Declaració d'Independència d'Israel

La Terra d'Israel va ser el bressol del poble jueu. Aquí es va forjar la seva identitat espiritual, religiosa i nacional. Aquí va aconseguir per primera vegada la seva sobirania, creant valors culturals de significat nacional i universal, i va lliurar al món l'etern Llibre dels Llibres.

Després d'haver estat exiliat per la força de la seva terra, el poble li va guardar fidelitat durant tota la seva Dispersió i no va cessar mai de pregar i esperar el seu retorn a ella per a la restauració de la seva llibertat política.

Impulsats per aquest vincle històric i tradicional, els jueus van procurar en cada generació restablir-se en la seva pàtria ancestral. En els darrers decennis van retornar en massa. Pioners, maapilim i defensors van fer florir el desert, van reviure l'idioma hebreu, van construir ciutats i pobles, i van crear una societat pujant, que controlava la seva economia i cultura pròpies, amant de la pau, però capaç de defensar-se a si mateixa, portadora de les benediccions del progrés per a tots els habitants del país, que aspira a la independència i a la sobirania.

L'any de 5657 (1897), responent a la convocatòria del pare espiritual de l'estat jueu, Theodor Herzl, es va congregar el Primer Congrés Sionista que va proclamar el dret del poble jueu a la restauració nacional al seu propi país.

Aquest dret va ser reconegut a la Declaració Balfour del 2 de novembre de 1917 i reafirmat en el mandat de la Lliga de les Nacions que, específicament, va ratificar internacionalment la connexió històrica entre el poble jueu i Eretz Israel i al dret del poble jueu de reconstruir la seva Llar Nacional.

La catàstrofe que recentment va assotar el poble jueu - la massacre de milions de jueus a Europa - va ser una altra clara demostració de la urgència per resoldre el problema de la seva manca de llar, restablint a Eretz Israel l'Estat Jueu, que haurà d'obrir les portes de la pàtria de bat a bat a tot jueu i conferir-li al poble jueu l'estatus de membre amb igualtat de drets a la família de les nacions.

Supervivents de l'holocaust nazi a Europa, com també jueus d'altres parts del món, van continuar immigrat a Eretz Israel superant dificultats, restriccions i perills, i mai van cessar d'exigir el seu dret a una vida de dignitat, de llibertat i de treball a la seva pàtria nacional.

Durant la Segona Guerra Mundial, la comunitat jueva d'aquest país va contribuir amb totes les seves energies a la lluita de les nacions amants de la llibertat i la pau en contra de la iniquitat nazi, i, per la sang vessada pels seus soldats i l'esforç bèl·lic desplegat, es van guanyar el dret de comptar-se entre els pobles que van fundar les Nacions Unides.

El 29 de novembre del 1947, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar una resolució que disposava l'establiment d'un estat jueu a Eretz Israel. L'Assemblea General va requerir dels habitants d'Eretz Israel que prenguessin a les mans totes les mesures necessàries per a la implementació d'aquesta resolució. Aquest reconeixement per part de les Nacions Unides sobre el dret del poble jueu a establir el seu propi estat és irrevocable.

Aquest dret és el dret natural del poble jueu de ser amo del seu propi destí, igual que totes les altres nacions, en un Estat sobirà propi.

Per tant, nosaltres, membres del consell del poble, representants de la comunitat jueva d'Eretz Israel i del moviment sionista, estem reunits aquí el dia de la terminació del Mandat Britànic sobre Eretz Israel i, en virtut del nostre dret natural i històric i basats en la resolució de l'Assemblea General de les Nacions Unides, PROCLAMEM L'ESTABLIMENT D'UN ESTAT JUEU A ERETZ ISRAEL, L'ESTAT D'ISRAEL.

