De les consuetuts, de la ciutat de Barcelona, sobre les servituts de les Cases de honors, vulgarment dites den Sancta Cilia
Aquest text tracta sobre una edició de 1709. Per a altres versions, vegeu De les consuetuts de la ciutat de Barcelona, sobre las servituts de las Casas, é honors, vulgarment ditas den Sanctacilia.
DE LES
CONSUETUTS,
DE LA CIUTAT DE BARCELONA, SO-
bre les servituts de les Cases de honors, vulgarment dites den Sancta Cilia.
Ab Llicencia, en Barcelona.
En casa Joan Pau Martì, Estamper de la Excelentissima Ciutat, Any 1709.
PRimerament, tot hom pusque haver atans en paret propia, ò comuna en paret, pres de son vehí de lonch, è de travès. Exceptada luernera, que qui aurà possehida per xxx. anys en sana pau, é sens contrast de aquell, è dels seus.
Item, que si la haurá possehida per xxx. anys, ò la haurà ab carta, é lo vehì li vol haver atans obrant que sen ha alunyat de la dita luerna, ò luernes, per quatre palms de destre en cayre.
Item, que nul hom no puxa carregar en paret, que son vehì haurà feta, si be lo sotol es mitger entro que hage pagat en tota aquella paret, ò parets, la meytat del preu que haurà costat, ò ab ell se sie avengut.
Item, que tot hom puxa gitar ayguas pluvials en la carrera
Item, dehim, que tot hom puxa gitar en la carrera haygues de seller: Mes que no sien en seller que sia taverna publica, sino tant solament aquells qui han seller de lurs vinyes.
Encara que nul hom no pusque passar aygues per tramuge, ne per canons, ne per canals de teules, ne per canals de olles en paret mitgera, menys de voluntat de son vehì.
Encara que nul hom no puxa encastar en paret mitgera canons de nenguna manera, per discorrer aygues belles, ni sutzes, sens voluntat de son vehì, si donchs la hu de aquells no hi hage.
Encara que si ningun hom passara aygues de ninguna ayguera pres de paret de son vehí, sia mitgera, ò propria de aquell que hage à fer una filada de pedra, è de morter entre la ayguera, è paret, é fonaments de aquella.
Encara que si nul hom haurà à dar passatge, à aygua per menar á algunes honors, que hage à lexar espay, ó carrera de dos palms, è mitg de destra ultra lo rech, hon la dita aygua passará aqui sia apres.
Encara nul hom puxa allegar possessiò de xxx. anys, de cosa qui faça passatge en alberch, ò cases de son vehí en tapies, ni en parets de rajola, ni de postat qui fassa postatge no guanye possessiò.
Encara que nul hom pot haver vista sobre altri si habans no guarde en so del seu.
Encara que si dos vehins son iguals en terrat, que abdosos se hagen tancar mitgers, ab tal manera que passatge, ne vista no sia del hu al altre.
Encara que si nengun vehì del altre haurà pres lo gruix de la paret qui serà mitgera, è laltre vehì voldrà obrar, é aquella paret de rajola no li es fort, que la haurà à desfer, è á fer paret ledesma, è la rajola sia de aquell qui feta la haurà.
Encara nul hom no pot allegar possessió de ninguna vista que rebe de part del cel, ò part de son vehì, si donchs luerna no es que hage possehida per xxx. anys.
Encara que vista de creueras de negun releix de tancament de taulada, ne de croeres fetes en rajola, nos pot allegar possessiò.
Encara que nengun no pot allegar possessiò de torra per rahò del atans que la costuma ha qui va de xij. palms despay de no acostar al sostre subirà, si la torra del mur, nos pot alegrar de la costuma. Per les altres torres dins la Ciutat, é defora lo burch, si lo vehì vol pujar pus alt quel subirà sostre de aquell se haurà de lunyar deu palms.
Encara que nenguna torra no pot haver aquest privilegi de no acostarse x. palms, si be haurà murets, si la torra no es en carrera publica al sobirà sostre.
