarrilar el que espontàniament els obrers realitzaven a les Empreses.
Per la situació en què s'han trobat algunes d'elles, els treballadors, per a salvar llurs interessos, han hagut d'incautar-se'n, creant-se així la necessitat de la col·lectivització de les indústries. El Consell d'Economia, amatent als anhels de la classe treballadora i complint un programa que per endavant s'havia assenyalat, ha de recollir les seves palpitacions i orientar el conjunt de la vida econòmica de Catalunya, d'acord amb la voluntat dels treballadors.
Però la col·lectivització de les Empreses significaria poca cosa si no s'ajudava al seu desenvolupament i creixença. A aquest efecte s'ha encarregat al Consell d'Economia l'estudi de les normes bàsiques per a anar a la constitució d'una Caixa de Crèdit Industrial i Comercial que proporcioni l'ajut financer a les Empreses col·lectivitzades i per a agrupar la nostra indústria en grans concentracions, que assegurin un màxim de rendiment i que possibilitin les majors transaccions per al nostre comerç exterior. També s'estan realitzant els estudis necessaris per a la creació d'un organisme d'investigació i d'assessorament tècnic que pugui proporcionar a la indústria una major eficiència i progrés.
Ateses les consideracions precedents, i vist l'informe del Consell d'Economia, a proposta del Conseller d'Economia i d'acord amb el Consell,
Decreto:
Art. 1.rD'acord amb les normes que s'estableixen en el present Decret, les Empreses industrials i comercials de Catalunya es classifiquen en
a)Empreses col·lectivitzades, en les quals la responsabilitat de la direcció recau en els mateixos obrers que les integren, representats per un Consell d'Empresa, i
b)Empreses privades, en les quals la direcció és a càrrec del propietari o gerent, amb la col·laboració i fiscalització del Comitè Obrer de Control.
Empreses col·lectivitzades
Art. 2.nSeran obligatòriament col·lectivitzades totes les empreses industrials i comercials que el dia 30 de juny del 1936 ocupaven més de cent assalariats i també aquelles que, tot i ocupant una xifra inferior d'obrers, els patrons hagin estat declarats facciosos o hagin abandonat l'empresa. No obstant, les empreses de menys de cent obrers podran ésser col·lectivitzades si es posen d'acord la majoria dels treballadors i el propietari o propietaris. En les empreses de més de cinquanta obrers i menys de cent, es podrà fer també la col·lectivització sempre que ho acordin les tres quartes parts dels treballadors.
El Consell d'Economia podrà acordar, també, la col·lectivització d'aquelles altres indústries que per llur importància dintre de l'economia nacional o altres característiques convingui sostreure-les de l'acció de l'empresa privada.
Art. 3.rAls efectes de l'article precedent, la declaració d'element facciós només podran fer-la els Tribunals Populars.
Art. 4.tEs considerarà element obrer, als efectes integrants del nombre total de treballadors que formen l'empresa, tot individu que figuri en la nòmina, qualsevol que sigui el seu concepte, tant si realitza un treball intel·lectual com manual.
Art. 5.èPassarà a l'Empresa col·lectivitzada tot l'Actiu i Passiu de l'anterior empresa.
Art. 6.èAls efectes de la col·lectivització, les empreses constituïdes per organitzacions autònomes de producció i venda, i aquelles altres que posseeixin diversos establiments i fàbriques, hauran de continuar formant una organització totalitària i només podran separar-se amb expressa autorització del Conseller d'Economia, previ informe del Consell d'Economia de Catalunya.
Art. 7.èSeran adaptats al servei de l'empresa col·lectivitzada els antics propietaris o gerents, els qual es destinaran al lloc on, per llurs aptituds de gestió o de tècnics, sigui més convenient llur col·laboració.
Art. 8.èEn el moment de produir-se la col·lectivització no podrà ésser suprimit cap treballador de l'empresa, si bé podran ésser canviats de lloc, amb la mateixa categoria, si les circumstàncies ho exigeixen.
Art. 9.èEn les empreses en què hi hagin interessos de súbdits estrangers, els Consells d'Empresa o els Comitès Obrers de Control, en cada cas, ho comunicaran a la Conselleria d'Economia, la qual convocarà tots els elements interessants o els seus representants per tractar l'assumpte i resoldre el que correspongui per a la deguda salvaguarda d'aquells interessos.