DECLAREM que, des del moment en què acaba el Mandat, aquesta nit, vigília de Shabat, el 6 d'Iar, 5708 (14 de maig, 1948) i fins a l'establiment de les autoritats electes i permanents de l'estat, d'acord amb la constitució que haurà de ser adoptada per l'Assemblea Constituent a ser elegida, com a molt tard l'1 d'octubre de 1948, el Consell del Poble actuarà en qualitat de Consell Provisional de l'Estat i el seu braç executiu, l'Administració del Poble, serà el Govern Provisional de l'estat jueu, que es dirà "Estat d'Israel".

L'ESTAT D'ISRAEL romandrà obert a la immigració jueva i el recer de les diàspores; promourà el desenvolupament del país per al benefici de tots els seus habitants; estarà basat en els principis de llibertat, justícia i pau, a la llum dels ensenyaments dels profetes d'Israel; assegurarà la completa igualtat de drets polítics i socials a tots els habitants sense diferència de credo, raça o sexe; garantirà llibertat de culte, consciència, idioma, educació i cultura; salvaguardarà els Llocs Sants de totes les religions; i serà fidel als principis de la Carta de les Nacions Unides.

L'ESTAT D'ISRAEL està disposat a cooperar amb les agències i representants de les Nacions Unides en la implementació de la resolució de l'Assemblea General del 29 de novembre de 1947, i prendrà les mesures necessàries per aconseguir la unió econòmica de tot Eretz Israel.

Fem una crida a les Nacions Unides perquè assisteixin el poble jueu en la construcció del seu Estat i perquè admetin l'Estat d'Israel a la família de les nacions.

EXHORTEM - fins i tot enmig de l'agressió sagnant que ens està llançada des de fa mesos - als habitants àrabs de l'Estat d'Israel a mantenir la pau i a participar en la construcció de l'Estat sobre la base de plens drets civils i d'una representació adequada en totes les seves institucions provisionals i permanents.

ESTENEM la nostra mà a tots els estats veïns i als seus pobles en una oferta de pau i bon veïnatge, i els exhortem a establir vincles de cooperació i ajuda mútua amb el poble jueu sobirà establert a la seva terra. L'Estat d'Israel està disposat a fer la seva part en l'esforç comú pel progrés de tot l'Orient Mitjà.

FEM una crida a tot el poble jueu a la diàspora perquè es congregui al voltant dels jueus d'Eretz Israel i ho secundi en les tasques d'immigració i construcció, i estiguin junts en la gran lluita per la materialització del somni mil·lenari - la redempció d'Israel.

POSANT LA NOSTRA FE EN LA FORTALESA D'ISRAEL, SIGNEM AQUESTA PROCLAMACIÓ EN AQUESTA SESSIÓ DEL CONSELL PROVISIONAL DE L'ESTAT, SOBRE EL SÒL DE LA PÀTRIA, A LA CIUTAT DE TEL-AVIV, EN AQUEST VESPRE DE DISSABTE, EL CINQUÈ DIA D'IAR, 5708 (14 DE MAIG DE 1948).

Daniel Auster, Mordekhai Bentov, Yitzchak Ben Zvi, Eliyahu Berligne, Fritz Bernstein, Rabbi Wolf Gold, Meir Grabovsky, Yitzchak Gruenbaum, Dr. Abraham Granovsky, Eliyahu Dobkin, Meir Wilner-Kovner, Zerach Wahrhaftig, Herzl Vardi, Rachel Cohen, Rabbi Kalman Kahana, Saadia Kobashi, Rabbi Yitzchak Meir Levin, Meir David Loewenstein, Zvi Luria, Golda Myerson, Nachum Nir, Zvi Segal, Rabbi Yehuda Leib Hacohen Fishman, David-Zvi Pinkas, Aharon Zisling, Moshe Kolodny, Eliezer Kaplan, Abraham Katznelson, Felix Rosenblueth, David Remez, Berl Repetur, Mordekhai Shattner, Ben Zion Sternberg, Bekhor Shitreet, Moshe Shapira, Moshe Shertok.


La llicència d'aquesta traducció és compatible amb la llicència CC-BY-SA i la GFDL, i l'obra original també. (Més informació...)