Encara que nul hom qui hage pres lo tou de torra á torra del mur de la Ciutat, ò en aquella paret que haurà feta, ò volrà fer vista, ò finestres, ò badador sobre sos vehins que nos pot fer, perque nos pot alegrar del privilegi que ha lo mur de la Ciutat, ne les torres qui han vista, ò badador sobre los vehins qui son après del vallcar, no es mur, ni es torra.
Encara que si nul hom farà bassa pres paret de son vehì, que hage à fer alambor de pedra, è de morter, de un palm é mitg, tant alt com los fems, è laygua de la bassa pujaràn.
Encara que negu no guany possessiò de luerna, que haurá feta en buyals de tapios, per vista que non rebe de part de son vehì.
Encara que nul hom no pot fermar telers de teixir, de nengun drap de lana, ne de li, ne canem, ne de cotò, [il·legible] paret qui sia migera ab son vehì, ans sen ha lun[il·legible] palm, perque lo colp no sira en la dita paret.
Encara que tot hom sia tengut de tancarse ab son vehì, en la alberch en tres tapies dalt, é lo sotol sia mitger de la terra.
Encara quis volrà tancar en hort ab son vehì, que li ha ajudar de dues tapies dalt, è lo sotol ques leu mitger, è no tengut de pagar, si donchs no romàn tancàt.
Encara que se negun volrá regoneixer camp, ò vinya, que haurà comprar à mujades, que pach lo salari dels destradors, ò pertidors mig per mig, ço es lo venedor, è lo comprador, vj. sous per mujada, è si volràn fer miges mujades deuhen donar iiij. sous per quiscuna mujada: E de dues mujades en sus entro al vespre, dos sous per menjar à quiscu dels destradors, ò pertidors, è si los fan anar destrar fora lo territori, quels hagen à donar cavalcadures.
Encara que si nul hom vol estimar honors, camps, ò vinyes, ò alberchs, ò censals, que hage à donar mil sous sinch sous, é aquells qui les honors estimaràn deu sous.
Deuhen saber que nul hom pot plantar arbres apres de son vehò, en camp, ne en vinya, ne en hort alber, ne salzer, ne ladoner, ne olivera, ne morer, ne algun arbre qui puig ultra tres destres dalt, sino luny de son vehì, è dins lo seu xij. palms de destre.
Encara que negu de aquests arbres no sien plantats espessos, ans hage de la un ha laltre de dos destres en sus, perço que no puxen tolre lo Sol à la honor de sen vehì.
Encara que tot altre arbre quis plant en hort, ò en vinya, ò en camp ques deu lunyar de la honor de son vehì, tant [il·legible] com engruxerà, quey hage vj. palms de destre cumplits, sino quel haurà arrencar, si per lo vehì nes request.
Encara que tot hom qui plantarà tires pres de son vehi, que sen hage alunyar tres palms de destre, é que la tira sia entriada espessa.
Encara que son vehì de aquell qui haurà plantades les tires, ne hage à plantar semblantment que aquell haurà fet, si per ell ne será request, perço que nuls, ne altres besties no li gasten les sues tires que plantades haurà.
Encara que tot hom pot plantar arbres de diversos linatges, è vendre, è tallar albers, é nogueres, è ledoners en son hort, è en son camp, que no ha de damnar lo senyor per quiu tendrà, ne res donar del preu que haurà ab rael, ne menys de rael, si donchs lo senyor ab carta no se ha retengut.
Encara que tota olivera que sia posada per xxx. anys, è jaurà sobre la honor de son vehì à plom, que de la faxuria, ò dret de la honor daquell qui damanarà envers lo cel à plom, tocaràn per vj. palms de destre aytant com puxe tocar les branques, ò rayls de olivera, que tot sen deya tallar.
Encara que si nul hom haurà alber, ò ledoner, ne noguera, ne res que faça escala à paret de son vehì, que reta escala, ò pujador, que sie arrencat, ò tallat tot, è quen sien tallades les branques, per hon hom se pogués posar, ó pujar.