Dels Consells d'Empresa
Art. 10.La gestió directiva de les empreses col·lectivitzades anirà a càrrec d'un Consell d'Empresa nomenat pels treballadors en Assemblea general d'ells mateixos. L'Assemblea determinarà el nombre de treballadors que formaran el Consell d'Empresa que no podrà ésser inferior de cinc, ni superior a quinze, i en la seva constitució caldrà que figurin els diversos serveis: Producció, Administració, Serveis Tècnics i Intercanvi Comercial. Sempre que hi hagi lloc en el Consell d'Empresa estaran representades, proporcionalment, les diverses centrals sindicals a què pertanyin els treballadors.
La duració dels càrrecs serà de dos anys, renovant-se'n cada any la meitat. Els càrrecs del Consell d'Empresa són reelegibles.
Art. 11.Els Consells d'Empresa assumiran les funcions i les responsabilitats dels antics Consells d'Administració en les Societats Anònimes i de les gerències.
Seran responsables de llur gestió davant dels treballadors de la pròpia empresa i del respectiu Consell General d'Indústria.
Art. 12.Els Consells d'Empresa tindran en compte, en l'execució de llur comesa, que el procés de producció s'adapti al pla general establert pel Consell General d'Indústria, coordinant els seus esforços amb els principis que regulin el desenvolupament de la branca a què pertanyin, considerada totalitàriament. Per a l'establiment del marge de beneficis ; fixació de les condicions generals de venda ; obtenció de matèries primes, i en el que afecta les normes per a amortització de material, formació de capital circulant, fons de reserva i repartiment de beneficis, s'atendran, així mateix, a les disposicions dels Consells Generals d'Indústria.
En l'ordre social tindran cura de vetllar perquè es compleixin estrictament les normes establertes sobre aquesta matèria, suggerint aquelles altres que creguin adients. Prendran les mesures necessàries per a garantir la salut física i moral dels obrers ; es consagraran a una intensa tasca cultural i educativa, fomentant la creació de Clubs, Centres d'esbarjo, d'esport i de lectura, etc.
Art. 13.Els Consells d'Empresa de les indústries apropiades abans de la publicació del present Decret i els de les que es col·lectivitzin posteriorment, trametran en el termini de quinze dies a la Secretaria del Consell d'Economia l'acta de llur constitució, segons model que facilitaran a les oficines corresponents.
Art. 14.Per tal d'atendre d'una manera permanent la marxa de l'empresa el Consell d'aquesta nomenarà un Director, en el qual delegarà, totalment o parcialment, les funcions que incumbeixen a l'esmentat Consell.
En les empreses que ocupin més de cinc-cents obrers, o bé que llur capital sigui superior a 1,000,000 de pessetes, o bé que elaborin o intervinguin materials relacionats amb la defensa nacional, el nomenament del Director haurà d'ésser aprovat pel Consell d'Economia.
Art. 15. A totes les empreses col·lectivitzades hi haurà obligatòriament un Interventor de la Generalitat que formarà part del Consell d'Empresa i serà nomenat pel Conseller d'Economia, d'acord amb els treballadors.
Art. 16.La representació legal de l'empresa l'exercirà el Director, acompanyant la seva signatura de la de dos membres del Consell d'Empresa elegits per aquest. Els nomenaments hauran d'ésser comunicats a la Conselleria d'Economia, la qual els legitimarà davant dels Bancs i altres organismes.
Art. 17.Els Consells d'Empresa aixecaran acta de llurs reunions i trametran còpia certificada dels acords que adoptin als Consells generals de la Indústria respectiva. Quan aquests acords ho requereixin, intervindrà el Consell general d'Indústria en la forma que correspongui.
Art. 18.Els Consells tindran l'obligació d'escoltar les reclamacions o suggestions que els formulin els obrers i consignaran en acta les manifestacions que els siguin fetes, per tal que aquestes arribin, si cal, a coneixement del Consell general d'Indústria.
Art. 19.Els Consells d'Empresa vindran obligats, al final de cada exercici, a donar compte de llur gestió a llurs treballadors, reunits en Assemblea general.
Així mateix, els Consells d'Empresa hauran de lliurar còpia del Balanç i d'una Memòria semestral o anual al Consell general d'Indústria, Memòria que detallarà la situació del negoci o dels plans que projectin.
Art. 20.Els Consells d'Empresa podran ésser separats totalment o parcialment de llurs càrrecs pels treballadors reunits en Assemblea general i pel Consell general de la Indústria respectiva, en cas de manifesta incompetència o de resistència a les normes dictades per aquest.
Quan la separació hagi estat acordada pel Consell general de la Indústria respectiva si els treballadors de l'empresa en Assemblea general ho acorden, podran recórrer contra aquesta decisió al Conseller d'Economia, la resolució del qual, previ informe del Consell d'Economia, serà inapel·lable.
Dels Comitès de Control en les Empreses privades
Art. 21.En les indústries o comerços no col·lectivitzats, serà obligatòria la creació del Comitè Obrer de Control en el qual tindran representació tots els serveis — productors, tècnics i administratius — que formen l'Empresa. El nombre d'elements per a la composició del Comitè serà decidit lliurement pels treballadors i la representació de cada sindical haurà d'ésser proporcional al cens respectiu d'afiliats, dintre de l'empresa.
Art. 22.Serà missió dels Comitès de Control:
a)El control de les condicions de treball o sigui del compliment estricte de les condicions vigents quant a sous, horaris, assegurances socials, higiene i seguretat, etc., així com també de l'estricta disciplina en el treball. Tots els advertiments i notificacions que el gerent de l'empresa hagi de fer al personal, seran adreçats per mitjà del Comitè.
b)El Control administratiu en el sentit de fiscalitzar els ingressos i pagaments, tan en efectiu com per mitjà dels Bancs, procurant que responguin a necessitats de negoci, intervenint ensems totes les altres operacions de caire comercial.
c)Control de la producció, consistent en la col·laboració estreta amb el patró per tal de perfeccionar el procés de la producció. Els Comitès Obrers de Control procuraran mantenir les millors relacions possibles amb els elements tècnics per tal d'assegurar la bona marxa del treball.
Art. 23.Els patrons vindran obligats a presentar als Comitès Obrers de Control els Balanços i Memòries anuals que trametran, informades, al Consell General de la Indústria respectiva.
Dels Consells Generals d'Indústria
Art. 24.Els Consells Generals d'Indústria estaran constituïts en la forma següent:
Quatre representants dels Consells d'Empresa, elegits en la forma que oportunament es dirà.
Vuit representants de les diverses centrals sindicals, en nombre proporcional als afiliats a cada una d'elles. La proporcionalitat dels representants sindicals serà fixada pel procediment que aquestes estableixin de comú acord.
Quatre tècnics nomenats pel Consell d'Economia.
Aquests Consells estaran presidits pel Vocal respectiu del Consell d'Economia de Catalunya.
Art. 25.Els Consells Generals d'Indústria formularan els plans de treball de la respectiva indústria amb caràcter general, orientant els Consells d'Empresa en llurs funcions, i, a més, tindran cura de : Regular la producció total de la indústria ; unificar els preus de cost en allò que sigui possible, per tal d'evitar la competència ; estudiar les necessitats generals de la indústria ; estudiar les necessitats del consum dels seus productes ; examinar les possibilitats dels mercats peninsulars i estrangers ; observar, així mateix, la marxa global de la indústria i fixar en cada cas els límits i el ritme de la producció per a cada mena d'article ; proposar la supressió de fàbriques o llur augment, segons les necessitats de la indústria i del consum, o bé la fusió de determinades fàbriques ; proposar la reforma de determinats mètodes de treball, de crèdit i de circulació de productes ; suggerir modificacions en els aranzels i en els tractats comercials ; organitzar Centrals de venda i d'adquisició d'Utillatge i de Matèries Primes ; gestionar determinats afers amb les indústries d'altres llocs de la península o de l'estranger ; gestionar facilitats bancàries i creditícies ; organitzar mancomunadament laboratoris d'assaigs tècnics ; formular estadístiques de producció i consum ; tendir a la substitució de les matèries de procedència estrangera per altres de nacionals. A més, els Consells Generals d'Indústria podran estudiar i adoptar les mesures que creguin necessàries i d'interès per al millor desenvolupament de la tasca que els està confiada.