Encara que si lo dit arbre haurà temps, que sia prescrit, pusque cases si facen ne tancadures de tapies que sia tallat.
Encara que nul hom farà hort apres paret de son vehí en alberch, ò en cases que hage à fer paret de un palm ab bon morter entre la paret, è lo hort, per tal que les parets nos consumen, en que sia pus alt que lort un palm.
Encara que si nul hom vol obrar apres del mur de la Ciutat, que sen hage alunyar del mur x. palms de destre, é de la torre xij. palms del single amunt.
Encara que ningun no pot haver atanç al mur de la Ciutat, sino ab paret burçega, entro al single da qui avant haurasen à lunyar de les torres xij. palms, è del mur x. palms.
Encara que nul hom pot destrenyer son vehì, en vinya, ne en camp de tancar ab tapies, sino en cases, ó en hort, quis rech: è que aquell romanga tancat.
Encara que tot hom pot haver atanç de lonch, è de traves en paret de son vehì, si be se es sua de aquell qui vehì serà, è feta la haurà.
Encara que en paret propria ne comuna, nos deu carregar en tot, ne en partida, fins hage pagada la meytat, si be lo sotal es miger.
Encara que en paret propria, ni comuna, nos deu fer finestra, ni luerna envers la paret de son vehí, si donchs ab ell no era avengut ab carta.
Encara que si algu haurà socanyal de gotis sobre la honor del altre, è aquell remourà obrant, que hage perduda tota aquella servitut, que james no li pot tornar.
Encara que si negu serà request de tancar ab son vehì que ha ametre la meytat del sotal de la terra, è si ell no romàn tancat axi com ell mateix qui ho requerrà, que no li es tengut de res à pagàr, entro que sia tancat, aixi com aquell serà salvant lo sotol de la terra quey deu metre la meytat, ço es à saber en hort.
Encara que en cases tro tres tapies dalt, he lo sotol sia miger.
Encara que si algu volrà fer bassa pres paret de son vehì, faça alembich de pedra, é de morter de un palm è mig, è pus alt que la terra, ó fems, no serà un palm.
Encara que ningu no pot fer finestra en paret pres de son vehì à canto, si altre ni haurà.
E si altri ni haurà, ques hage alunyar de aquella, è del canto vj. palms de destre.
Encara que per foch quis prena de una casa en altra, del dan quen sofira non sia tengut la hu al altre, car es cas fortuit.
Encara que lans de aygues de rieres, ne de torrent qui esclat en de la una honor en altra, que si dan lin esdevè, no li es tengut de esmena de aquell dan quen haurà sostengut, perço com es cas de accident que Deu dona.
Encara que per alberch, ò per terrat, ò per teulada, è per qualque paret qui caygue sobre cases, ò altres honors de altri, per gran dany quey do no sie tengut de esmena, si donchs no li havia protestat ab carta.
Encara es costuma que luerna deu haver de lonch de dos palms tro en tres, é deu haver de ample de la paret hon reb la lum, mig palm de destre, sino no es dita luerna.
Encara que si algu haurà possehida luerna, ò luernes, é aquel de qui son les tancarà, ò les farà tancar, è puys les volrà obrir, que ha perduda tota la servitut, è possessiò, que jamés no la pot obrir.
Encara que en les honors qui son entre dos vehins, que los margens son de la honor sobirana.
Encara que si algun vehì serà pres la paret de son vehì, é lo hu de aquells haurà feta casa, ò cases, é en lort de son vehì haurà alguns arbres que facen escala per pujar, que los hage à tallar, que no pot allegar possessiò.
Encara que tot hom pot fer pou pres la paret de son vehì, lunyantse dels fonaments dos palms de destre.
Encara que tot hom pot fer forn de olles, à coure, ò de gerres, pres la paret de son vehì, lunyanse de la paret tres palms de destre: è que faça en aquells tres palms altra paret.
Encara dehim que la Riera seca qui no correrà tot lany, pot hom fer tanca en les honors, qui aqui afrontaràn, no estranyent lo dit passatge del aygua.