Art. 26.Els acords que adoptin els Consells generals d'Indústria seran executius, tindran força d'obligar i cap Consell d'Empresa ni cap empresa privada no podran defugir llur compliment sota cap pretext que no sigui plenament justificat. Únicament es podrà recórrer contra ells davant del Conseller d'Economia, la resolució del qual, previ informe del Consell d'Economia, serà inapel·lable.
Art. 27.Els Consells generals d'Indústria mantindran contacte constant amb el Consell d'Economia de Catalunya, a les normes del qual s'ajustaran en tot moment, i entre ells quan se'ls plantegin afers que requereixin una acció mancomunada.
Art. 28.Els Consells generals d'Indústria hauran de trametre al Consell d'Economia de Catalunya, dintre dels períodes que per a cada cas s'estableixin, un document circumstancial on s'analitzi i es raoni la marxa global de la indústria respectiva i proposant plans d'actuació.
De les agrupacions d'indústries
Art. 29.A fi i efecte de promoure la constitució i organització dels Consells generals d'Indústria, el Consell d'Economia formularà, dintre dels quinze dies següents a la promulgació del present Decret, una proposta que comprengui la classificació de les diferents indústries i llur agrupament, degudament estructurat, d'acord amb la respectiva especialitat i coordinació de les seccions en què cada una d'elles es divideixi.
Art. 30.Es tindrà en compte per a l'esmentada agrupació, la matèria prima, la totalitat de les operacions industrials fins arribar a la venda o compensació comercial del producte, la unitat tècnica i en allò que sigui possible la de gestió comercial, procurant la concentració integral a fi de suprimir interferències pertorbadores.
Art. 31.Al mateix temps que la classificació per a les concentracions industrials , proposarà el Consell d'Economia la reglamentació per la qual haurà de regir-se la constitució i funcionament d'aquelles.
Obligacions industrials
Art. 32.En tota col·lectivització o socialització d'una empresa, tant si es tracta d'interessos nacionals com estrangers, qualsevulla que sigui la seva importància, s'establirà un inventari-balanç de situació deduït de la comptabilitat, degudament comprovada, de l'empresa, acompanyat de la relació detallada i valorada dels béns mobles i immobles de tota mena que pertanyin a aquella.
Art. 33.Els inventaris establerts d'acord amb allò que és expressat en l'article precedent, seran revisats per una comissió constituïda per sis membres tècnics i comptables designats pel Consell d'Economia, sota la presidència del ponent a qui afecti la respectiva especialitat empresària, la qual comissió els informarà i sotmetrà a l'aprovació del Consell.
Art. 34.El Consell d'Economia de Catalunya, estudiat l'informe esmentat, podrà disposar, en el cas de creure-ho procedent, una segona revisió, dictaminant en definitiva i sotmetent l'acord al Conseller d'Economia de la Generalitat, contra la resolució del qual no hi cabrà recurs de cap mena.
Art. 35.Establert l'actiu social inventariat i deduït el passiu, cas d'ésser positiva la resta resultant, quedarà registrada a la Conselleria d'Economia de la Generalitat als efectes de concreció dels usufructuaris i compensació social que procedeixi.
Art. 36.Als fins d'aqueixa compensació es desglossarà el que representi aportació o participació estrangera, la pertanyent a Institucions populars d'estalvi i préstec, així com als establiments de crèdit, i la corresponent a particulars, o altres empreses nacionals, per a la qual cosa es publicaran en cada cas per la Conselleria d'Economia els corresponents anuncis, ben entès, que tota participació haurà de referir-se a la data anterior al 19 de juliol proppassat.
Art. 37.La compensació social que correspon al primer cas esmentat en l'article precedent serà íntegrament reconeguda per la Generalitat. El seu valor serà estimat en moneda nacional.
Art. 38.La compensació corresponent al segon cas de l'art. 36 queda supeditada a ulteriors determinacions, essent-ne reconegut el volum.
Art. 39.Per a aquelles petites indústries i comerços que hagin estat ja objecte de col·lectivització a la publicació d'aquest Decret, el Consell d'Economia estudiarà i proposarà una justa compensació social.
A aquest efecte, queda obert en el Consell d'Economia un període d'informació que finirà el dia 30 de novembre pròxim per tal que els interessats puguin presentar llurs peticions.
Barcelona, 24 d'octubre del 1936.
Josep Tarradellas
El Conseller d'Economia,
Joan P. Fàbregas