Encara que tot hom que aygua men riba paret de son vehí per regar algunes honors, degue fer de pedra, é de morter una fila alats de la paret, hon la aygua passarà, è pus alt que laygua, que aquent passarà per tal que las parets nos pusquen destrohit.
Encara que com dos vehìns, é mes seran en la Ciutat de Barcelona eguals en terrats, ò en tauladas, que aquell qui primer pujarà obrant se hage à tancar, que badador sobre aquell, ó aquells no hage.
Encara que tot hom que vene cases, ò alberchs, degue dar, è mostrar qualque servitut aquell alberch soterra à son vehì, que la servitut sia cuberta, ò amagada, é que no la pusca hom veure. E si no denuncia, haurà estar à dita de aço que menys valega, per aquella servitut, à coneguda de persones espertes.
Encara que negu no pot allegar atanç de torre alguna, quel vehì sen hage alunyar, si la torra no es en carrera publica que hage merlets, è que sia en la Ciutat, ò en lo Burc, al sobirà sostre, é no als altres sostres, sino en lo sobirà.
Item, que negu no pot allegar possessiò en paret propria, ó comuna de finestra gran, ne poque, è semblant troc[il·legible] pusque passar nul hom, é no altres sino es rajalera.
Item, que algu qui finestra haurà, no la pot obtenì[il·legible] prescripciò, si donchs no la ha ab carta de son vehì, a[il·legible] feta en frau de la altra part.
Encara declaran que luerna qui sia feta en Bujal de [il·legible]pies, no sie presa, ne obtenguda per luerna, ans será [il·legible] en frau de son vehì, perque nos deu alegrar de la costu[il·legible].
Encara que si nul hom haurà luerna sobre son vehì, è p[il·legible]seida per xxx. anys, [il·legible] per mes, è per sa voluntat la hau[il·legible] tancada, è puis per temps la volià obrir, que nou pot fe[il·legible] que ans pert tota la [il·legible]rvitut que ha haguda ne ha per temp[il·legible] sols que laltre pusque provar que la hage tancada.
Encara dehim que tot hom qui sia egual ab terrat, ab dos vehíns se han à tancar à comunes messions.
Encara que tot hom que sia pus alt en terrat que son vehì, ques hage á tancar, é tant alt que vista no sobre ell, si donchs abans no guarda en ço del seu.
Encara sapies, que cent rajoles deuen pujar de alt, è de lonch aytant con basta una tapia de alt, é de lonch.
Item, sapies que cent pedres de fil pugen dalt, è de lonch aytant com basta una tapia dalt, y de lonch.
Item, per estiraciò justa se compten tapies de pedre en la ribera de la m[il·legible]ix. sous per quiscuna tapia.
Item, per esti[il·legible]aciò en la ribera de la mar hon hom hage aportar terra per [il·legible]r tapies se pot comptar de tres tapies en avall, tres sous [il·legible]r tapia, è de tres tapies en sus quatre sous, pus la terr[il·legible]age hom ha aportar, é collar en alt.
ORDINACIONS DARBRES QUE DONEN,
PRimerament, que si per ventura en la proprietat de algu haurà Roures, Alzinas, Albers, Noguers, Poys, è tots altres arbres que sien dits estranys: axi com Pins, exceptades Oliveres, que sino son luny de la proprietat del altre xxx. peus, se hagen à tallar.
E si per ventura serán luny mes de trenta peus, que aquell de qui seràn, los pusca tenir en sa proprietat: Empero si serà per algu allegat, que encara jatsia sien luny xxx. peus li donen, dan algu en tal cas, se hage ha veure quin dan es per dos prohomens, è lavors que sen avengue ab aquell aqui es dat lo dan, pero lo de qui es larbre no pot esser forçat de tallar lo pus sia luny xxx. peus, segons dit es.
De les Oliveres, è dels arbres de menjar, exceptada Figuera, perque es arbre dolç, que sia luny de la proprietat del altre x. peus. Declaràt empero que si los dits arbres seràn en frontera de aygua, no si don sino un peu.